Montenegro contra tots: Portugal acudeix a les urnes amb un país dividit, fart i sense sortida fàcil

Portugal acudeix aquest diumenge a les seves terceres eleccions legislatives en només tres anys, atrapat en un cicle d'inestabilitat política que amenaça de perllongar-se. Amb una ciutadania cada cop més desconfiada i uns partits fragmentats, el país s’enfronta al risc real d’una nova legislatura sense majories clares, en un context europeu de creixent pressió davant la deriva populista.

La convocatòria anticipada d’aquests comicis va ser conseqüència directa d’una moció de confiança fallida per part de l’actual primer ministre conservador, Luís Montenegro, arran de les sospites de conflicte d’interessos pels vincles d’una consultora familiar amb empreses contractistes de l’Estat. Una situació que, tot i haver-se resolt legalment amb la cessió d’accions a familiars, va reobrir el debat sobre la transparència en la gestió pública.

A les enquestes més recents, la coalició liderada per Montenegro —l’Aliança Democràtica (AD)— es manté com la força més votada, amb prop del 32% d’intenció de vot. Una xifra insuficient per garantir una majoria estable, i que, com a les eleccions de 2024, l’obligaria a dependre d’abstencions o pactes incerts.

L’ultradretà Chega, encapçalat per André Ventura —qui s’ha vist forçat a abandonar anticipadament la campanya per motius de salut—, es consolida com a tercera força, tot i que Montenegro insisteix a rebutjar qualsevol aliança amb ells, fins i tot si això li impedeix formar govern. Una sortida eventual podria passar per un pacte amb Iniciativa Liberal, però l’escenari continua sent incert.

Davant la possibilitat d’un nou bloqueig, el president Marcelo Rebelo de Sousa ha instat els ciutadans a votar pensant en l’estabilitat no només de Portugal, sinó també d’Europa. El cap de l’Estat ha recordat que no serà possible dissoldre l’Assemblea durant els pròxims dotze mesos, cosa que impedeix convocar noves eleccions en aquest període.

Un país cansat de votar i d’estar estancat

La convocatòria electoral ha estat interpretada per molts com una jugada arriscada i poc desitjada. Ni els socialistes —després de la seva derrota el març de 2024— ni Chega, que podria veure reduït el seu suport pel vot útil cap a la dreta tradicional, volien tornar a les urnes.

En el rerefons d’aquesta contesa electoral hi ha els grans problemes estructurals del país: la crisi de l’habitatge, la sanitat col·lapsada i la desconfiança ciutadana envers la classe política. Montenegro ha promès rebaixes fiscals, un sistema sanitari més eficaç i un enduriment de les polítiques migratòries, en un clar gest cap a l’electorat més conservador.

Per la seva banda, el socialista Pedro Nuno Santos ha intentat projectar-se com l’alternativa moderada i responsable, reforçant el seu perfil després de la gestió criticada de l’apagada nacional d’abril. Les seves propostes passen per reforçar la sanitat pública —incloent-hi serveis d’odontologia i salut mental—, impulsar l’ocupació juvenil amb beneficis fiscals i construir més habitatge per frenar la bombolla del lloguer.

Tot i així, els socialistes es mantenen al voltant del 26-28% d’intenció de vot, lluny dels nivells que permetrien liderar amb fermesa una alternativa progressista. Les forces d’esquerra que els envolten continuen estancades, i el centre polític portuguès sembla incapaç de generar una majoria coherent sense renúncies ideològiques.

Europa observa amb preocupació

Enmig d’un clima internacional marcat per la polarització i la inestabilitat geopolítica, el desenllaç d’aquestes eleccions portugueses és seguit de prop des de Brussel·les. Portugal, que des de 2016 ha gaudit d’una relativa estabilitat econòmica —amb un creixement del PIB del 2% anual—, s’enfronta ara a una cruïlla institucional on la governabilitat és tan incerta com urgent.

La jornada electoral d’aquest diumenge no només determinarà qui governa Portugal, sinó si el país pot sortir del bucle de crisis polítiques consecutives. Amb una ciutadania fatigada i una classe política dividida, el resultat pot marcar un punt d’inflexió no només nacional, sinó també en l’equilibri polític del sud-oest europeu.