Rècords sota amenaça : la pesta porcina africana pot portar la tempesta econòmica

La imatge d'efectius de la Unitat Militar d'Emergències (#UME) desplegar en la serra de Collserola per a contenir senglars podria semblar desproporcionada per a un problema de fauna urbana. No obstant això, sota la lent econòmica, la mesura és purament estratègica. El que està en joc en els boscos no és només la biodiversitat del parc, sinó l'estabilitat d'una de les indústries més potents del Producte Interior Brut (#PIB) espanyol: el sector porcí. Aquesta anàlisi desglossa per què un virus en animals salvatges té el potencial de desestabilitzar la balança comercial de tot un país.

El sector porcí és a la ramaderia espanyola

Per a entendre l'alarma cal mirar els números. El sector porcí és a la ramaderia espanyola el que el turisme és al sector serveis. Espanya s'ha consolidat en l'última dècada com el primer productor de carn de porc de la Unió Europea i el tercer exportador mundial, només per darrere de gegants com els Estats Units. Les dades d'octubre de 2025 mostren una clara tendència descendent en les cotitzacions respecte al any anterior i al trimestre previ.

Espanya consolida la seva capacitat productiva, augmentant tant el cens d'animals com el volum de carn, malgrat la reducció del nombre d'explotacions.  El cens porcí a Espanya ha aconseguit els 34,6 milions d'animals, la qual cosa suposa un increment del 2,3% respecte a 2023. Fins a setembre de 2025, s'han sacrificat 41,5 milions d'animals. La producció de carn ha crescut un 7,17% en tones i un 5,1% en nombre d'animals.  La tendència a la concentració continua. El nombre total d'explotacions se situa en 44.449. Des de 2015 fins a 2024, el nombre de granges ha descendit un 5,6%.

Comerç exterior: gir cap a mercats extracomunitaris

La balança exportadora mostra un canvi d'estratègia, prioritzant els mercats fora de la Unió Europea. Les vendes a països tercers (extracomunitaris) han crescut un 6,6%. Per contra, les exportacions intracomunitàries (dins de la UE) han caigut un 1,8%.

la Xina es manté com un soci vital amb un lleuger repunt del +1,7%. Altres mercats mostren reculades, com França (-4,0%) i Romania, que cau un 11,1%. Portugal, no obstant això, creix un 4,4%. S'ha disparat la importació d'animals vius des de la UE, amb un augment del 18,0% (#TAM setembre).

Consum intern: recuperació de la demanda

A diferència d'anys anteriors, el consum en les llars espanyoles mostra signes positius de recuperació. El  consum dec arne fresca per càpita se situa en 9,67 kg, un augment del 6,81%.  El consum de productes transformats és de 10,50 kg per càpita, creixent un 3,42%.

L'informe analitza la salut financera de les explotacions a través dels costos d'alimentació i els marges estimats.  L'estimació de marges  se situa en 36,44 €/100 kg , mantenir en terreny positiu encara que moderar respecte als pics observats en els gràfics històrics de 2023-2024. El porcí és la principal rúbrica exportadora del sector agroalimentari espanyol. Milers de milions d'euros ingressen anualment gràcies a la venda de carn a mercats extracomunitaris, especialment a la Xina i el sud-est asiàtic.

Catalunya és la fàbrica principal

Si Espanya és el líder, Catalunya és la seva fàbrica principal. La comunitat autònoma concentra el major cens porcí de l'estat. Comarques com Osona o el Segrià no sols viuen de la producció, sinó de tot un ecosistema econòmic que inclou fàbriques de pinso, logística, escorxadors, laboratoris veterinaris i empreses d'exportació.

Un brot a Catalunya no és un problema regional; és un problema sistèmic. Si l'estatus sanitari de Catalunya cau, arrossega amb si les estadístiques nacionals i posa en perill milers de llocs de treball directes i indirectes.

L'anàlisi del risc: senglars vs. granges

El punt crític de l'anàlisi econòmica resideix en la distinció entre fauna silvestre (senglars) i bestiar domèstic (porcs de granja). Mentre el virus es mantingui en els senglars , l'impacte és de gestió i despesa pública (cost de la UME, closos, control cinegètic). Els mercats internacionals poden acceptar una "regionalització" (tancar la compra només de la zona afectada), encara que això ja genera tensions comercials.  El veritable terror econòmic és que el virus surt-te del senglar al porc domèstic. Si es confirma un cas en una granja de producció. Països com la Xina, Corea del Sud o el Japó solen aplicar protocols automàtics de tancament de fronteres a tota la carn provinent del país infectat, no sols de la regió. 

Una resposta comercial immediata per part de la Xina, principal destinació del porcí espanyol, que ha suspès les importacions de dotze empreses d'aquesta província . Mentre Espanya bloqueja certificats d'exportació i activa zones de vigilància, la Xina assegura el seu proveïment secundar en la seva alta autosuficiència productiva —amb una cabanya de més de 420 milions de caps— i en proveïdors alternatius com el Brasil. Al no poder exportar, tota la carn produïda es quedaria en el mercat interior europeu. Això provocaria un excés d'oferta brutal, enfonsant lus preus que es paguen al ramader i portant a la fallida a moltes explotacions que operen amb marges ajustats.

La rendibilitat de la prevenció

Des d'una perspectiva de cost-benefici, la intervenció militar i el tancament de Collserola són "barats". El cost operatiu de desplegar a la UME, instal·lar tanques i sacrificar senglars és una fracció infinitesimal comparada amb les pèrdues multimilionàries que suposaria un embargament comercial a la carn de porc espanyola. La "tolerància zero" anunciada pel conseller Òscar Ordeig i la col·laboració amb el Govern central responen a aquesta lògica: s'està blindant un actiu financer nacional. La inversió actual en bioseguretat és, en realitat, una prima d'assegurança per a protegir les exportacions.

La lluita es transcendeix el veterinari. És una batalla per mantenir la confiança dels mercats internacionals. La marca "Espanya" en el sector carni depèn avui de la seva capacitat per a demostrar que pot contenir un virus en una serra periurbana. Si la contenció falla i la malaltia arriba a la indústria, la crisi sanitària es transformarà immediatament en una crisi econòmica de primera magnitud per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya.