El 25 de juliol de 1992 començaven els Jocs Olímpics de Barcelona, ​​una cita que, de manera definitiva, va situar la ciutat al panorama internacional. Avui, tres dècades més tard, podem mirar enrere i recordar un moment en què la vida de la ciutat va canviar per sempre.

La capital de Catalunya es va convertir a l'epicentre esportiu del món; milions de persones de tot el món els van veure per televisió i milers d'esportistes i personalitats van estar a Barcelona durant les més de dues setmanes dels Jocs.

Ser seu olímpica va significar una transformació de la ciutat; van desaparèixer barris de barraques, es van construir infraestructures com el Port Olímpic, es va millorar la mobilitat... Barcelona va passar a ser una ciutat de primer nivell.

Els 4 exalcaldes de Barcelona opinen sobre els Jocs Olímpics del 1992

Més enllà del que van significar socialment i políticament, esportivament també va significar un pas endavant per a Espanya. Com sol ser habitual, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va posar en marxa un pla especial per obtenir el millor resultat en una cita olímpica i així ho va aconseguir, amb molta diferència.

Fins aleshores, la millor marca de medalles havia estat de 6 medalles a Moscou 1980, mentre que a Barcelona el botí va ser de 22 metalls. Aquesta va ser la millora, que encara avui, que s'han disputat set cites olímpiques més, encara no s'ha igualat aquesta marca. El millor resultat després de Barcelona 92 ​​han estat les 20 aconseguides a Atenes i Londres.

ELS JOCS, EN 30 FOTOS

Et convidem a tornar al passat i recordar la cita a través de 30 fotografies que expliquen com s'hi va arribar, alguns moments destacats i els protagonistes, individuals i col·lectius, que van fer història.

1) À la ville de... Barcelona. Joan Antoni Samaranch anunciava, el 17 d'octubre de 1986, que Barcelona seria la seu de la cita olímpica el 1992. El president del COI es va emocionar en pronunciar les paraules, ja que la seva ciutat seria la capital mundial de l'esport per unes setmanes.

2) La construcció de l'Anella Olímpica. La cita requeria una sèrie d'infraestructures que no existien a la ciutat. La muntanya de Montjuïc va ser l'escenari escollit per ubicar l'Anella Olímpica.

3) Adeu al barri de barraques del Somorrostro. La vila olímpica es va construir a prop de la platja... on existia un barri de barraques, el Somorrostro. 

4) Freddie Mercury i Montserrat Caballé. El cantant de Queen i la soprano van enregistrar, junts, un himne intergeneracional, Barcelona. Per desgràcia, la mort del britànic va evitar que cantessin plegats durant els Jocs.

5) Amigos para siempre. Tot i que la dimensió internacional de Mercury i Caballé era inqüestionable, la cançó dels Jocs va ser Amigos para siempre, que a la cerimònia de clausura va ser interpretada per Josep Carreras i Sarah Brightman. La cançó la farien popular Los Manolos.

6) La imatge dels Jocs. Senzillesa i sobrietat. L'emblema va ser dissenyat per Josep Maria Trias i representa una figura humana abstracta formada per tres traces gestuals.

7) Cobi. Tota cita olímpica té una mascota i la de Barcelona 92 va ser aquest simpàtic gos creat pel valencià Javier Mariscal. En el cas dels Jocs Paralímpics, la mascota va ser la Petra.

8) Les altres seus. Tot i que la ciutat era l'epicentre, Banyoles, Reus, la Seu d'Urgell (a la imatge), Saragossa i València van acollir algunes proves i partits durant la cita.

9) El recorregut de la flama olímpica. Els Jocs comencen amb el clàssic recorregut de la torxa, des d'Olímpia (Grècia) fins a l'Estadi Olímpic. El seu itinerari va durar entre el 5 de juny i el 24 de juliol.

10) La fletxa d'Antonio Rebollo. Un dels moments icònics. L'arquer va encendre el peveter amb una fletxa, en una de les enceses més creatives i recordades de la història.

11) La cerimònia d'inauguració. Barcelona se situa, definitivament, en el panorama internacional, ja que totes les mirades se centren en ella. La Fura dels Baus va ser un dels responsables de la cerimònia.

12) Els voluntaris. Una organització professional és bàsica per als Jocs, però també ho és el paper i la col·laboració dels voluntaris. Es calcula que a Barcelona 92 va haver-n'hi uns 35.000 a la cita olímpica i uns 15.000 a la paralímpica.

13) Olimpiada cultural. De forma paral·lela a l'esport, se celebra l'Olimpiada Cultural, amb la implicació de noms com Antoni Tàpies, Joan Manuel Serrat i Camarón de la Isla.

14) El Dream Team nord-americà de bàsquet. Mai, en cap cita olímpica, la selecció de bàsquet dels Estats Units ha reunit un grup amb tant talent com el de Barcelona. Michael Jordan, Larry Bird, Magic Johnson... l'espectacle va ser constant i per descomptat, van guanyar l'or.

15) Equip unificat. Amb la desaparició de l'URSS a finals de 1991, Equip Unificat va ser el nom usat pels equips esportius de les antigues repúbliques, tret dels estats bàltics. No els va anar malament: van guanyar 112 medalles, sent el país més llorejat per davant dels Estats Units (108).

16) Torna Sud-àfrica. El país va poder tornar a participar en una cita olímpica després que acabés la sanció de 28 anys que el Comitè Olímpic Internacional (COI) havia imposat per la política racista de l'apartheid.

17) Selecció espanyola masculina de futbol. Els Pep Guardiola, Luis Enrique Martínez, Chapi Ferrer, Superlópez i companyia van guanyar la medalla d'or després de derrotar Polònia (3-2) al Camp Nou amb un doblet de Kiko Narváez i un gol d'Abelardo.

18) Vitaly Shcherbo. Pel nombre de medalles, indiscutiblement el gran dominador de Barcelona 92. El gimnasta de Minsk participar en sis finals i les va guanyar totes.

19) Lavinia Milosovici. Romanesa i gimnasta, com Nadia Comaneci, Milosovici va ser la dona esportista amb més metalls dels Jocs de Barcelona. El seu botí va ser de dos ors, una plata i un bronze. 

20) Oscar de la Hoya. Un dels grans noms individuals de la cita va ser el del Golden Boy de la boxa estat-unidenca. Fill de mexicans, li esperava un futur prometedor.

21) Javier Sotomayor. Un altre referent del moment. El cubà va consagrar la seva carrera esportiva amb l'or olímpico en salt d'altura.

22) Kyoko Iwasaki. La nedadora japonesa va convertir-se en la campiona olímpica més jove de la història del seu esport, guanyant els 200 metres braça amb només 14 anys i sis dies.

23) Alexandr Popov. El gran nom de la natació va ser el del Tsar. Dos ors i dues plates el situen com un dels grans protagonistes de la cita.

24) Arantxa Sánchez-Vicario. La tenista barcelonina, que aleshores tenia 21 anys, va aconseguir la plata en dobles amb Conchita Martínez.

25) Natàlia Via-Dufresne. Una altra institució olímpica, també barcelonina de naixement. El seu botí a la ciutat va ser d'una medalla de plata a la classe Europe de vela.

26) Fermín Cacho. L'atleta sorià va ser un dels noms en clau espanyola, gràcies a la seva victòria en una de les proves més mítiques de l'atletisme: els 1.500 metres.

27) Derek Redmond. Entre tants vencedors, Barcelona 92 va deixar una història inspiradora, com la de l'atleta britànic. Redmond es va lesionar a l'inici de la prova dels 400 metres, però lluny d'abandonar, va completar el recorregut amb l'eixordidor aplaudiment de l'afició.

28) Cerimònia de clausura. La família real, Plácido Domingo, Josep Carreras i Los Amaya, Peret i Los Manolos, entre altres, van participar en el darrer acte dels Jocs, el 9 d'agost.

29) Les millores que va deixar a la ciutat. L'ampliació de l'aeroport, la construcció del Port Olímpic i el palau Sant Jordi, les millores a les rondes (Litoral i Dalt), la potenciació del transport públic... La celebració dels Jocs va servir per sacsejar la ciutat i que es fes una millora substancial en els serveis als ciutadans. 

30 anys després, la nostàlgia olímpica no ha marxat. En seguim parlant, recordem els seus protagonistes. Van ser els Jocs de la nostra vida i els millors de la història.