Unió Europea

Malgrat les pressions de la resta de països, els dos primers ministres de tots dos governs han signat un acord per mantenir-se en la seva postura.

Espanya serà receptor net de la Unió Europea en 2021, a l'obtenir un saldo financer al seu favor de 5.775 milions d'euros, davant el saldo negatiu de 605 milions d'euros d'aquest any, segons consta en el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2021.

L'ordre publicada al BOE pel Ministeri d'el Interior estableix a més noves excepcions per a l'encreuament de persones pel territori comunitari, incloent ara a estudiants que realitzin els seus estudis als Estats membres o associats Schengen i que disposin de l'corresponent permís o visat.

Es tracta d'una primera relació de països, que es revisarà periòdicament -probablement cada dos setmanes- per alinear-la en cada moment amb la situació sanitària.

El secretari general de Partit Popular Europeu assegura que vol un consens entorn de les ajudes de la Unió Europea per afrontar la crisi del Covid-19

Segons les primeres previsions, Espanya accediria a 140.000 milions d'el pla europeu de recuperació. Aproximadament la meitat serien en transferències, mentre que la resta es lliuraria en forma de préstecs.

Alemanya copa el 47% de tots els ajuts d'Estat que han rebut 'llum verda' per part de les autoritats europees. Per darrere, però lluny, se situen Itàlia (18%) i França (16%).

"Aquesta és exactament la idea de la Comissió en preparar la 'Facilitat per a la Resiliència i la Recuperació', que tingui un fort vincle amb les inversions i reformes", ha assenyalat el vicepresident econòmic de la Comissió.

Després de setmanes de discussions en el si de les institucions comunitàries --Consell Europeu i Comissió Europea--, els dos dignataris han donat un pas a el front per mobilitzar recursos per afrontar la crisi de la pandèmia.

La institució comunitària proposa una reobertura gradual de les fronteres amb informació en temps real entre els membres de la Unió.

El delegat europeu ha justificat que la UE va mostrar a Pequín les seves contrarietats, però que finalment va decidir aprovar la publicació amb motiu del 45è aniversari de l'establiment de les relacions diplomàtiques entre la Xina i la UE.

"La Unió Europea complirà 70 anys i ens dirigim cap a alguna cosa totalment diferent fins ara. Personalment crec que cap a alguna cosa millor", ha afirmat el representant de la Comissió Europea a Barcelona.

El comissari d'economia, l'italià Paolo Gentiloni, ha assegurat que és "inevitable" una "profunda recessió" a l'eurozona que serà fins i tot "pitjor que la de la crisi financera".

D'aquesta manera, els únics nacionals de tercers països de la Unió Europa que podran viatjar són els residents que es dirigeixin al seu lloc de residència.

La proposta espanyola no esmenta ni els "coronabons" ni els "eurobons", que encara defensa Itàlia, sinó que va un pas més enllà defensant transferències del propi pressupost comunitari.

Les recomanacions de Brussel·les advoquen així mateix per una sortida en diverses fases, distanciades en el temps, perquè les autoritats puguin reaccionar si es disparen els contagis de nou.

La Unió mobilitzarà més de 500.000 milions per als Estats que necessitin endeutar-se per fer front al coronavirus. El MEDE (fons europeu de rescats) aportarà 240.000 milions, el BEI (Banc Europeu d'Inversions) mobilitzarà 200.000 milions i el fons contra la desocupació posarà uns altres 100.000 milions.

"M'ha decebut molt la resposta europea al COVID-19. Vaig arribar sent un fervent defensor de la UE, però la crisi del COVID-19 va canviar per complet els meus punts de vista", ha afirmat Mauro Ferrari.

L'excap de l'Executiu -sota el seu primer mandat Espanya va ingressar a la Unió Europea- ha recordat que Europa va ser el "impuls per superar una altra pandèmia, que va ser la Segona Guerra Mundial".