Brussel·les, el mur del català, basc i gallec: Espanya assumeix el cost per a convèncer

Espanya torna a portar a Brussel·les la proposta perquè el català, el basc i el gallec siguin reconegudes com a llengües oficials de la Unió Europea, en un nou intent per sumar suport polític a una iniciativa que, fins ara, ha ensopegat amb la necessitat d'unanimitat entre els 27 Estats membre.

Aquest divendres, el tema torna al Consell d'Assumptes Generals de la UE, encara que en aquesta ocasió no es planteja com a punt per a la seva adopció immediata, sinó com un debat obert. Això ofereix marge perquè, si es considera oportú, pugui sol·licitar una votació en l'últim moment, segons fonts diplomàtiques.

Un camí marcat per la negociació i els desacords

Des que el Govern de Pedro Sánchez es comprometés en 2023 amb Junts a impulsar aquesta mesura a canvi del suport a la seva investidura, el reconeixement de les llengües cooficials ha figurat en sis reunions de ministres europeus. No obstant això, el suport necessari no ha arribat, i en algunes cites, com la de maig, les resistències es van intensificar.

Alemanya, Itàlia, Àustria, Finlàndia i altres països han expressat dubtes sobre l'impacte legal, pràctic i financer de modificar el reglament de llengües. A més, els serveis jurídics del Consell de la UE han advertit que podria requerir fins i tot una reforma dels Tractats europeus.

Espanya ofereix assumir els costos i aplicar la mesura parcialment

Per a desbloquejar la situació, el Govern espanyol ha plantejat una proposta revisada. Aquesta contempla una aplicació parcial a partir de 2027, limitada inicialment als reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que en la passada legislatura van suposar menys del 3% dels actes jurídics de la UE.

A més, Espanya es compromet a assumir íntegrament el cost econòmic d'aquesta oficialitat, un fet inèdit en el marc del reglament de llengües de la UE, que normalment és cobert amb fons comunitaris. No obstant això, la proposta no inclou encara una xifra concreta sobre la despesa prevista.

A la fi de 2023, la Comissió Europea va estimar que el cost anual podria rondar els 132 milions d'euros, basar en l'experiència del gaèlic irlandès.

Petició de “justícia lingüística” i suport territorial

A poques hores de la reunió, els presidents de Catalunya i del País Basc, Salvador Illa i Imanol Pradales, respectivament, han enviat una carta conjunta als ministres d'Exteriors de la UE per a reforçar la pressió política i reivindicar "justícia lingüística". No s'ha sumat a la iniciativa el president de Galícia, Alfonso Rueda.

En la seva missiva, defensen que la mesura compta amb un ampli suport social i suposa un reconeixement a la diversitat lingüística i cultural d'Espanya. També recorden que aquestes llengües ja s'utilitzen en alguns òrgans europeus des de 2005 gràcies a acords administratius, com en el Consell o el Comitè de les Regions.

Dubtes persistents entre els Estats membres

Malgrat els esforços de l'Executiu espanyol per suavitzar la seva postura i obrir el diàleg, les principals capitals europees continuen mostrant reserves. Al·leguen que no s'ha proporcionat prou informació tècnica, jurídica ni econòmica que justifiqui el canvi normatiu.

Algunes delegacions valoren positivament que Espanya no insisteixi a forçar una votació, interpretant-ho com un gest d'“obertura i pedagogia”. No obstant això, insisteixen que per a avançar és imprescindible una anàlisi preliminar rigorosa, que encara no s'ha produït.

Una qüestió d'identitat nacional

El Govern de Pedro Sánchez insisteix que aquest reconeixement no és només una qüestió administrativa, sinó una defensa de la identitat nacional plurilingüe d'Espanya. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha reiterat que la situació actual representa una forma de discriminació cap a les llengües cooficials i ha defensat que la seva oficialitat ha d'arribar “aviat”.

El futur d'aquesta proposta dependrà, en última instància, de la voluntat política dels 27, del treball tècnic que es realitzi en els pròxims mesos i de si s'aconsegueix un consens mínim que permeti continuar explorant alternatives, com la creació de grups de treball o avaluacions d'impacte més detallades.