No ha pogut ser: Anglaterra es corona campiona de l'Eurocopa en els penals (3-1)

El partit ha començat amb la intensitat i el dinamisme propis d’una cita d’aquest calibre. La selecció espanyola, fidel al seu estil de possessió i circulació de la pilota, ha buscat imposar el seu domini des del xiulet inicial. L’esforç s’ha vist recompensat al minut 25, quan la Mariona Caldentey ha avançat Espanya, desfermant l’eufòria en l’afició. Tanmateix, l’avantatge no ha perdurat. Anglaterra, lluny d’acusar el cop, ha reaccionat amb contundència i ha aconseguit l’empat a la segona part. L’Alessia Russo, amb un potent cap al minut 56, ha tornat la igualtat al marcador, silenciant l’entusiasme espanyol.

Tensió màxima i la cruel ruleta dels penals

Amb l’empat a un, el partit s’ha transformat en una intensa batalla tàctica i física. Ambdues seleccions han tingut oportunitats per desfermar el marcador, però les defenses s’han imposat als atacs. La pròrroga ha estat un exercici de resiliència, amb jugadores esgotades que, tot i així, ho han donat tot per la victòria.

Finalment, el campió s’ha decidit des del punt fatídic. Per part d’Anglaterra, l’Alex Greenwood, la Niamh Charles i la Khloe Kelly han demostrat una solvència impecable en convertir els seus llançaments, assegurant la victòria per a les seves. En el bàndol espanyol, només la Patri Guijarro ha aconseguit superar la portera anglesa. Els xuts de l’Aitana Bonmatí i la Mariona Caldentey han estat aturats per la inspirada Hampton, i l’intent de la Salma Paralluelo ha sortit desviat, sentenciant el desenllaç d’aquesta emocionant final.

Un orgull inquebrantable malgrat l’amargor

La imatge de les futbolistes espanyoles consolant-se mútuament sobre la gespa de Basilea ha reflectit el dolor de la derrota, especialment després d’un partit tan igualat. No obstant això, més enllà del resultat final, la trajectòria d’aquesta selecció a l’Eurocopa ha estat formidable. Han exhibit un futbol d’altíssim nivell, superant reptes i deixant una empremta inesborrable en el públic.

Tot i que el desenllaç ha estat dolorós, la perseverança, la entrega i la qualitat d’aquestes esportistes són innegables i representen un motiu d’orgull per a tot el país. Aquesta experiència, per dura que hagi estat, servirà sens dubte com un valuós aprenentatge i enfortirà l’equip de cara a futures cites importants. El futur de la selecció femenina espanyola continua sent molt prometedor.

La mirada al futur: un camí ple d’esperança

Encara que la decepció d’avui és palpable, aquesta selecció ja ha demostrat que està feta d’una pasta especial. La qualitat de les seves jugadores, moltes d’elles joves talents, i l’experiència acumulada en aquesta Eurocopa, malgrat el final amarg, els atorga una base sòlida per al futur. El futbol femení espanyol ha evolucionat a grans passos, i aquesta final és només un graó més en el seu ascens. L’afició s’ha bolcat amb elles, i aquesta connexió inquebrantable serà el motor que les impulsi cap a les pròximes grans cites, com el Mundial. Aquest equip té el talent, el caràcter i el suport per tornar més fort i, tard o d’hora, alçar-se amb els trofeus que avui se’ls resisteixen.