El Corredor Mediterrani avança a més velocitat gràcies a la inversió de 4.400 milions d'euros

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma ) ha mobilitzat inversions per 4.400 milions d'euros en el desenvolupament del Corredor Mediterrani, que avança "a velocitat de creuer" i amb un ritme "sense precedents" a la xarxa ferroviària espanyola. Així, durant els nou primers mesos de l'any s'han licitat contractes per més de 1.500 milions d'euros, s'han adjudicat 900 milions i s'han executat actuacions per més de 450 milions.

 

Així ho ha indicat la secretària d'Estat de Mitma , Isabel Pardo de Vera, durant la visita aquest dijous a Vallada (València) a l'inici de les proves del tren d'Adif al tram entre Xàtiva i el nus de La Encina, clau per al desenvolupament del Corredor Mediterrani, ja que el nou traçat en ample convencional en via doble connectarà en amplada estàndard o internacional les tres capitals valencianes.

 

En total, ha assenyalat, dels 4.400 milions activats per finançar 300 actuacions ja se n'han adjudicat 2.800 milions d'euros , que es troben en fase de construcció, i 1.900 milions d'euros estan executats.

 

"En aquests més de quatre anys de govern hem augmentat la longitud del Corredor Mediterrani en 233 quilòmetres , hem posat en servei l'Alta Velocitat a Granada, el tram Alcúdia-Moixent, la variant de Vandellòs l'Alta Velocitat a Elx, Oriola i, a uns dies, a Múrcia", ha ressaltat.

 

Pardo de Vera ha recorregut en un tren de proves part del tram Vallada-L'Alzina, que absorbirà els trànsits ferroviaris mentre es realitzen les obres de canvi a l'amplada internacional i electrificació a 25.000v. "És especialment rellevant perquè es tracta de l'única part del Corredor Mediterrani en què no havia començat cap treball de canvi d'ample ", ha destacat.

 

La responsable del Ministeri ha estat acompanyada en la visita per la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; la consellera de Política Territorial de la Generalitat Valenciana, Rebeca Torró; el director general de Conservació i Manteniment d'Adif, Ángel Contreras; i el comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani, Josep V. Boira.

 

TRAÇAT "CLAU"

 

El nou traçat en ample convencional entre Xàtiva i el Nus de l'Alzina és "clau" en el desenvolupament del Corredor Mediterrani per connectar el sud-est peninsular amb el nord-est i la resta del continent.

 

Així, un cop es posi en servei, després d'una inversió de 413 milions d'euros , Adif abordarà l'adaptació a alta velocitat del traçat ferroviari actual Xàtiva-Nudo de l'Alzina (45 km), en via doble per a la connexió en amplada estàndard de les tres capitals de la Comunitat Valenciana. La inversió total d‟aquesta actuació s‟estima en 187 milions d‟euros i recentment Adif AV ha adjudicat els dos primers contractes per al‟execució d‟aquest projecte.

 

El trajecte completat aquest dijous a la visita pel traçat convencional s'ha realitzat en una BT, un tipus de tren laboratori que Adif utilitza per a les proves prèvies a la posada en servei de noves infraestructures i per a l'exploració de les que ja es troben servei .

 

Equipat amb equips tecnològics "d'última generació", és un tren preparat per circular en ample variable --tant ibèric com estàndard o internacional--, arriba a velocitats màximes de 200 quilòmetres per hora i està instrumentat per fer auscultacions dinàmiques de via i catenària, geometria de catenària, GSM-R i ERTMS.

 

"INTENS" RITME D'AVANÇ

 

Després del recorregut, la secretària d'Estat, amb Josep Vicent Boira, ha realitzat un balanç sobre el projecte, en què ha remarcat que el Corredor és un conjunt planificat de xarxes prioritàries de transport pensades per facilitar la comunicació de persones, mercaderies i serveis al llarg de la Unió Europea, que van ser aprovades el 2011, definides el 2013 i que el 2030 ha d'estar finalitzada la xarxa bàsica, un total de 64.572 quilòmetres . Així mateix, la xarxa bàsica estesa s'ha de concloure el 2040 i deu anys més tard, el 2050, caldrà concloure la Xarxa Global, gairebé 120.000 quilòmetres.

 

Per la seva banda, Boira ha fet un repàs de les actuacions mobilitzades i escomeses al Corredor Mediterrani des del juny del 2018 fins a l'actualitat i ha revelat el seu "intens" ritme d'avenç, "com ho constaten xifres com el nombre de licitacions llançades al període, més de 300, o el que és el mateix, més d'una a la setmana", un volum "sense precedents" a la xarxa ferroviària espanyola.

 

Aquest ritme inversor, ha continuat, es tradueix en la posada en servei de 233 quilòmetres de noves infraestructures en el període, que sumen un total de 624 km, als quals s'afegiran "properament" els més de 43 km dels trams Moixent. Nus de l'Alzina i Beniel-Múrcia del Carme.

 

Boira ha afirmat que l' avenç del Corredor Mediterrani "queda reflectit" en la comparativa que, el juny del 2018, els estudis previs "es trobaven a un 60%, quan avui ja s'han completat al 100%". A més, el percentatge de projectes "no superava en aquest període el 57% sobre el total i avui arriba al 85%, les obres en desenvolupament representaven un 45%, quan avui el 75% estan en marxa a totes les regions, i les actuacions en servei se situaven en un 21% i avui s'eleven al 34%”.

 

A la Comunitat Valenciana, el juny del 2018, dels 717 quilòmetres del Corredor Mediterrani projectats, un total de 440 es trobaven "sense avenços", 114 es desenvolupaven i 163 quilòmetres estaven finalitzats. A hores d'ara, els quilòmetres en desenvolupament sumen 488 i són 229 els acabats.

A Catalunya, 520 quilòmetres estan acabats, un 78% del total, i 144 estan sota desenvolupament, quan quatre anys abans 144 es trobaven sense avenços, 45 en desenvolupament i 475 acabats. A la Regió de Múrcia, els quilòmetres avançats sumen actualment 193, més del 85% dels projectats, i els acabats s'eleven a 33 km. El juny del 2018, fins a un total de 176 quilòmetres es trobaven sense cap avenç i 17 estaven en desenvolupament.

 

A Andalusia, el Corredor Mediterrani Litoral es prolongarà al llarg de 574 quilòmetres. D'aquests, 460 quilòmetres, un 80%, ja es desenvolupen i 114 han finalitzat. Quatre anys abans, eren 460 quilòmetres els que es trobaven sense avenç i 114 en desenvolupament.