Enrico Letta defensa la sobirania europea davant pressions externes i reptes interns

L'Àgora Jacques Delors s'ha consolidat com un espai clau de diàleg intergeneracional en el qual cent joves de tota Europa comparteixen reflexions, propostes i experiències al costat de responsables polítics europeus i especialistes en polítiques públiques. L'objectiu: formar, inspirar i capacitar a la joventut europea per a influir directament en l'agenda de la Unió Europea.

Un projecte col·laboratiu amb vocació europea

Des de 2024, l'Àgora és impulsat conjuntament per tres organitzacions compromeses amb l'educació cívica europea: l'Acadèmia Europea Leadership (Barcelona), la Académie Notre Europe (París) i la Scuola di Politiche (Roma). Aquesta sinergia internacional ha convertit l'esdeveniment en una plataforma de pensament crític i acció política que enforteix els valors fundacionals de la UE.

Enrico Letta: “El mercat únic és la pedra angular del futur europeu”

Durant la seva intervenció, Enrico Letta, ex primer ministre italià i actual president de l'Institut Jacques Delors, va subratllar amb fermesa la importància estratègica del mercat únic europeu com un dels eixos fonamentals del projecte europeu. Letta va descriure la trobada com un espai necessari per a “estructurar idees, compartir visions i construir ponts entre generacions i territoris”.

El polític italià va defensar que, malgrat les dificultats actuals, la UE ha aconseguit avanços “incomparables” en termes d'integració econòmica, destacant la necessitat de continuar apostant per un mercat únic més sòlid, competitiu i just.

Europa no perdrà el rumb: fermesa davant les pressions externes

Letta va ser clar en respondre a les crítiques que arriben des de l'altre costat de l'Atlàntic, especialment des d'entorns pròxims a l'expresident Donald Trump. Va afirmar amb contundència que Europa “no es tornarà boja” davant exigències com l'augment de la despesa en defensa, i que ha de mantenir el seu propi rumb polític i econòmic sense deixar arrossegar per interessos aliens.

En aquest context, va alertar de la dificultat de construir consensos a llarg termini en un mercat global tan canviant, i va assenyalar que l'asimetria econòmica dins de la mateixa UE —per exemple, les diferències de preus entre països— respon a factors externs que distorsionen l'equilibri de la unió.

Mercat únic, energia i fiscalitat: reptes pendents

Un dels punts que va generar inquietud entre els joves va ser l'alt cost de l'electricitat en algunes regions d'Europa i les diferències que s'observen dins de la mateixa zona. Davant la pregunta de si un mercat únic energètic podria suposar una solució, Letta va reconèixer que “podria ser útil”, encara que va advertir que la situació actual escapa en part al control de la UE per les grans diferències de preus entre Estats membres.

Quant al sistema fiscal europeu, Letta va qualificar les disparitats impositives com “un dels grans problemes estructurals de la UE”, ja que dificulten els acords comercials i alimenten desequilibris interns. Per a l'italià, avançar cap a una major harmonització fiscal és clau per a garantir la competitivitat del projecte europeu.

Capital públic vs. capital privat: el dilema de la sobirania

Letta també va advertir sobre el risc de dependència del capital privat en grans projectes estratègics, assenyalant que quan aquest domina, els països “corren el risc de convertir en colònies econòmiques”. Per això, va defensar amb èmfasi la inversió pública com a pilar essencial per a preservar l'autonomia i sobirania d'Europa.

Segons Letta, només així serà possible canviar la mentalitat dominant i fer entendre que la veritable competitivitat europea implica construir un mercat únic sòlid, equitatiu i sostenible, on les decisions es prenguin des d'Europa i per a Europa.