Amposta porta la ZBE als tribunals per a protegir als veïns d'una mesura "desproporcionada"

L'Ajuntament d'Amposta ha decidit fer un pas al capdavant i portar als tribunals l'obligació d'implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) en el municipi. La decisió arriba després de mesos d'incertesa i falta de respostes per part de la Generalitat de Catalunya, a la qual el consistori havia sol·licitat sense èxit els informes tècnics que justifiquen aquesta imposició.

Des de l'equip de govern local consideren que l'aplicació d'aquesta mesura no s'ajusta a la realitat ambiental del municipi i reclamen un enfocament més proporcional i adaptat a les particularitats del territori.

Un episodi puntual que desencadena l'obligació

L'origen del conflicte es remunta a la fi del passat any, quan el consistori va tenir coneixement que havia superat els nivells permesos d'ozó troposfèric, un dels contaminants regulats en la normativa ambiental. Aquest fet, encara que puntual, activa automàticament l'obligació legal d'implantar una ZBE, segons la modificació normativa aprovada recentment.

No obstant això, des de l'Ajuntament asseguren que no han pogut accedir als informes oficials que acrediten aquesta superació de límits, la qual cosa ha generat dubtes sobre la base tècnica de la mesura. La primera tinenta d'alcalde, Núria Marco, ha subratllat la necessitat de comptar amb aquesta documentació per a poder analitzar amb rigor la situació.

Rebuig municipal: “una mesura desproporcionada”

El govern local considera que aplicar una ZBE a Amposta és una decisió excessiva si es té en compte el context del municipi. A diferència de grans ciutats amb problemes estructurals de contaminació, Amposta només hauria registrat un episodi aïllat, la qual cosa, segons el parer del consistori, no justifica una intervenció d'aquest calibre.

A més, des de l'Ajuntament s'insisteix que el municipi presenta característiques específiques que condicionen els seus nivells de qualitat de l'aire, com la presència d'importants infraestructures viàries que travessen el seu terme municipal, entre elles l'AP-7, la C-12 i l'N-340. Aquestes vies suporten un elevat volum de trànsit que no sempre està vinculat a l'activitat local.

Un canvi normatiu amb efectes retroactius

Un dels aspectes més controvertits és l'abast de la normativa actual, que té en compte dades de fins quatre anys enrere. Això implica que si en aquest període s'ha produït una alteració puntual en qualsevol dels contaminants regulats, el municipi queda automàticament obligat a implantar una ZBE.

Des del consistori critiquen aquest enfocament, en considerar que no reflecteix l'evolució real de la qualitat de l'aire ni distingeix entre situacions estructurals i episodis aïllats.