Cimera de seguretat europea a Copenhaguen: La "Muralla de Drons", política comunitària i l'impuls a Ucraïna
El principal objectiu de les cimeres del Consell Europeu informal i de la Comunitat Política Europea serà la defensa del flanc oriental de la UE i l'acceleració de les iniciatives de seguretat.
La reunió es produeix després que una sèrie d'albiraments de drons no identificats sobre llocs sensibles al país —incloent-hi bases militars— forcés el tancament temporal d'aeroports la setmana passada. En resposta, les autoritats daneses han prohibit tots els vols civils de drons aquesta setmana per a "simplificar la tasca de seguretat"
La "Muralla de Drons"
El principal objectiu de les cimeres del Consell Europeu informal i de la Comunitat Política Europea serà la defensa del flanc oriental de la UE i l'acceleració de les iniciatives de seguretat. La Comissió Europea ha presentat un "Document d'Abast" ( Scoping Paper) que esbossa quatre projectes clau per a ser implementats urgentment: una Muralla Europea de Drons (European Dron Wall), una Vigilància del Flanc Oriental (Eastern Flank Watch),un Escut de Defensa Aèria (Air Defence Shield),un Escut de Defensa Espacial (Defence Space Shield).
La idea de la Muralla de Drons ja es va discutir la setmana passada entre deu estats del flanc oriental. No obstant això, la materialització d'un sistema de defensa aèria per capes —que permeti detectar, rastrejar i fins i tot derrocar amenaces— és un "tema complex". El Palau de l'Elisi de França va advertir que usar caces per a neutralitzar drons barats "no és sostenible a llarg termini". A més, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va frenar les expectatives, assenyalant que el concepte és "poc probable que es materialitzi en els pròxims tres o quatre anys".
Disputes de capacitats i finançament
Els líders també abordaran el programa de préstecs SAFE, la suma dels quals de €150.000 milions ha estat assignat. El programa busca impulsar l'adquisició conjunta de material de defensa i enfortir la base industrial europea. Per a accedir a aquests fons, almenys dos estats membres han de comprar el mateix equip de fabricació europea d'una llista de nou àrees prioritàries (incloent drons i municions). Dos terços dels diners ja han estat sol·licitats i destinats a nacions orientals.
Un altre possible punt de fricció és la proposta que els serveis de la Comissió Europea assumeixin un paper més ampli en defensa, mitjançant una revisió anual de les compres dels estats membres per a facilitar la coordinació. S'espera que països grans com Alemanya, França i Itàlia es mostrin incòmodes amb aquesta idea.
El futur d'Ucraïna
La situació d'Ucraïna serà l'altre tema central de les cimeres El president Volodímir Zelenski oferirà una actualització sobre el front. Els líders han d'abordar com mantenir el finançament per a Ucraïna a partir del pròxim any. També es discutirà l'ús dels gairebé €200.000 milions de diners russos immobilitzats a la UE des de l'inici de la invasió a gran escala, un tema "molt complex" amb implicacions legals i financeres.
Finalment, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, obrirà el debat sobre la modificació de les normes d'adhesió perquè l'obertura dels clústers de negociació es realitzi per majoria qualificada, en lloc d'unanimitat. Actualment, Hongria està obstaculitzant el procés d'Ucraïna, sobre la base de preocupacions energètiques, agrícoles i sobre la minoria hongaresa.
Escriu el teu comentari