Està en risc la fusió BBVA-Sabadell? El banc reconeix possibles obstacles clau si no aconsegueix consolidar-se

BBVA obre la porta a un escenari ple d’incertesa sobre l’adquisició del Banc Sabadell. En un informe enviat a la CNMV, l’entitat admet per primera vegada que, sense una fusió completa, es podrien perdre “bona part dels beneficis esperats”.

Limitacions temporals: un fre a les sinergies

El Govern va autoritzar el mes de juny l’operació, però amb una clàusula clau: BBVA i Sabadell han de mantenir, durant almenys tres anys —ampliables fins a cinc— estructures de gestió i balanços completament separats. Aquesta mesura, pensada per preservar la competència, retarda la integració total de les dues entitats.

Durant aquest període, BBVA només podrà obtenir parcialment els beneficis derivats de l’operació. Tal com recull el suplement al document de registre universal, el banc està “revisant les sinergies de costos operatius i de finançament que es podrien materialitzar durant els primers tres anys (o eventualment, cinc primers anys) com a conseqüència de la presa de control de Banc Sabadell”, i assenyala que hi haurà sinergies addicionals que només es podrien assolir quan el Govern permeti la fusió definitiva.

Un futur condicionat al vistiplau polític

El banc subratlla que el seu objectiu continua sent una fusió completa un cop hagi expirat la restricció imposada pel Govern. Tanmateix, deixa clar que per aconseguir-ho necessitarà una nova autorització del titular del Ministeri d’Economia en aquell moment. Si no obté aquest vistiplau, adverteix que la integració podria convertir-se en un procés “més complex, llarg i costós del que s’havia previst”, posant en risc els plans estratègics.

A més, BBVA reconeix que, si la fusió no arribés a completar-se per qualsevol motiu, molts dels estalvis i de les eficiències operatives anticipades podrien quedar en suspens.

Les xifres darrere del pla

Quan va anunciar la OPA, BBVA va projectar 850 milions d’euros en sinergies de costos: 450 milions vinculats a tecnologia i administració, 300 milions en estalvi de personal i 100 milions relacionats amb finançament. No obstant això, el nou document matisa que "no es pot assegurar que s’assoleixin alguns o tots els beneficis esperats amb l’operació", qüestionant així l’impacte financer totalment previst inicialment.

En defensa de l’operació, el president de BBVA, Carlos Torres, va declarar a la darrera junta d’accionistes celebrada al març que “l’operació continua sent atractiva en l’escenari de no fusió. La major part de la sinergia s’aconseguiria, ja que la majoria provenen de tecnologia, sistemes i altres despeses administratives generals”.

Obstacles tècnics i de reputació

Més enllà del component regulador, l’informe també assenyala diversos riscos operatius. La integració del personal, la compatibilitat dels sistemes informàtics, la coordinació entre centres corporatius o la retenció de clients es presenten com a desafiaments potencials. L’entitat reconeix fins i tot la possibilitat de litigis relacionats amb el procés i adverteix que “la impossibilitat de liquidar l’oferta podria afectar negativament la reputació de BBVA i generar reaccions adverses entre inversors i clients”.

Una operació clau atrapada en un escenari incert

La OPA sobre Sabadell continua endavant, però l’escenari que dibuixa BBVA en la seva comunicació més recent deixa entreveure menys certeses del que es preveia. Amb beneficis condicionats, obstacles tècnics i una fusió ajornada, l’operació més ambiciosa del sector financer espanyol dels darrers anys es veu atrapada en una travessia prolongada i plena d’incògnites.