Juan Fueyo, escriptor: "Que la Terra arribés als 4ºC de més el 2100 seria un escenari gairebé apocalíptic"

 

Aquesta setmana ha arrencat la cimera anual del clima de les Nacions Unides, comunament coneguda com a COP27 , en què es posa el focus sobre l'escalfament global i la necessitat imperiosa de fer alguna cosa per revertir un procés que està destruint el planeta tal com el coneixem i que està arribant al punt de no tornada.

 

Un dels homes que més saben sobre això és Juan Fueyo, un científic espanyol instal·lat a Houston des de fa més de 25 anys que va publicar aquest 2022 Blues per a un planeta blau. Aquesta obra divulgativa proporciona una visió orientadora de la ciència, la medicina, la virologia i l'ecologia en relació amb el canvi climàtic. CatalunyaPress ha pogut parlar amb ell per saber la seva opinió sobre alguns temes de rigorosa actualitat en aquesta temàtica.

 

 

Pregunta: Possiblement és el millor timing per a l'entrevista perquè justament ara s'està celebrant la cimera anual del clima de les Nacions Unides a Egipte. Quines esperances tens dipositades en aquesta cita?

 

Resposta: Hi ha dues visions en aquest sentit. D'una banda hi ha Greta Thumberg, que tornarà a dir-nos que tot és “bla bla bla”. També hi haurà Bill McKibben, un escriptor i periodista que vaig entrevistar per a Blues per a un planeta blau i li vaig preguntar per la conferència anterior, i la seva resposta va ser: "Mira'ls, ja veuràs que tots van a la seva bola, que tots estan en el seu tema".

 

D'altra banda, la persona que va escriure el pròleg per al meu llibre va ser Maria Neira, la directora de l'OMS per a Medi Ambient, i ella és allà. Ella té una visió més optimista, en què fer un pas petit ja sigui avançar. El fet d'estar tots asseguts aquí ja és una cosa. Entre aquestes dues visions és on estarà.

 

No crec que hagin de prendre cap mesura radical, ni que en sortirà, per exemple, que els Estats Units deixi de perforar per treure petroli o que l'Índia deixi de consumir carbó... No arribarem a res tan radical, però potser en altres temes es pot avançar més.

 

 

P: Als mitjans de comunicació cada vegada apareixen més catàstrofes naturals: terratrèmols, huracans, pluges torrencials, sequeres, volcans... És així com albirs la fi del món?

 

R: Jo crec que sí. Quan parles amb els experts a Espanya, tots coincideixen que el que més impactarà a la península és la pujada de les temperatures i la sequera. Això vol dir que el Sàhara està creuant l'estret de Gibraltar i té diverses conseqüències: que les temperatures pujaran, que hi haurà desertificació, que el procés que portes realitzant en molts aspectes es pot revertir.... A part, té implicacions en salut, ja que les malalties que es donen a l'Àfrica poden arribar a Espanya. Per exemple, les malalties transmeses per mosquits i paparres que viuen en una zona tèrmica determinada. Quan s'augmenta aquesta franja, ells avancen i arribaran a Espanya, cosa que implica més risc de pandèmia.

 

 

P: Al llibre fas un símil entre la Terra i els humans, i comenten que tots dos no poden suportar un gran augment de la temperatura perquè sinó poden acabar morint. A quants graus estem de creuar el punt de no tornada?

 

R: El símil és bo. Lovelock , quan va publicar Gaia: A New Look at Life on Earth, pensava que la Terra era un organisme viu, per la qual cosa té una temperatura com la nostra. Aquesta pujada de la temperatura, que se'l coneix com a febre o hipertèrmia maligna, acaba afectant de la mateixa manera. Per exemple, nosaltres estant a 36,5ºC, si passem quatre graus, hi ha pacients que ja no ho suporten perquè els provoca crisis epilèptiques. A la Terra, ara mateix estem 1.1ºC per sobre de la temperatura normal, com a mínim des que es va començar a mesurar. Si pugem 4ºC, podria arribar a ser desastrós. Arribar als 4ºC de més el 2100 seria un escenari gairebé apocalíptic, i el pitjor és que ja hi ha ordinadors que preveuen que aquest seria un escenari possible si mantenim el mateix ritme que seguim ara.

 

A la cimera que s'està celebrant a Egipte intentaran parlar si la meta d'arribar a un augment de 1.5ºC ja no és possible, o si ja hi hem arribat massa tard. Si comencem a arribar als 2ºC, començarem a veure molts més fenòmens extrems, però 4ºC és quan començaria la catàstrofe.

 

 

P: Fa por tal com ho descrius.

 

R: Quan els científics van començar a publicar sobre el canvi climàtic als 80 i van avisar que l'atmosfera de la Terra estava canviant va ser quan la gent va començar a agafar por i hi va haver una reacció. Per això es va passar a la contrareacció de les companyies del petroli, dels països que produeixen petroli, dels governs... i es va acabar silenciant. Ara la gent està anestesiada, no sap què està passant, però cal tornar a fer por i tornar a canviar. És per això que la provocació dels joves als museus està tenint aquest efecte de tornar a portar les coses als titulars. Tothom està en contra del vandalisme, però cal una trucada perquè la gent desperti, i la por és una gran trucada.

 

VÍDEO: Dos activistes ecològiques s'enganxen als marcs dels quadres de 'Las Majas' de Goya al Museu del Prado

 

" Tothom està en contra del vandalisme, però cal una trucada perquè la gent desperti, i la por és una gran trucada"

 

 

P: Què podem fer els habitants de la Terra per revertir el canvi climàtic? Serveix de res esforçar-nos si els governs no s'impliquen de la mateixa manera?

 

R: Està bé estar mentalitzat per reciclar, però nosaltres no podem fabricar cotxes elèctrics. Algú els ha de fabricar i algú ha de prendre la decisió que no es produeixin més cotxes de benzina. Nosaltres podem pressionar el govern. L'acció més important que pot fer la societat ara és votar partits perquè prenguin mesures. Al final, el ciutadà té un poder limitat perquè les decisions vénen de dalt.

 

 

P: Personalment, què sents quan veus polítics com Donald Trump negant o fins i tot ridiculitzant el canvi climàtic?

 

R: Jo veig els diners al darrere. La indústria del petroli té moltíssims diners i recolza moltes coses. També hi ha un altre factor que no cal oblidar, i és que el petroli ens ha donat una societat de confort. Les refineries del petroli besen i maten. Ens han donat moltíssimes coses, però després les lleis de la física no es poden modular més, i convertir l'atmosfera en abocador de gasos amb efecte d'hivernacle produirà que això es converteixi en una catàstrofe. El que dèiem progrés, ara està canviant de nom i hem d'evolucionar amb això. Jo entenc la gent que defensa la indústria del petroli, i en molts casos de polítics, és perquè hi ha uns diners que els estan recolzant darrere.

 

P: Parlant precisament del tema del petroli, què en penses que països com Qatar, que basen la seva riquesa i la seva economia en aquest element, se'ls recompensi amb esdeveniments com el Mundial de futbol?

 

R: Escollir un país pur és molt complicat perquè és molt difícil trobar un país on les coses estiguin ben bé. Les petrotiranies són dolentes, perquè uns quants acumulen molta riquesa i priven de llibertat la resta, per la qual cosa produeixen energia sense consciència, i Qatar és dins aquest grup.

 

El petroli no el pots fer servir per regar la terra ni per donar de beure a la gent. Aleshores, Qatar i tots aquests països que estan vivint en un desert i que aniran augmentant cada vegada més pel canvi climàtic, no els estan fent cap benefici als seus ciutadans. Dins aquest context, la diplomàcia és una bona manera d'interactuar-hi i potser l'esport és un bon mitjà per entrar a Qatar i que els periodistes ens expliquin què passa allà.

Aquestes són les sorprenents restriccions del Mundial de Qatar 2022 als mitjans de comunicació

P: Què diu de nosaltres que haguem estat capaços de transformar tant la natura? Parla de la nostra superioritat o de la nostra infinita estupidesa?

 

R: Hi ha vegades que la humanitat ha actuat per ignorància. Quan es va començar la Revolució Industrial, pocs podien preveure que l'ús de combustibles fòssils hi portaria. Alguns científics ho deien, però fins al 1980 no vam començar a tenir proves que això era veritat. La humanitat ha actuat 100 anys dins de la ignorància. Ara, cada cop es comença a saber més, però la malícia ve dels grans interessos econòmics que constantment estan tractant de disminuir la influència que tenen els activistes, els periodistes, els escriptors...

"La humanitat ha actuat 100 anys dins de la ignorància"

Una cosa que vaig descobrir mentre escrivia Blues per a un planeta blau va ser que un dels documents socioculturals i polítics més importants del canvi climàtic és una cíclica del Papa anomenada 'Laudato si' ("Lloat sigui"). El Papa, que a priori no és una persona que relacioni massa amb el canvi climàtic, parla de com els cristians tenen l'obligació de cuidar la terra, i com la cobdícia i l'avarícia d'uns quants està destruint la Terra. Per tant, es comença a trencar aquest mur de silenci. La ignorància comença a desaparèixer i cada cop més passarem de la ignorància a l'acció. Aviat als governs no els hi quedarà més remei que moure's en aquest sentit.

P: Fa la sensació que la vida s'ha convertit en un videojoc real basat en la supervivència. Tens la mateixa sensació?

 

R: Sí, és veritat. Quan superes l'onada de calor, ve l'onada de fred, i després la pandèmia, que és un altre element lligat al canvi climàtic. L'Àfrica s'està menjant a Espanya des del punt de vista climàtic i això és terrible.

 

Crec que molts joves pensen així molt més que els adults, i per això vénen aquestes reaccions tan provocadores dels joves que als adults els costa molt entendre perquè pensen que els desmuntaran la guingueta. Però, en realitat, ells estan veient el videojoc i per a ells és més real. Això reflecteix que el canvi climàtic és intergeneracional: allò que fem ara repercutirà en els nostres néts. Entenc que els joves estiguin força indignats.

P: El canvi climàtic també ha afectat l'augment de possibilitats que es produeixi una altra pandèmia. Hi ha alguna cosa que puguem fer per protegir-nos?

R: Les pandèmies estan correlacionades amb el canvi climàtic per diversos factors com la desforestació, que apropa l'home a la jungla i d'aquí vénen els virus. També hi ha un desplaçament dels animals salvatges cap a les ciutats, més contacte amb els animals... Gairebé totes les pandèmies que hem patit recentment, la sida, l'ebola, el SARS, la Covid..., són virus que estan en animals i passen a l'home. Aquest fenomen s'accentua molt durant el canvi climàtic perquè les interaccions augmenten, i el pitjor és que els virus que ens han arribat fins ara no són virus dolents, n'hi ha alguns que són molt pitjors. Hi ha un epidèmiòleg famós que diu que tenir un brot d'una malaltia és a l'atzar, però tenir una pandèmia és una decisió.

 

El que s'ha de fer és tenir un sistema de vigilància a tot el món que sigui com el sistema de vigilància de les armes nuclears, és a dir, que quan aparegui un virus nou tothom ho sàpiga i no passi això de la Xina, que es quedin callats i el virus s'expandeixi a una ciutat de 14 milions d'habitants com Wuhan. Tenir aquest coneixement mundial i una coordinació global per aturar les pandèmies és molt important. Abans no en teníem, després de la Covid ho vam començar a tenir, i ara l'ONU ha alertat de les pandèmies entre els grans perills del canvi climàtic. Aquest cop ens hem salvat perquè hem aconseguit crear una vacuna molt ràpid, però això és una excepció i per al proper virus potser no tenim vacuna.

 

P: Fa pocs anys hi va haver un incendi a Califòrnia en què a Miley Cyrus se li va cremar la casa. Creus que les desgràcies tenen una repercussió més gran quan els afecten els famosos?

 

R: Sí, és veritat i alhora és bo. Quan les celebrities pateixen el canvi climàtic i el denuncien, se'l fa molta més publicitat. Si Tamara Falcó o Georgina Rodríguez s'interessessin més pel canvi climàtic, doncs estaríem tots molt més motivats.
 

 

P: Quina importància té l'aparició de líders com Greta Thunberg?

 

R: Jo crec que moltíssima importància. Tots estem d'acord que Greta és una gran provocadora perquè és algú que és capaç de generar grans titulars als diaris. És algú que es pot enfadar a Twitter amb Donald Trump i ho sap tothom. És algú que pot cantar les quaranta a qualsevol primer ministre del planeta.

 

Això és molt important perquè els joves com ella no han arribat encara als centres de decisió ni als llocs de poder. Ells saben quin és el problema, però tenen la impotència de no poder fer-hi res. Per tant, l'única cosa que li queda és la rebel·lió i la indignació . El canvi climàtic es convertirà al final en una revolució més important que la Il·lustració, el marxisme, el capitalisme... una revolució a nivell global que per primera vegada la lideraran nens i adolescents, i això és el que té molt de valor. Greta Thunberg i tot allò que l'envolta estan posant als titulars les energies verdes.

P: Al llibre comenten que "un canvi d'ideals és més important que un canvi de planeta". Quins ideals instaurats avui dia al planeta haurien de canviar per tenir una manera de vida més sostenible?

 

R: Canvi de planeta no hi pot haver perquè no hi ha planeta B, com a mínim no hi ha cap planeta al sistema solar al qual poguéssim moure'ns i portar una civilització. El títol del llibre és Blues per a un planeta blau, i és un joc de paraules perquè “blue” en anglès significa blau i al final es tradueix com donar-li més blau al blau.

 

El canvi vindrà quan el capitalisme vegi que l'única solució que tenen per sobreviure és desviar la quantitat de diners que ha posat al petroli i al carbó cap a les energies sostenibles . Fins ara, les energies verdes no eren rendibles. Aleshores, el capitalisme no les tocava, seguia amb el seu rotllo perquè volia tenir beneficis. Ara comencem a veure que les energies verdes promouran llocs de treball i produiran beneficis, per la qual cosa salvaran el capitalisme. Jo crec que tindrem els mateixos ideals, que el sistema capitalista seguirà i que la llibertat de mercat és allò que ens salvarà.

P: Per acabar, a la teva obra parles que Una veritat incòmoda per a futures generacions (Al Gore) va ser un llibre que va tenir la capacitat d'obrir els ulls a la gent en relació amb el canvi climàtic. T'agradaria que el teu llibre tingués el mateix impacte?

 

R: Una veritat incòmoda és un clàssic perquè va ser un dels primers que va ensenyar les fotos de les glaceres desapareixent. Arribar a ser Al Gore seria extraordinari, però no crec que estigui a aquest nivell perquè ell sí que estava en centres de decisió i de poder, fins i tot li van acabar donant el Nobel. Ell treballava amb el grup d'experts per al canvi climàtic, era un polític i un activista. Jo en realitat sóc un divulgador i un científic que s'ha preocupat pels grans problemes de la humanitat, sinó el més gran. El canvi climàtic és el problema de salut més gran que existeix avui dia al món.