La Cimera de la UE : el Pla Militar 2030 i Crisi d'Habitatge
La urgència es justifica pel creixent panorama d'amenaces , que comença amb l'agressió militar de Rússia contra Ucraïna , i s'estén a provocacions híbrides i el desafiament a l'ordre internacional.
El Cim de líders de la Unió Europea s'ha convertit avui en l'escenari d'un doble debat crucial: l'aprovació de l'ambiciós Full de ruta de Preparació per a la Defensa 2030 i les tibants negociacions per a assegurar l'aprovació d'un préstec de $140.000 milions per a Ucraïna, una iniciativa que el Primer Ministre belga, Bart De Wever, amenaça amb bloquejar
El "Full de ruta de defensa 2030"
La Comissió Europea i l'Alt Representant van presentar formalment el "Full de ruta de Preparació per a la Defensa 2030" (Defence Readiness Roadmap 2030). Aquest pla estableix objectius clars perquè Europa aconsegueixi una postura de defensa prou sòlida per a dissuadir als seus adversaris i respondre a qualsevol agressió per a l'any 2030. La urgència es justifica pel creixent panorama d'amenaces , que comença amb l'agressió militar de Rússia contra Ucraïna , i s'estén a provocacions híbrides i el desafiament a l'ordre internacional.
El pla es basa en el Llibre blanc per a la Defensa Europea i compta amb l'agenda ReArm Europe, que mobilitzarà fins a 800.000 milions d'euros en inversions. Els líders debatran la implementació d'aquest Full de ruta durant l'esmorzar de treball, centrar tancar bretxes de capacitat, projectes paneuropeus conjunts i com la indústria pot augmentar ràpidament la producción.la Full de ruta proposa una sèrie de projectes paneuropeus per a les amenaces més urgents:
Iniciativa Europea de Defensa de Drons: per a contrarestar vehicles aeris no tripulats.
Vigilància del Flanc Oriental (Eastern Flank Watch): per a enfortir les fronteres orientals.
Escut Aeri Europeu i Escut Espacial Europeu.
El bloqueig belga al préstec de reparació per a Ucraïna
El tema més contenciós del cim és l'audaç pla per a emetre un préstec de $140.000 milions a Ucraïna, finançat amb els interessos generats pels actius russos immobilitzats, la majoria dels quals estan dipositats en Euroclear a Brussel·les. El Primer Ministre belga, Bart De Wever, ha estat el principal obstacle, en amenaçar amb bloquejar la iniciativa si no es compleixen les seves tres demandes, que inclouen la "mutualización completa" de riscos per a protegir a Bèlgica de la possible represàlia legal o econòmica de Moscou. El Primer Ministre holandès, Dick Schoof, va recolzar la postura, afirmant que Bèlgica "no pot assumir el risc en solitari".
Pressió per la decisió:
El President ucraïnès, Volodymyr Zelenskyy, present en el Cim, va instar als líders a "decidir [sobre els actius congelats] urgentment", advertint que el retard "està limitant la nostra defensa".
Per a apaivagar a Bèlgica i França (que demana preferència europea en l'adquisició d'armes), s'està debatent un document de treball que afegeix condicions com la solidaritat i el repartiment de riscos de la UE i el reforç de la indústria europea. Líders com el Primer Ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, i el Taoiseach d'Irlanda, Micheal Martin (malgrat la seva neutralitat militar), van manifestar so suport al préstec, argumentant que Rússia ha de pagar pels danys causats.
Sancions, clima i migració
En l'àmbit diplomàtic, el cim va iniciar amb l'adopció formal del 19è paquet de sancions contra Rússia, que per primera vegada inclou la prohibició de les importacions de GNL rus (a partir de gener de 2027) i afegeix a 117 vaixells a la llista negra de la "flota en l'ombra". Altres temes de l'agenda inclouen la necessitat d'equilibrar els objectius de descarbonització de 2050 amb la competitivitat industrial, en un debat que podria ser el més contenciós del dia.
Crisi d'habitatge
Per primera vegada, els líders discutiran la crisi d'habitatge, una iniciativa impulsada pel Primer Ministre espanyol, Pedro Sánchez, qui proposa mesures legals per a frenar la compra d'habitatges amb finalitats no residencials.
Migració:
Itàlia, liderada per Giorgia Meloni, pressiona per una línia dura en matèria de migració, sol·licitant l'acceleració de la regulació de retorn i la llista de països d'origen segurs.
Una importància crítica
La celebració de la Cimera de la Unió Europea adquireix una importància crítica en el context geopolític actual, especialment després del recent gir en l'estratègia dels Estats Units. La decisió del president Donald Trump de cancel·lar ara com ara la seva reunió programada amb Vladimir Putin a Budapest, al·legant que "simplement no em va semblar apropiat" i que no volia "una reunió malgastada", juntament amb la imposició de noves sancions contra les principals petrolieres russes, ha generat un canvi significatiu. Aquest moviment de Washington, que el mateix Trump va justificar dient que "sentia que era el moment de sancionar a Rússia", reforça la posició d'Europa i la dota d'un major pes. La UE havia aprovat recentment el seu 19è paquet de sancions, i la coordinació amb les noves restriccions estatunidenques maximitza la pressió sobre Moscou, fent d'aquest cim un moment clau perquè Europa demostri la seva unitat estratègica i avanç amb els seus propis plans de dissuasió i suport a Ucraïna, com el Full de ruta de Defensa 2030, sense dependre de negociacions directes i frustrades entre els EUA i Rússia.
Escriu el teu comentari