Dimiteix Sébastien Lecornu, el primer ministre francès, a penes 27 dies després del seu nomenament

El primer ministre de França , Sébastien Lecornu, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió, a penes unes hores després de revelar de manera parcial la composició del seu nou Executiu. El diumenge, Lecornu havia anunciat una quinzena de ministres de centredreta , molts dels quals ja formaven part del gabinet del seu predecessor, François Bayrou, la qual cosa va generar crítiques per la continuïtat de l'equip ministerial.

Des de l'oposició , les primeres reaccions es van centrar en criticar el continuismo de Lecornu. Tant la coalició d'extrema esquerra, La França Insubmisa, com la formació d'ultradreta, Agrupació Nacional, van coincidir a assenyalar que el nou Executiu mancava del suport parlamentari suficient. De fet, totes dues formacions havien anticipat la caiguda de Lecornu, anunciant que presentarien una moció de censura a primeres hores d'aquest matí.

El primer ministre de França, Sébastien Lecornu, ha presentat la seva dimissió aquest dilluns, a penes 27 dies després d'assumir el càrrec el 9 de setembre de 2025, convertir en el primer ministre amb menor temps en funcions en la història recent del país. La decisió va ser acceptada pel president Emmanuel Macron, qui havia nomenat a Lecornu després de la caiguda del seu predecessor, François Bayrou, qui va perdre una moció de confiança en l'Assemblea Nacional.

Lecornu, fins llavors ministre de Defensa, havia format un gabinet compost per 18 ministres, dels quals 13 eren reeleccions de l'administració anterior, la qual cosa va generar crítiques per la falta de renovació i el continuismo en la política francesa. L'oposició, incloent a la França Insubmisa i l'Agrupació Nacional, havia anticipat la caiguda del govern, assenyalant la falta de suport parlamentari necessari per a superar una possible moció de censura.

La dimissió de Lecornu deixa a Macron a les portes de nomenes el seu vuitè primer ministre des de l'inici de la seva presidència en 2017, reflectint la inestabilitat política que ha caracteritzat el seu mandat en els últims anys. La situació actual planteja interrogants sobre la capacitat del president per a estabilitzar el seu govern i aconseguir una majoria parlamentària sòlida en un context polític fragmentat.