Crisi habitacional universitària: la falta de places en residències dispara la pressió a Barcelona

 

Barcelona s'enfronta a un escenari que ja molts qualifiquen d'insostenible: desenes de milers d'estudiants universitaris inicien les seves classes sense saber on viuran. La falta de residències estudiantils s'ha convertit en una de les principals urgències de la capital catalana. Segons la gerent d'operacions de Aparto, Anna Romero, “la demanda d'estudiants que volen allotjar en residències universitàries multiplica per més de cinc l'oferta que existeix en la capital catalana”.

En xifres, significa que uns 85.000 joves competeixen per tot just 15.000 places, la qual cosa genera un dèficit de més de 70.000 llits.

 

El col·lapse de l'oferta

Cada residència estudiantil a Barcelona compta amb entre 350 i 500 places, repartides en una trentena o quarantena d'edificis situats en els principals nodes universitaris. La magnitud del problema es tradueix en llestes d'espera interminables, preus disparats i una creixent frustració entre famílies i alumnes.

El que en molts casos hauria de ser un recurs per a facilitar la integració acadèmica i social dels estudiants, s'ha convertit en un luxe inassolible.

 

Un problema que transcendeix fronteres

El dèficit de residències no és exclusiu de Barcelona, encara que aquí se sent amb especial cruesa. Madrid encapçala la demanda a nivell estatal, seguida de la capital catalana, que a més s'ha consolidat com a pol d'atracció internacional.

Romero destaca que “els percentatges són molt similars: un 55% d'estudiants nacionals i un 45% d'internacionals”. En aquest últim grup predominen europeus procedents de França i Itàlia, així com estudiants dels Estats Units, l'arribada dels quals “s'ha incrementat molt en els últims anys”.

 

Girona, el següent focus

La pressió immobiliària comença a traslladar a altres ciutats. Romero adverteix que “a Girona la situació és similar a la de Barcelona, ja que hi ha molt poques places de residències d'estudiants i cada vegada és una ciutat més demandada”. El que avui és un problema puntual en determinades capitals universitàries, demà podria ser una realitat en més municipis.

 

Temporades crítiques

Encara que setembre sembla el mes més problemàtic, la realitat és que el col·lapse es prolonga durant bona part de l'any. Romero apunta que “són els mesos entre gener i maig en els quals la demanda internacional augmenta i quan Barcelona es veu molt sobrepassada”.

En aquest període, les residències han de conviure amb estudiants de cursos regulars i alumnes de programes d'intercanvi, una coincidència que dispara la pressió i aguditza el dèficit.

 

Veus dels protagonistes

Lauren, estudiant de 20 anys procedent de Marsella, resumeix la preocupació compartida per molts joves europeus: “Algunes amigues ja m'han avisat que trobar habitació a Barcelona és complicat, per això ja he començat a buscar”.

L'experiència de Marc, de 21 anys i natural d'Andorra, és un reflex del dilema al qual s'enfronten milers d'universitaris. El seu primer any el va passar en una residència del Raval pagant entre 850 i 900 euros. Assegura que l'ambient va ser clau per a integrar, però en el seu segon curs va decidir mudar a un pis compartit. “Va ser fins i tot més difícil que trobar una residència”, explica, subratllant que entre lloguer i despeses a penes ha aconseguit reduir el cost.

 

L'impacte econòmic

Les residències universitàries a Barcelona oscil·len entre els 900 i els 1.500 euros mensuals, amb serveis inclosos. A simple vista pot semblar una opció elevada, però l'alternativa no és molt millor: un informe de pisos.com situa a Barcelona com la ciutat més cara d'Espanya per a compartir pis, amb una mitjana de 646 euros per habitació al mes.

Això significa que, fins i tot fora de les residències, el pressupost d'un estudiant mitjà segueix disparat, dificultant l'accés a l'educació universitària per a moltes famílies.

 

Una qüestió estructural

El desajustament entre l'oferta i la demanda no és un problema puntual d'aquest curs. Es tracta d'un dèficit estructural que s'arrossega des de fa anys i que no ha estat abordat amb la construcció de noves residències a la velocitat que exigiria el creixement de l'alumnat.

Les xifres reflecteixen una paradoxa: Barcelona és una de les ciutats més atractives per a estudiar a Europa, però ofereix condicions habitacionals que expulsen a molts dels quals la trien. La conseqüència directa és la precarització dels estudiants, que han d'avançar mesos la cerca d'allotjament, acceptar preus abusius o resignar a viure lluny dels campus universitaris.

 

El repte pendent

La capital catalana i les institucions acadèmiques s'enfronten a un repte urgent: ampliar la xarxa de residències i garantir que estudiar a Barcelona no sigui un privilegi reservat als qui poden assumir preus desorbitats.

La veu de Romero és clara: “La demanda supera amb escreix l'oferta, i el desequilibri creix cada any”. Un advertiment que no sols afecta al present, sinó que condicionarà el futur de Barcelona com a referent universitari internacional.