L'Estat proposa 200 milions d'euros per "adaptar climatològicament" les escoles

 

La ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, ha anunciat que el seu departament prepara un pla d'"adaptació climatològica" de les escoles que preveu que estigui dotat amb més de 200 milions d'euros i que acordarà amb les comunitats autònomes un cop s'hagin aprovat els pressupostos generals de l'Estat per al 2023.

 

"Ara, i més vivint aquesta crisi climàtica que patim, una de les noves línies que volem adoptar en aquest futur pressupost és, efectivament, una important línia amb una quantitat considerable de milions d'euros per poder adaptar climàticament els centres educatius a través, com dic, d'un programa de cooperació (territorial)”, ha avançat la ministra en una entrevista amb Europa Press.

 

En aquest sentit, assenyala que l'objectiu del pla és que, tant per a les èpoques estivals com per a l'hivern , els centres educatius estiguin millor i més preparats per poder protegir d'una manera molt més segura els estudiants. Es tractarà amb les comunitats autònomes perquè, segons recorda, l'educació és una compatència autonòmica. Per això, explica que treballaran de manera conjunta els criteris de repartiment, segons el nombre de centres o el nombre d'estudiants.

 

"I a partir aquí, d'una manera ja molt ràpida, es faria aquesta distribució de fons", ha comentat.

En tot cas, assenyala que els centres educatius més moderns, i especialment els de la darrera dècada, solen ser centres ja adaptats climàticament. Tot i això, apunta que a Espanya hi ha escoles de més de 100 o fins i tot 150 anys. "Pensant especialment en aquests centres educatius, volem posar en marxa aquest nou pla de cooperació territorial per adaptar climàticament els centres educatius", insisteix.

 

D'altra banda, la ministra no ha concretat si les properes mesures que té previst adoptar el Govern després del primer decret d'estalvi energètic afectaran o no els centres educatius, després que quedessin fora de les primeres mesures establertes per l'Executiu per pal·liar la dependència energètica del gas rus i en solidaritat amb altres països europeus.

 

"Ara mateix no sóc capaç de concretar si quan arribi el mes de setembre hi haurà alguna actuació específica sobre els edificis (centres educatius)", ha reconegut alhora que ha destacat l'assumpció de "responsabilitat voluntària" per part de la ciutadania per fer-hi front a aquesta situació.

 

Respecte al nou curs ia l'anunci d'Andalusia i Múrcia que continuessin amb els llibres de text de la LOE , l'anterior llei educativa, ha advertit que les lleis educatives es compleixen "t'agradin més o menys". A més, encara que els editors de llibres de text han garantit que arribaran a temps per al nou curs, també han advertit que falten molts decrets autonòmics per aprovar.

 

En aquest sentit, Alegría ha apuntat que el Govern ha aprovat els decrets que li corresponen i que ara les comunitats autònomes són les que han de desplegar la part corresponent. "Els llibres de text s'han d'adaptar als nous decrets d'educació de totes les etapes educatives", ha dit.

 

Tot i això, també ha aclarit que els llibres de text són un material pedagògic voluntari i que són els professors i l'equip directiu dels centres educatius els qui d'una manera voluntària i sota llibertat de càtedra trien i decideixen quins llibres de text s'utilitzaran als seus centres educatius. "Des del Partit Popular en aquest cas també s'ha introduït un debat profundament negatiu per diverses qüestions", ha puntualitzat.

 

També ha recordat que aquesta voluntarietat s'aplica des del 1998 per una decisió del llavors Govern del PP i, concretament, de la llavors ministra d'Educació, Esperanza Aguirre, per la qual cosa ha demanat " prudència " a l'hora de fer certes manifestacions.

 

"Cal valorar clarament i respectar la professionalitat dels mestres i professors d'aquest país, que són, com dic, els que decideixen i els que trien l'ús dels llibres de text com de qualsevol altre material pedagògic que puguin utilitzar els centres educatius" , ha afegit.

 

EL 'MANTRA' DE L'EBAU ÚNICA

 

Alegria també ha justificat la nova EBAU i la prova de maduresa d'acord amb l'aplicació de la nova llei educativa, la LOMLOE . "És una nova manera d'ensenyar i també una nova manera d'aprendre des del punt de vista competencial. I per tant, enteníem que era fonamental que si canviem la manera d'ensenyar la manera d'aprendre, també cal canviar la manera d'avaluar" , ha recalcat recordant que serà a partir del 2027 quan la prova es desplega definitivament i ja serà en un 75% diferent a actual.

 

En tot cas, ha descartat una prova única a tot Espanya, una mesura que considera un "mantra" del Partit Popular , al qual retreu que jugui en matèria educativa amb "un alt grau de cinisme". "Diuen el que diuen quan estan a l'oposició. I, no obstant, quan són al Govern, que en aquest cas tenien majoria absoluta, no es van plantejar mai la possibilitat de fer aquesta prova única que ara demanda", ha criticat.

 

Tot i això, ha apuntat que sí que plantegen que la prova de maduresa acadèmica i la seva avaluació es faci en col·laboració amb totes les comunitats autònomes per plantejar requisits i qüestions que siguin perfectament homologables en totes elles. "Des del respecte, com dic a les competències que tenen tant les comunitats autònomes com les universitats, la prova de maduresa acadèmica, el com s'avaluarà aquesta prova, es realitzarà i recollirà els requisits que puguin ser equiparables a totes les comunitats autònomes", ha afegit.