Enrico Letta insta a Europa a integrar en energia i defensa per a competir amb els EUA i la Xina

El missatge és clar: integració total o irrelevància global. L’exprimer ministre d’Itàlia, Enrico Letta, ha aprofitat la seva intervenció al XXIV Congrés de Directius CEDE per llançar una advertència contundent sobre el futur de la Unió Europea. Davant d’un auditori de líders empresarials reunits sota el lema “Europa: del diagnòstic a l’acció”, Letta ha subratllat que la fragmentació actual en sectors estratègics com l’energia, la defensa i les telecomunicacions és el major obstacle perquè el continent pugui competir de tu a tu amb potències com els Estats Units i la Xina.

Objectiu 2028: l’autonomia estratègica com a prioritat

Per a l’exmandatari italià, la Unió Europea s’enfronta a una data clau: 2028. Marcada per Ursula von der Leyen com l’horitzó per completar el Mercat Únic, aquest any ha de convertir-se en un esdeveniment històric comparable al 1992, quan sota el lideratge de Jacques Delors es van establir les bases de l’euro. No obstant això, el repte actual va més enllà de la moneda: es tracta d’assolir una veritable “autonomia estratègica”.

Letta ha insistit que Europa ha de reduir dràsticament la seva dependència de tecnologies externes i superar les barreres ideològiques que frenen la consolidació d’un mercat comú en defensa i seguretat. “El mercat únic és el que ens manté units”, va afirmar, advertint que només mitjançant la plena integració d’aquests sectors Europa podrà garantir la seva seguretat i mantenir la seva posició com a actor rellevant en l’escenari internacional.

La paradoxa financera: un euro, 28 mercats

Un dels punts més crítics del discurs de Letta ha estat la contradicció financera que viu el continent. Malgrat l’èxit innegable de l’euro, l’exprimer ministre va denunciar que els serveis financers continuen operant com a “28 realitats diferents”. Aquesta manca d’integració actua com un fre per a l’economia europea.

“Només amb uns serveis financers integrats podrem invertir en innovació i en les infraestructures necessàries per assegurar l’autonomia estratègica d’Europa”, va sentenciar. Per a Letta, completar el mercat únic financer és una urgència imminent, ja que és l’única via per canalitzar el capital necessari cap a la transició energètica i la competitivitat empresarial.

Energia i la “Cinquena Llibertat”

En l’àmbit energètic, Letta va assenyalar una dualitat preocupant. Tot i destacar el lideratge d’Espanya en la generació d’energies renovables i la reducció d’emissions de CO2 a Europa, va advertir sobre la realitat global: la resta del món continua augmentant la seva demanda de combustibles fòssils, complicant l’equació climàtica.

Per superar aquests reptes i dinamitzar l’economia, Letta va proposar dues eines revolucionàries:

Un codi europeu de dret mercantil: una normativa unificada que permeti a les empreses operar amb més flexibilitat, superant la burocràcia nacional.

La “Cinquena Llibertat”: sumada a les quatre llibertats clàssiques de la UE (circulació de béns, capitals, serveis i persones), Letta defensa una nova llibertat centrada en l’educació, la recerca i la innovació.

El discurs va tancar amb una crida a l’acció davant més de 1.500 directius i 430 joves del programa ‘Talent en Creixement’. Per a Letta, el temps dels diagnòstics ha acabat; Europa ha de “agafar impuls” ara si vol que el 2028 sigui recordat com l’any en què el continent va assegurar el seu futur davant dels gegants globals.