El Barça està immers a la gira de pretemporada als Estats Units, que finalitzarà aquest mateix cap de setmana. El president del club blaugrana, Joan Laporta, en un dels actes institucionals del club, treia el pit pel Barça i deia que "el pes, la força i el valor d'una entitat de 122 anys d'història és molt". Tota la cúpula blaugrana ha volgut transmetre el missatge que per emprendre els nous fitxatges han posat sobre la taula el valor d'un equip com el Barça.

 

I bé, això és cert i ningú no li pot treure la seva part de raó, ja que el Barça és una institució a nivell mundial i una marca molt potent, però si girem la vista, no cal mirar tan lluny per veure que era un club arruïnat del tot. D'això fa tan sols 16 mesos, i la junta directiva ha aconseguit sortir del pas d'una de les situacions econòmiques més greus de la història blaugrana.

 

Així que ens vam plantar gairebé a l'agost havent fet un desemborsament important en matèria de fitxatges: uns 58 milions per Raphinha , 45 més per Robert Lewandowski , uns 50 per Jules Koundé (tot això sense comptar les variables de cada operació). A tot això, cal sumar-hi la incorporació de Pablo Torre per 5 milions i les de Franck Kessie i Andreas Christensen , que arriben a cost 0. Com és possible fer tot aquest dispendi econòmic tenint en compte la situació de què ve el Barça?

 

LES PALANQUES, GRAN AJUDA

 

El primer que cal tenir en compte són les famoses palanques: és a dir, la cessió d'actius a canvi de grans quantitats de diners. En el cas del Barįa, aquests actius s'han basat en la venda del 25% dels drets televisius per un període de 25 anys. Aquesta operació econòmica -realitzada en dues parts: primer un 10% i després el 15% restant- es va fer amb Sixth Street i va aportar al Barça uns 600 milions d'euros, aproximadament. Això permetia acabar amb el deute que havia arrossegat en els exercicis econòmics de 2019/20 i 20/21 (97 i 487 milions de pèrdues, respectivament), i tancar el balanç de 2021/22 en positiu, amb prop de 100 milions de beneficis .

 

Per què el Barça no pot inscriure jugadors a LaLiga malgrat haver rebut més de 200 milions d'euros?

Assecar el deute acumulat era una cosa vital per a les inscripcions dels fitxatges, però primer veurem com s'afronten els traspassos.

 

PREU DE TRASPASSOS

 

El Barça ha fet una gran inversió en fitxatges durant aquest mercat (i no cal descartar que hi hagi més moviments). En aquests moments, el Barça suposa de suficient liquiditat per afrontar-los, però la part bona és que Mateu Alemany, el director esportiu del Barça, ha proposat pagar a terminis alguns fitxatges. Per exemple, el traspàs de Raphinha està xifrat en uns 58 milions d'euros fixos més variables, que el club blaugrana podrà pagar en tres terminis al Leeds Unites.

 

LA INSCRIPCIÓ DELS FITXATGES, TASCA PENDENT

 

Però el problema dels fitxatges no és el preu del traspàs en si, sinó la inscripció a LaLiga. Els clubs poden fer-ho en funció del límit salarial que tenen: si no ho excedeixen, poden inscriure'ls sense problemes, però si excedeixen el límit, aleshores han de buscar maneres d'alleugerir la massa salarial per poder inscriure els nous fitxatges.

 

El concepte del límit salarial és una fórmula que surt dels ingressos que té el club menys les despeses estructurals (on s'inclouen els sous) i les pèrdues que arrosseguen. Fins ara, com que el Barça arrossegava pèrdues en els anteriors exercicis econòmics, només podia inscriure sobre la base de la regla 1/4, és a dir: només es podia destinar un 25% de les quantitats que s'estalviés de sous o dels beneficis que obtingués per un traspàs. Per entendre-ho millor: si es venia un jugador, de cada 4 euros que el club s'estalviava de fitxa, en podia destinar 1 per poder inscriure el jugador.

 

Amb la venda de les “palanques”, aquest problema s'elimina, ja que el Barça pot inscriure jugadors novament amb la regla 1/1. Això sí, falta veure quin és el límit salarial actualitzat perquè el Barça sàpiga quin és el marge on ha d'encaixar. A l'abril, el límit dels blaugranes era de -144 milions, però aquest proper ja hauria de ser positiu per la millora econòmica que han aconseguit amb la cessió dels drets televisius.

 

Però de totes maneres, la massa salarial del club continua estant excedida. No fa gaire que l'Eduard Romeu, el vicepresident econòmic del Barça, comentava que la massa salarial del club rondava els 560 milions d'euros. Per tant, per rebaixar aquesta massa, hi ha diverses fórmules: rebaixes de sou o traspassos. El cas de Frenkie de Jong, per exemple, és un dels més clars en aquesta matèria: el Barça busca vendre'l tant sí com no per aconseguir uns 70 milions d'euros en el traspàs, però també per estalviar-se una fitxa de 19 milions d'euros bruts que, sens dubte, ajudarien a inscriure alguns dels fitxatges nous.

 

La tercera via per inscriure jugadors seria activar la tercera "palanca": la venda d'un percentatge de Barça Studios o Barça Licensing & Merchandising -l'empresa que porta tot el tema de marxandatge, samarretes, etc-. El problema és que no sé ha aconseguit encara un bon acord en aquesta via, per la qual cosa el Barça espera no haver-hi de recórrer amb urgència.

 

PATROCINIS

 

Les arques del club es nodreixen també pels patrocinis. El Barça va tancar un bon acord amb Spotify per ser el partner principal del club (l'estadi passa a dir-se Spotify Camp Nou, porten el nom de la marca a la samarreta de l'equip de futbol masculí i femení, a més de la roba d'entrenament), a uns 60 milions d'euros per temporada.

 

 

El talent atrau patrocinis, i nodrir l'equip de fitxatges de la talla de Lewandowski és clau perquè més marques s'interessin pel club. El Barça podria haver intentat sobreviure sense vendre drets audiovisuals i passar els propers anys ajustant-se a la regla 1/4, però hauria estat pràcticament pitjor, perquè el club necessita ser a Champions i seguir a dalt de tot per generar un gran volum d'ingressos.

 

Per tant, des que Joan Laporta ha arribat a la presidència del Barįa, el club ha aconseguit reviure gràcies a l' eliminació de sous importants (Leo Messi, Antoine Griezmann, Philippe Coutinho...), a la rebaixa d'altres emoluments també considerables (Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets...), a la cessió de drets de televisió, a l'acord per nous patrocinis ... I tot això li ha permès tornar a entrar al mercat de fitxatges amb molta força. Però recordem el més important: cal continuar rebaixant la massa salarial (o, per altra banda, augmentar molt els ingressos) per poder inscriure els fitxatges.