El canvi climàtic condiciona el futur de Rodalies
El repte més gran actual és que les línies més transitades de Rodalies es troben, en alguns punts, a escassos 5 o 10 metres de l'aigua.
La xarxa ferroviària de Catalunya, coneguda com a Rodalies, no és només un sistema de transport. És un organisme històric que en aquests moments es troba en una cruïlla crítica. El que va començar com una fita de la Revolució Industrial s'enfronta ara a una realitat física per a la qual mai va ser dissenyada.
Una infraestructura dissenyada per a un altre segle
El repte més gran actual és que les línies més transitades de Rodalies, com la R1 (Maresme), es troben en alguns punts a escassos 5 o 10 metres de l'aigua. Quan Miquel Biada i els enginyers britànics van traçar aquestes vies el 1848, el canvi climàtic no existia en la planificació realitzada aleshores.
L'objectiu original era l'eficiència: el terreny costaner era pla, barat i connectava directament les fàbriques amb els ports. Ningú sospitava que el "veí" Mediterrani guanyaria terreny de forma tan agressiva un segle i mig després.
El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) per a la Generalitat.
Anàlisi tècnica: tres punts crítics de la pujada del mar
La pujada del nivell del mar no és una amenaça futura; és un procés que ja està degradant la infraestructura actual a través de tres mecanismes directos.
Vídeo de Nicolas Sokolov per a Catalunya Press.
Descalçament de la plataforma
L'augment del nivell del mar i els temporals (com l'històric Gloria) erosionen la sorra que serveix de base a les vies. Si l'aigua retira el sediment sota el balast (les pedres), la via es queda "a l'aire", fet que provoca talls de servei immediats per evitar descarrilaments.
Corrosió i fallades elèctriques
La proximitat de l'aigua salada genera un ambient altament corrosiu. El salitre es diposita a les catenàries i als sistemes de senyalització, multiplicant les avaries elèctriques que abans eren anecdòtiques.
El Pla de Lluita Contra el Canvi Climàtic per al període 2018-2030 d'Adif
És una iniciativa estratègica de l'entitat que busca augmentar la seva contribució a resoldre un dels problemes ambientals més importants i urgents per l'impacte que genera i per la seva escala global.
Inundabilitat dels "punts baixos"
En pujar el nivell mitjà del mar, l'aigua penetra més fàcilment per les rieres i els passos soterranis, convertint estacions essencials en zones inundables durant qualsevol episodi de pluja intensa.
L'enemic silenciós: saturació hídrica i talussos
Més enllà del mar, el risc ve del cel. Les dades científiques indiquen que, encara que plogui menys dies a l'any, la intensitat és molt més gran. Aquest excés d'aigua penetra en els terrenys que envolten les vies, augmentant la pressió en els talussos.
El resultat no és hipotètic: incidents en zones com Gelida (R4) o en la R1 entre Blanes i Maçanet demostren que murs de contenció dissenyats fa dècades estan degradar. Segons informes tècnics, existeixen desenes de "punts negres" on el risc de despreniment es dispara després de només 48 hores de pluja intensa .
Rodalies necessita un augment d'inversions en resiliència del sistema
Si no s'escalen les inversions en resiliència, l'ús de Rodalies té data de caducitat. El Pla de Rodalies 2020-2030 ja ha executat més de 2.500 milions d'euros, però gran part es destina a reparar el desgast acumulat i no a l'adaptació profunda, alguna cosa que també resulta necessari.
La modernització ha d'integrar, a més de sensors de moviment en temps real en els talussos, una política de reforços estructurals massius.
El desviament de línies costaneres cap a l'interior
Els experts en ciència han advertit documentalment que si la inversió no supera la velocitat de la degradació climàtica, la mobilitat de milers de ciutadans quedarà a la mercè de la pròxima tempesta. És a dir, el sistema entrarà en un cicle de "paràlisi preventiva" constant apra evitar accidents mortals.
El futur de Rodalies de Catalunya
Experts del Col·legi de Geòlegs de Catalunya adverteixen que, a causa de l'acceleració del canvi climàtic, la línia R1 en el seu traçat actual està "condemnada" a llarg termini. El que en el segle XIX va ser un avantatge logístic, avui és un parany geogràfic .
El futur de Rodalies de Catalunya no depèn només de la puntualitat dels seus trens, sinó de la capacitat de les seves infraestructures per a resistir un entorn cada vegada més hostil. El diagnòstic tècnic i geològic és clar: la resiliència climàtica ja no és una opció "desitjable", sinó una condició de supervivència. Si no s'aposta de manera valenta per la modernització tecnològica i, on sigui necessari, pel replantejament geogràfic de les línies costaneres, el sistema ferroviari continuarà sent la baula més feble enfront de l'emergència climàtica. El dret a la mobilitat de les pròximes generacions s'està decidint avui.
Escriu el teu comentari