El Campus de Salut avança amb un compromís institucional clar: “La prioritat absoluta és complir els terminis”

El projecte se situa en un punt clau del seu recorregut administratiu, quan els acords interinstitucionals i les validacions urbanístiques comencen a traduir en actuacions concretes sobre el territori.

La dimensió del pla obliga a llegir cada avanç no sols com un tràmit, sinó com una definició del model de creixement, cohesió social i sistema assistencial de les pròximes dècades.

Un projecte estratègic en fase determinant

La Generalitat i l'Ajuntament treballen de manera conjunta en el desplegament del Campus de Salut, una iniciativa que totes dues institucions descriuen com l'actuació més rellevant impulsada en la demarcació en les últimes dècades i destinada a marcar el futur social, sanitari i econòmic de l'entorn. El Departament de Territori, liderat per Sílvia Paneque, i el consistori encapçalat per Lluc Salellas coincideixen a valorar molt positivament l'evolució del procés i a afirmar que el desenvolupament avança conforme al calendari establert, segons traslladen en comunicats difosos aquest diumenge.

Tramitacions que desbloquegen el calendari

L'avanç administratiu es concreta en dues línies paral·leles. D'una banda, l'Ajuntament ha iniciat la fase d'aprovació per a contractar els projectes necessaris per a la reparcel·lació i la urbanització dels àmbits afectats. Per una altra, la Generalitat ha encarregat l'estudi previ que ha de servir de base per al futur concurs de projectes del Campus. Totes dues actuacions situen el pla en la recta final dels tràmits clau per a fer-lo realitat.

La Comissió d'Urbanisme de Catalunya valguda tècnicament el projecte municipal el passat 27 de novembre, un aval que permet activar formalment els treballs de reparcel·lació i urbanització. Segons les administracions implicades, aquesta validació confirma que el procés s'ajusta als terminis previstos i reforça la seguretat jurídica del planejament.

Un impacte que va més enllà de l'àmbit sanitari

El Campus no es concep únicament com un equipament hospitalari. El plantejament global incorpora la millora de les condicions socioeconòmiques i urbanístiques dels barris de Ca Gibert del Pla i Santa Eugènia, així com la transformació del polígon de Mas Xirgu i del seu entorn immediat. L'objectiu compartit és que el desenvolupament tingui un efecte directe i tangible sobre la qualitat de vida dels veïns i sobre l'estructura urbana de la zona.

Organització dels espais previstos

L'ordenació urbanística distribueix els usos de forma diferenciada dins del sector. El complex sanitari es projecta en la zona sud-oest, els espais verds i el corredor natural se situen en l'àmbit oriental, i l'edificabilitat destinada a habitatge social i a equipaments públics es concentra en el sector nord. Aquesta configuració busca equilibrar activitat assistencial, sostenibilitat ambiental i necessitats residencials.

Ajustos plantejats des del Govern

El Departament de Territori planteja traslladar part de l'edificabilitat prevista inicialment al parc Jordi Vilamitjana cap a una zona del polígon de Mas Xirgu, concretament en sòls adjacents al Masrocs. Aquesta alternativa permet incrementar el sostre residencial i, al mateix temps, mantenir lliure d'edificacions el parc existent.

Des de l'Ajuntament es recorda que sempre ha existit disposició a estudiar propostes que contribueixin a millorar el projecte, sempre que no suposin retards en la tramitació. L'acord entre totes dues administracions contempla analitzar la reubicació del sostre residencial una vegada es produeixi la cessió anticipada dels terrenys necessaris per a construir l'equipament hospitalari i sempre que es garanteixi l'interès general, la sostenibilitat economicofinancera i la compatibilitat amb les zones inundables.

Inversions vinculades a l'entorn urbà

L'enteniment institucional inclou també un paquet d'inversions destinades a millorar l'espai públic en diferents barris de l'entorn. L'objectiu és reforçar la cohesió social, dignificar el paisatge urbà i assegurar que el projecte tingui un retorn clar per als veïns. Les actuacions, que es detallaran en la pròxima Comissió Bilateral Ajuntament-Govern, han d'executar abans de 2030 i incorporen millores assistencials i d'infraestructures.

La posició de la Generalitat

Sílvia Paneque explica que el Govern treballa des de fa setmanes amb el consistori “per a ajudar i fer que la proposta del Trueta sigui la més ajustada possible a les necessitats de la ciutat”. La consellera defensa que “és possible fer el Trueta, no afectar el Parc Jordi Vilamitjana i fer el màxim esforç, perquè el Campus de Salut estigui operatiu al més aviat possible”.

La visió municipal

Lluc Salellas subratlla que el planejament validat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya acredita el treball tècnic desenvolupat i assenyala que “ha permès complir escrupolosament amb el calendari”. Sobre la proposta plantejada per la Generalitat, l'alcalde precisa que s'analitzarà atenent la seva viabilitat urbanística i jurídica, a les dades d'edificabilitat, a l'impacte global sobre el projecte i el seu calendari, i al compromís del Govern d'executar les inversions previstes en els barris de l'entorn.

Totes dues administracions coincideixen que cap proposta de millora pot anteposar a la data de lliurament dels solars on han d'aixecar els edificis del Campus i reiteren que “la prioritat absoluta és la materialització del Campus dins dels terminis acordats”.