“Israel ha de detenir immediatament el bombardeig de Gaza”: Trump condiciona l'acord amb Hamàs

L’anunci va sorprendre la comunitat internacional i va obrir un nou capítol en la complexa guerra a Gaza. El que semblava una altra declaració rutinària es va convertir en un gir diplomàtic quan Donald Trump va exigir a Israel detenir de manera immediata els bombardejos i, alhora, va celebrar la resposta de Hamàs a la seva proposta. Per primera vegada des de l’inici de l’ofensiva, les dues parts enfrontades semblen situar-se en un escenari on la negociació i la pressió política se superposen a la lògica militar.

Una intervenció que altera el tauler

El procés de negociació sobre el futur de Gaza va entrar en una fase decisiva després d’un moviment inesperat de Donald Trump. L’expresident republicà no només va celebrar la disposició parcial de Hamàs a acceptar la seva proposta de pau, sinó que a més va llançar una exigència directa a Israel: detenir immediatament els atacs aeris sobre l’enclavament. Aquesta intervenció, inèdita en forma i to, situa Trump al centre d’un delicat tauler diplomàtic i obre una possibilitat real d’aturar una guerra que s’allarga des de fa gairebé dos anys.

El missatge de Trump

La pressió es va fer evident a través d’una sèrie de publicacions a Truth Social i d’un breu vídeo difós divendres. Trump va vincular l’aturada dels bombardejos amb la seguretat dels ostatges: “Israel ha de detenir immediatament el bombardeig de Gaza perquè puguem rescatar els ostatges de manera segura i ràpida. Ara mateix, és massa perillós fer-ho”. En la mateixa línia, va expressar optimisme sobre el rumb de les converses: “Basant-me en la declaració que acaba d’emetre Hamàs, crec que estan preparats per a una PAU duradora”.

En un altre missatge, va definir la jornada com un “dia molt especial” i va prometre que “tothom serà tractat de manera justa”. Per a Trump, el que hi ha en joc no és únicament el futur de Gaza, sinó un marc més ampli: “No es tracta només de Gaza, es tracta de l’esperada pau a l’Orient Mitjà”.

L’acceptació parcial de Hamàs

El grup palestí va respondre a l’ultimàtum llançat per Trump amb una acceptació parcial del seu pla. A través de la cadena Al Jazeera, va anunciar que estava disposat a alliberar tots els ostatges vius i lliurar els cossos dels qui van morir en captivitat. A canvi, exigeix l’alliberament de presoners palestins en presons israelianes. Hamàs també va oferir cedir l’administració de Gaza sota un esquema de transició supervisat internacionalment, encara que va deixar clar que cal renegociar altres punts del pla i va evitar pronunciar-se sobre el desarmament, una de les condicions més sensibles per tancar l’acord.

El comunicat es va emetre dins del termini establert per Trump, que havia donat “tres o quatre dies” per obtenir una resposta. L’expresident va advertir a les seves xarxes que, si Hamàs no acceptava plenament la proposta, “tot l’INFERN, com ningú no ha vist abans, esclatarà contra Hamàs”.

El pla de la Casa Blanca

La proposta detallada per Washington a finals de setembre contempla un alto el foc immediat, seguit de l’alliberament de tots els ostatges israelians en un termini de 72 hores, a canvi de l’excarceració de centenars de presoners palestins. El text inclou la retirada gradual de les forces israelianes, el desarmament de Hamàs i la instauració d’un govern tecnocràtic a Gaza sota la supervisió d’un organisme internacional. Aquest òrgan estaria presidit pel mateix Trump i comptaria amb la participació de l’ex-primer ministre britànic Tony Blair. A més, el pla preveu un programa integral de reconstrucció per revertir la devastació a l’enclavament.

Reacció d’Israel

L’oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu va reaccionar assegurant que Israel estava preparat per posar en marxa immediatament la primera fase del pla, centrada en l’alliberament dels ostatges. En el seu comunicat, va afirmar: “Seguirem treballant en plena cooperació amb el president i el seu equip per posar fi a la guerra d’acord amb els principis establerts per Israel, que corresponen a la visió de Trump per posar fi a la guerra”.

Tanmateix, el text va evitar referir-se a l’exigència concreta de frenar els bombardejos, la qual cosa deixa oberta la incògnita sobre la disposició d’Israel a assumir aquest punt de la proposta.

Una guerra que no s’atura

Mentre les declaracions es multiplicaven a Washington, Tel Aviv i Doha, la realitat sobre el terreny mostrava un contrast evident. L’agència de defensa civil de Gaza va informar dissabte que Israel continuava executant desenes d’atacs aeris i d’artilleria sobre la ciutat, malgrat la crida expressa de Trump.

Des de l’octubre de 2023, els bombardejos han deixat més de 66.200 palestins morts, la majoria dones i nens, segons xifres de l’ONU. L’organisme alerta que l’enclavament s’ha tornat pràcticament inhabitable, amb fam, malalties i desplaçaments forçosos que afecten centenars de milers de persones. En els campaments improvisats, famílies senceres depenen de restes de fusta i plàstic recollits al carrer per encendre foc i preparar menjar, un reflex brutal de la precarietat en què viu gran part de la població.

El cas de la flotilla

A aquest escenari s’hi suma la situació dels 470 activistes detinguts a la flotilla Global Sumud, interceptada per Israel quan intentava portar ajuda humanitària a Gaza. Entre ells hi ha Mariana Mortágua, líder del partit portuguès Bloco de Esquerda. A les xarxes socials, la seva germana Joana va denunciar que portava 48 hores sense aigua ni aliments: “Mare, estic bé, però no ens tracten bé, sense menjar ni aigua durant 48 hores. Convoqueu manifestació”. Aquest missatge va provocar protestes a Lisboa en suport als detinguts.

La missió consular espanyola va confirmar que els ciutadans espanyols es troben en bon estat, encara que els advocats dels arrestats asseguren que molts han patit maltractaments i qualifiquen el procés d’“il·legal de principi a fi”.

Un moment decisiu

L’acceptació parcial de Hamàs, la disposició d’Israel a aplicar la primera fase del pla i la pressió exercida per Trump configuren l’escenari més proper a un alto el foc des que va començar la guerra. Tot i així, la continuïtat dels atacs israelians i la manca de garanties sobre el compliment de tots els punts mantenen la incertesa.

El desenllaç dependrà de si el pla pot convertir-se en un cessament real de les hostilitats o si acabarà sent una altra oportunitat perduda en una guerra que ja ha traspassat els límits de la resistència humanitària i diplomàtica.