Economistes assenyalen una "desacceleració" a Catalunya per l'impacte de la guerra i la situació de Rodalies

L'economia catalana encara els pròxims mesos amb senyals de "desacceleració progressiva". Així ho adverteixen els experts del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que anticipen un refredament gradual marcat per l'impacte del context internacional, especialment la guerra a Orient Mitjà, i per problemes estructurals encara no resolts en el territori.

El diagnòstic es recull en l'Enquesta de Situació Econòmica corresponent a l'hivern de 2026, que reflecteix un canvi de percepció entre els economistes: l'optimisme cau i creix la preocupació per l'evolució de l'activitat econòmica tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya.

Caiguda de la confiança i augment del pessimisme

L'informe constata una deterioració en les expectatives. L'optimisme ha descendit en 10 punts, mentre que el pessimisme ha augmentat en 8, evidenciant un gir clar en el sentiment econòmic respecte al sondeig anterior.

Aquest canvi també es reflecteix en l'Índex de Confiança, que se situa en 5,62 per a Catalunya i en 5,49 per a Espanya, en una escala de 10. Totes dues xifres suposen una reculada respecte als nivells registrats a la tardor i, segons les previsions, podrien continuar baixant fins a aproximar al 5,43 en el cas català al llarg de 2026.

En termes generals, els economistes dibuixen un escenari de creixement més moderat, en el qual la incertesa internacional juga un paper determinant.

L'impacte de l'energia i la inflació

Un dels factors clau que expliquen aquesta desacceleració és l'encariment dels carburants, el gas i les matèries primeres, conseqüència directa del conflicte a Orient Mitjà. Aquest increment de costos no es limita a sectors concrets, sinó que, segons adverteixen els experts, es traslladarà de manera progressiva a tota la cadena de valor, afectant tan empreses com a consumidors.

Com a resultat, es preveu un repunt de la inflació durant la primavera, la qual cosa podria reduir el poder adquisitiu de les llars i tensionar els marges empresarials.

Malgrat això, des de l'organisme consideren que les mesures impulsades per les administracions públiques poden contribuir a esmorteir parcialment l'impacte, encara que insisteixen en la necessitat d'actuar amb prudència per a no comprometre l'estabilitat econòmica a mitjà termini.

Infraestructures i Rodalies: el gran llast estructural

Més enllà del context internacional, l'estudi posa el focus en problemes interns que continuen llastrant la competitivitat catalana. El dèficit en infraestructures i comunicacions es consolida com la principal preocupació per al 45,1% dels enquestats, seguit molt de prop pel dèficit fiscal (44,6%).

Especialment crítica és la valoració del servei de Rodalies, que obté una puntuació d'1,9 sobre 10, reflectint el malestar generalitzat després dels recents incidents en diverses línies.

La gran majoria dels economistes (95,6%) atribueix aquesta situació al material obsolet i a la falta d'inversió, dos factors que consideren determinants en la deterioració del servei.

Més inversió i dubtes sobre les solucions actuals

Per a revertir aquesta situació, el col·lectiu econòmic aposta de manera clara per incrementar els recursos destinats a infraestructures. En concret, el 88,3% reclama més inversió, mentre que un 72,8% defensa la renovació integral de la xarxa ferroviària.

A més, una part significativa dels enquestats (34,7%) considera necessari accelerar el traspàs de la gestió de Rodalies a la Generalitat, com a via per a millorar l'eficiència del servei.

No obstant això, no totes les iniciatives generen consens. Més de la meitat dels economistes (52,3%) es mostra escèptica respecte al nou Consorci d'Inversions Estat-Generalitat, dubtant de la seva capacitat per a resoldre problemes que consideren estructurals i cronificados.

Un escenari d'incertesa i reptes pendents

En conjunt, l'informe dibuixa una economia catalana que, malgrat mantenir certa estabilitat, s'enfronta a un entorn d'incertesa creixent, condicionat tant per factors externs com interns. L'evolució dels preus energètics, la inflació i la capacitat de resposta institucional seran claus per a determinar el ritme de creixement en els pròxims mesos.

Al mateix temps, els economistes insisteixen que abordar els dèficits estructurals, especialment en infraestructures, serà imprescindible per a garantir una recuperació sòlida i sostinguda a llarg termini.