“Les claus a la mà”, un monòleg tragicòmic sobre els desenganys d'una dona

Els teatres han après a optimitzar els seus propis recursos i, d’aquesta manera, oferir al públic un ventall més variat d’alternatives. En aquest sentit, el Teatre Gaudí utilitza espais que en un local convencional probablement haurien estat dedicats a l’ambigú per posar en escena espectacles de format mínim, monòlegs o passos de comèdia, normalment d’una durada no superior als seixanta minuts. En definitiva, són espectacles teatrals sense pretensions, però no per això menys interessants i, de vegades, fins i tot sorprenents.

Gemma Julià és, sens dubte, una dona valenta. Coautora amb Eliecer Navarro i Mónica Barrio d’un text titulat “Les Claus a la mà”, ella mateixa el protagonitza —és un monòleg— autodirigint-se, tot i que en aquesta última funció compta amb el suport de Navarro en un exercici propi del “Jo me’l cuino, jo me’l menjo”. Dit sigui com a refrany per la quantitat que aderecen aquest text, del qual recordem un especialment encertat, que diu: “si busques un enemic, presta diners a un amic”.

A “Les Claus a la mà” hi ha, doncs, refranys, però també molt més. En realitat és el lament d’una dona vocacionalment destinada a ser una gran actriu, però a qui un home, l’Héctor, ha condemnat a viure tancada a casa i dedicada a la cura dels tres fills que li fa. Aquesta situació dóna peu a posar en solfa les ventures i desventures de l’ama de casa. Quan “el seu home” la deixa per una altra dona més de dues dècades més jove que ella, la protagonista troba refugi novament al teatre per descobrir que llavors li toca acceptar un paper vicari de qui no ha renunciat als escenaris i s’ha consolidat com la primera figura, a la qual no li queda més remei que donar-li rèplica de manera subordinada. Aspecte que l’autora-intèrpret-directora aprofita per llençar algunes picades d’ullet sobre l’Institut del Teatre.

Gemma Julià es lliura al seu paper amb un veritable esforç, aconseguint donar-li força dramàtica quan cal i vis còmica quan convé. “Les Claus a la mà” és, per tot això, una funció amable i entretinguda que es gaudeix amb plaer i que culmina amb un diàleg divertit de la protagonista amb el mateix públic.