“Males dones” reivindica el paper de les dones que arriben a la trentena (Teatre del Raval)

Anys enrere el fet d'assolir els trenta anys suposava passar de la joventut a l'estat adult en la plenitud, cosa que ara mateix ja no és exactament així perquè les expectatives de vida han augmentat considerablement i aquesta etapa inicial de la peripècia humana ha conquerit com a mínim de deu anys més. Però la veritat és que a molts efectes aquest fet no ha estat pres encara en consideració, per la qual cosa es comencen a perdre alguns privilegis i, com recorden Mireia Casado i Paula Jospeh a “Males dones” (Teatre del Raval), quan es pretén renovar el carnet jove resulta que s'ha superat l'edat que atorga el dret a obtenir-lo. A partir de llavors cal començar a pagar-ho tot en el preu íntegre!

Tal com diuen les autores, “de cop s'espera de nosaltres certes coses, es parla sempre de certs temes i tenim la sensació que fem els que fem, ho fem malament... Perquè som males dones, males mares i males feministes . Però les anomenades «dolentes dones» no són ni més ni menys que totes aquelles dones lliures, que no es conformen amb el rol que la societat patriarcal espera d'elles: ser submises, obedients i callades, no fos cas que molestin! Per això, sense pèls a la llengua, parlem de la nostra realitat, les desigualtats i pressions de tota dona (i homes!). Però també donem veu a les dones que la història ens ha explicat que són dolentes: bruixes, putes i vilanes que volen dominar el món...o simplement fan allò que volen. Un espectacle per riure, reflexionar i apoderar-se celebrant que estem orgulloses de ser les anomenades «dones dolentes».

Paula Joseph i Laia Garcia, són les “dones dolentes” d'aquesta comèdia que dirigeix Mireia Casado i ho fan d'una forma divertida i despendolada perquè “Males dones” és una veritable sàtira. L'espectacle s'inicia amb les dues actrius enmig d'un escenari pràcticament buit on només hi ha un parell de caixes que van canviant de posició, cosa que convida a pensar en una austeritat excessiva que el desenvolupament de l'obra desmenteix immediatament. Perquè a poc a poc l'acció dramàtica s'enriqueix i es completa amb músiques, cançons, elements audiovisuals i elles el complementen alhora amb nombrosos canvis de vestuari, tot això, desenvolupat amb enorme rapidesa, imprimeix un ritme dinàmic a la funció.

Val a dir que, encara que tot el text de “Males dones” resulta incisiu, hi ha alguns fragments especialment afortunats. Així el karaoke, l'escena de les bruixes o la descripció de les parts constitutives de l'òrgan sexual femení, cadascuna de les quals qui ho diria! resulta que té nom masculí (i així vam poder conèixer l'existència de, entre d'altres, les “glàndules de Bartolino”). Allò que les autors responen amb una imaginativa proposta de canvis de denominació que qui sap! potser fan fortuna….

En qualsevol cas i tal com proposen Casado i Jospeh, el pas dels vint als trenta pot suposar un canvi que no ha de ser traumàtic, sinó esperançador i ple doportunitats.