Targetes, transferències, mòbils i menys bitllets: així és el nou mapa dels pagaments a Espanya

L'efectiu perd terreny a passos ferms a Espanya. Durant el primer semestre de 2025 es van registrar 9.401 milions de pagaments sense efectiu, un 8,5% més que un any abans, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya. Darrere de la xifra hi ha una tendència clara: l'economia quotidiana és cada vegada més digital.

La targeta es consolida com l'instrument dominant en nombre d'operacions. Entre gener i juny es van realitzar més de 6.100 milions de pagaments amb targeta, un 11,1% més que en 2024. D'ells, gairebé un de cada cinc va ser remot, principalment a través d'Internet, la qual cosa confirma el pes creixent del comerç electrònic.

El gest d'acostar la targeta o el mòbil al terminal també continua guanyant terreny. Els pagaments sense contacte en comerços físics van superar els 4.700 milions d'operacions, amb un creixement pròxim al 12%. Pagar sense introduir el PIN —o fins i tot sense treure la targeta de la cartera— ja forma part de la rutina diària.

Transferències: menys freqüents, però de més volum

Encara que les targetes concentren gairebé dos terços de les operacions, el gruix dels diners es mou per una altra via. Les transferències bancàries representen la major part de l'import total abonat sense efectiu. En els sis primers mesos de l'any es van realitzar més de 1.500 milions de transferències, per un valor conjunt de 5,7 bilions d'euros.

És a dir, mentre les targetes dominen el dia a dia —amb una despesa mitjana d'una mica més de 30 euros per operació—, les transferències continuen sent l'eina clau per a empreses, nòmines, pagaments entre companyies i grans moviments de capital.

Més targetes que habitants

L'avanç del pagament digital també es reflecteix en la butxaca. A Espanya circulen ja 119 milions de targetes, la qual cosa equival a una mitjana de 2,4 targetes per persona, en línia amb la mitjana de la zona euro. El parc de targetes creix a doble dígit, impulsat per la digitalització bancària i la proliferació de solucions vinculades al mòbil.

En paral·lel, els caixers automàtics continuen reduint lleugerament i se situen entorn dels 37.100 en tot el país. La xarxa cau, però a un ritme més moderat que en el conjunt de l'euro.

Un canvi estructural en la manera de pagar

El volum total mogut a través d'instruments diferents de l'efectiu va aconseguir els 6,4 bilions d'euros, un 6,3% més que l'any anterior. Més enllà de les xifres, el missatge és nítid: l'efectiu ja no marca el ritme del consum ni de les transaccions empresarials.

Espanya avança cap a una economia cada vegada més digitalitzada, on pagar amb targeta, mòbil o transferència immediata s'imposa com a norma. Els diners físics no desapareixen, però el seu protagonisme es redueix semestre rere semestre.