El silenci de les persianes: Quan el nou consum global pressiona el comerç de barri a Catalunya

 

La vitalitat dels nostres barris s'esvaeix lentament, porta a porta. En l'última dècada, Catalunya ha perdut gairebé 11.000 comerços, una caiguda del 11.5% que ressona amb força al cor de les nostres ciutats i pobles. Aquesta xifra no és un simple número; és una alerta clara i contundent: sense la presència activa del comerç de proximitat, el barri, tal com el coneixem, es desdibuixa i cau en un silenci que abans era impensable. Aquesta profunda reestructuració del paisatge comercial és un fenomen complex, on l'auge imparable del comerç electrònic, l'escalada constant dels preus del lloguer i la preocupant manca de relleu generacional actuen com a forces devastadores sobre el teixit comercial tradicional.

El dilema actual és evident: mentre les botigues de tota la vida lluiten per mantenir-se a flotació, els nostres hàbits de compra, les nostres motivacions com a consumidors, estan experimentant una transformació radical i ràpida. Aquesta dinàmica emergent no només canvia què comprem, sinó per què ho comprem, afegint una nova capa de complexitat a la ja delicada situació del comerç local, una realitat que, amb diferents matisos, ja és una constant arreu d'Europa i el món.

 

1. La radiografia d'una pèrdua inquietant: El cas català i el seu ressò global

La sagnia de comerços a Catalunya és una realitat tangible que s'intensifica en certs punts geogràfics. Municipis com Les Franqueses del Vallès i Reus s'han convertit en el reflex més cru d'aquesta tendència regressiva, amb un preocupant 51% i 47% dels seus locals comercials buits, respectivament. Aquestes dades il·lustren una realitat que va més enllà de la simple dinàmica econòmica: parlem d'espais que queden deserts, convertint-se en "forats negres" urbans, amb la consegüent pèrdua de vida social, de punts de trobada i de serveis essencials per als residents. El tancament d'un comerç no és només una persiana baixada; és un tros de barri que s'apaga.

Els factors que contribueixen a aquesta pèrdua són diversos i interrelacionats, i molts d'ells són universals. La comoditat inigualable de les compres en línia ha modificat radicalment el comportament del consumidor global. Paral·lelament, l'increment descontrolat dels preus dels lloguers asfixia la viabilitat econòmica de molts negocis familiars. A això s'hi suma la manca alarmant de relleu generacional: molts joves no veuen un futur atractiu en el comerç tradicional, deixant sense continuïtat negocis amb dècades d'història i arrelament.

No obstant això, aquesta situació no és exclusiva de Catalunya. A Espanya, el comerç al detall mostra un creixement moderat el 2025 (+3.4% interanual en el 1T), però amb diferències regionals. Madrid, per exemple, ha registrat un creixement més lent de les vendes minoristes que la mitjana nacional (0.6% al gener). València, per la seva banda, il·lustra l'esforç municipal amb els "Bonos Comercio VLC" per dinamitzar el comerç de proximitat, mentre encara es recupera de desastres específics com les riuades que han afectat milers de negocis. A Europa, s'observa una estabilització i un creixement modest del retail físic, amb una recuperació gradual fins als nivells pre-pandèmia, però sempre amb el rerefons d'una digitalització imparable i un consumidor cada vegada més exigent.

 

2. El Consumidor del 2025: Identitat, emoció i el "Fenomen Fan"

Paradoxalment, mentre el comerç tradicional recula, una nova força modela el mercat no només a Catalunya, sinó a tot el món. Un estudi recent de MINISO desvela que Catalunya es troba al centre d'aquesta revolució del consum: les motivacions de compra han evolucionat significativament. Fins a un 79% dels catalans adquireix productes per la seva bellesa i un 77% ho fa per "sentir-se bé". Aquestes xifres, que superen notablement la mitjana espanyola, apunten a un canvi profund: el consum ja no respon només a una necessitat bàsica, sinó que es transforma en una declaració d'identitat i en una recerca constant de benestar personal. La compra esdevé una extensió del jo.

Aquesta tendència es manifesta de manera clara en el que s'anomena el "fenomen fan": el 63% dels catalans s'identifica amb alguna comunitat fan. La compra de marxandatge, descrita per MINISO com un "símbol social de pertinença", il·lustra perfectament aquesta nova era. La preferència per narratives culturals (sèries, sagues, grups musicals, videojocs) per davant de la lleialtat esportiva, reescriu les regles del mercat. El consumidor no només adquireix un producte, sinó una part d'una història, una extensió de la seva pròpia identitat i dels valors que vol projectar. Aquest canvi en les motivacions de compra posa una pressió addicional sobre els comerços locals: com poden adaptar-se a aquesta nova demanda tan específica i emocional, que demana molt més que un simple producte?

 

3. La Digitalització Ineludible: Amenaça i Oportunitat per al Retail Físic

La transformació digital és, sens dubte, la peça clau en aquesta batalla per la supervivència del comerç, tant a Catalunya com a la resta d'Europa. El comerç electrònic projecta un creixement anual significatiu a Espanya, i es preveu que Barcelona es consolidi com un "hub digital" clau, generant milions d'euros i milers de llocs de treball per al 2025. Les xarxes socials han deixat de ser mers aparadors per convertir-se en autèntics catalitzadors del desig: Instagram i TikTok inspiren directament les decisions de compra d'un 65% i un 44% dels catalans respectivament.

La Generalitat de Catalunya, conscient d'aquesta realitat, ha establert una estratègia clara per ser un referent digital fins al 2030, posant el focus en tecnologies capdavanteres com la Intel·ligència Artificial i l'Internet de les Coses. No obstant això, el gran repte és com els petits comerços poden aprofitar aquests avenços sense perdre la seva essència i el seu caràcter diferencial davant la competència ferotge de les grans plataformes digitals.

La botiga física ja no pot ser només un punt de venda; ha de reinventar-se per oferir una experiència única, immersiva i "instagramable", que complementi i no competeixi frontalment amb la comoditat de la compra en línia. El futur passa per ser espais que generin valor afegit, on la compra sigui un acte social, interactiu i memorable, alineat amb les expectatives del nou consumidor que cerca sentir-se bé i reafirmar la seva identitat a través del que adquireix.

 

4. El comerç de proximitat: Un oor que batega feble, però vital

Malgrat tots els reptes esmentats, la consciència sobre el paper insubstituïble del comerç local és notablement alta. Un barri sense botigues és, inherentment, un espai amb menys vida, amb menys interacció social i amb una pèrdua tangible de la seva identitat pròpia. La lluita actual va molt més enllà de la simple viabilitat econòmica dels negocis individuals; es tracta, en essència, de preservar la cohesió social i de mantenir la qualitat de l'espai públic. Sense el comerç, els carrers es buiden, la gent es tanca i el teixit social s'afebleix. Iniciatives com els premis al comerç de Barcelona busquen posar en valor la tenacitat, la dedicació i l'esperit de servei d'aquells que s'esforcen per mantenir les portes obertes dia rere dia, resistint la pressió constant.

 

5. Perspectives 2025: Un futur en reinvenció permanent

En aquest 2025, el futur del comerç a Catalunya, i en bona part d'Europa, es definirà per una complexa equació de factors interrelacionats. La seva capacitat d'adaptar-se a les tendències digitals, d'entendre i connectar amb les noves formes de consum basades en la identitat i l'emoció, i, fonamentalment, per la voluntat col·lectiva de protegir i revitalitzar els nostres barris. La Generalitat de Catalunya, amb la seva Direcció General de Comerç, treballa amb els municipis per abordar aquesta problemàtica, buscant solucions que permetin al comerç de proximitat mantenir el seu paper vital.

El comerç de proximitat és el veritable cor que batega en cada comunitat, el punt de trobada, l'espai de confiança. El seu silenci seria una pèrdua no només econòmica, sinó també cultural i social, d'unes proporcions incalculables. La batalla està servida, i la seva resolució determinarà el paisatge de les nostres ciutats en les properes dècades.