Clara E. Mattei adverteix: EUA "no té capacitat econòmica per competir amb la Xina"
L’economista italiana denuncia que l’austeritat debilita els treballadors i beneficia els capitalistes: “El sistema necessita baixos salaris però també consumidors, i això és insostenible”. Afirma que els aranzels de Trump són “un pretext” per pujar preus que recauen sobre els consumidors
Clara E. Mattei, professora a la Universitat de Tulsa i directora del Centre d’Economia Heterodoxa (CHE), ha llançat una crítica contundent al model econòmic global i, en particular, al paper dels Estats Units en l’economia mundial. En una entrevista concedida a Europa Press, Mattei ha assegurat que “el poder dels Estats Units està morint” i que no té capacitat econòmica ni credibilitat per competir amb la Xina.
Mattei, autora de l’assaig El ordre del capital. Com els economistes van inventar l’austeritat i van obrir el camí al feixisme (Capitán Swing), sosté que l’hegemonia nord-americana està en declivi, i que l’actual guerra comercial amb la Xina no és més que “un intent de reafirmar el seu poder”.
Austeritat, precarietat i concentració de poder
Especialitzada en l’origen de les polítiques d’austeritat després de la Primera Guerra Mundial, Mattei afirma que aquestes mesures no són coyunturals, sinó estructurals: “Estan a l’ADN del sistema econòmic”, i la seva funció és clara: desarticular la consciència de classe i debilitar els treballadors. En aquest sentit, sosté que l’austeritat no es tradueix en menys despesa pública, sinó en una reorientació de la despesa contra els treballadors i a favor de la classe capitalista, amb preferència per la despesa militar enfront dels serveis socials.
Segons l’economista, això explica per què els estats no inverteixen en drets socials, ja que fer-ho empoderaria la ciutadania. En canvi, es prioritzen sectors com la defensa o les guerres, alineant-se amb els interessos d’una elit econòmica.
Política comercial i efectes inflacionaris
Mattei també ha criticat les noves polítiques aranzelàries dels EUA, ja que considera que beneficiaran exclusivament els capitalistes. “Serviran de pretext per pujar els preus, que recauran sobre els consumidors i no milloraran la situació dels treballadors”, afirma. Aquesta dinàmica, segons ella, accentua el problema de fons: un sistema que necessita mantenir salaris baixos mentre espera que la població consumeixi més, una contradicció que defineix com a insostenible.
La inflació, diu, és un senyal clar que el sistema no funciona per a la majoria. I davant això, proposa una politització del debat econòmic que qüestioni els pilars fonamentals del capitalisme: la propietat privada, el treball assalariat i els models de producció actuals.
Crítica al model europeu i el paper de Draghi
En el cas europeu, Mattei considera que la resposta econòmica a la pandèmia també va ser fidel a la lògica de l’austeritat, centrada en finançar el sector farmacèutic sense reforçar el benestar estructural. Apunta especialment a Itàlia, on “la destrucció de la infraestructura social ve dels anys 80”, i culpa directament l’expresident Mario Draghi, a qui qualifica com “l’home de l’austeritat”.
Democratitzar l’economia
Davant aquest panorama, Mattei defensa la necessitat d’accedir a un coneixement econòmic més connectat amb la realitat de les persones, i critica els models tradicionals per ser “profundament classistes”. Des del Centre d’Economia Heterodoxa que dirigeix a Tulsa, treballa per democratitzar la presa de decisions econòmiques i acabar amb la concentració de poder a mans dels experts.
La seva anàlisi apunta directament al cor del sistema econòmic global i planteja preguntes incòmodes que guanyen cada cop més atenció en un context de creixent desigualtat, crisi de legitimitat institucional i descontentament social.
Escriu el teu comentari