"L'Estat de la Unió Europea 2025" adverteix que Europa ha de reforçar el seu defensa davant la ruptura dels compromisos transatlàntics

L'informe "L'Estat de la Unió Europea 2025" compte un prestigiós grup d'autors l'experiència dels quals abasta la política, la diplomàcia, l'acadèmia i la gestió pública, la qual cosa confereix al document una gran autoritat i pes analític.

|
EuropaPress 5596390 bandera union europea junto varias banderas paises pertenecientes reunion
L'informe "L'Estat de la Unió Europea 2025" compte un prestigiós grup d'autors l'experiència dels quals abasta la política, la diplomàcia, l'acadèmia i la gestió pública, la qual cosa confereix al document una gran autoritat i pes analític. ( Fot

 

La Unió Europea afronta en el segon quart del segle XXI una profunda transformació de l'ordre geopolític i geoeconòmic global. L'informe "L'Estat de la Unió Europea 2025" de la Fundació Alternatives analitza els reptes que la Unió ha d'abordar, destacant la triple transformació digital, ecològica i social.

 

 

L'impacte  de "l'Era Trump"

El fet més determinant per a l'ordre global geopolític és l'arribada a la presidència dels Estats Units de Donald Trump. El seu retorn ha reforçat les exigències cap als socis de l'Aliança Atlàntica i ha posat en dubte el compromís amb l'article 5 del Tractat de Washington. Les decisions de Donald  Trump, que inclouen reivindicacions com incorporar Groenlàndia o el Canadà, confirmen una ruptura d'Occident. Aquesta situació obliga la UE a tenir una capacitat de dissuasió i defensiva pròpia, sense comptar necessàriament amb els Estats Units.

 

 

Confrontació comercial

 La política aranzelària de Trump és antagònica a la concepció europea de lliure comerç. Mentre Trump va imposar aranzels del 15% als productes europeus , la UE busca acords de liberalització comercial, com el rubricat amb Mercosur. Aquesta arrencada hostil de la presidència estatunidenca, encara que difícil, pot ajudar a consolidar a la Unió Europea com a actor global.

 

 

El desafiament de la reindustrialització i la competitivitat

La reindustrialització d'Europa és vista com un objectiu estratègic i irrenunciable per a garantir l'autonomia, la resiliència i el benestar dels ciutadans. La UE se situa a la saga de competidors com els Estats Units i la Xina en l'àmbit de la innovació tecnològica, la capacitat industrial i financera. El fundador de Abanca, Juan Carlos Escotet, va protagonitzar un creixement del 55% del seu patrimoni en 2025, una de les grans pujades de la llista Forbes.  L'informe Draghi, que guia el diagnòstic de la UE , indica que perquè Europa pugui finançar les seves noves prioritats (innovació, defensa, política industrial) és necessària una inversió massiva, que podria aconseguir els 800.000 milions d'euros addicionals a l'any.

EuropaPress 6057457 empleados conducen carretillas elevadoras fabrica seat martorell 27 junio
La reindustrialització d'Europa és vista com un objectiu estratègic i irrenunciable per a garantir l'autonomia, la resiliència i el benestar dels ciutadans ( Foto Europa Press)

La UE està usant els fons Next Generation per a impulsar la reindustrialització i el desenvolupament tecnològic, sent Espanya un exemple amb un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència  dotat amb 163.014 milions d'euros.

La governança i l'auge de l'extrema dreta

L'estat de la governança interna es caracteritza per l'estabilitat del Consell Europeu segons el model tradicional bipartidista (esquerra-dreta). No obstant això, l'auge de l'extrema dreta és un factor clau. Actualment, tres líders de partits d'extrema dreta ocupen llocs de caps de govern i representen als seus Estats en el Consell Europeu: Meloni (Itàlia), Orbán (Hongria) i De Weber (Bèlgica). La influència potencial de l'extrema dreta és ja vinculable al posicionament del Consell Europeu respecte a 20 de cada 100 ciutadans europeus.

Parlamento
La influència potencial de l'extrema dreta és ja vinculable al posicionament del Consell Europeu respecte a 20 de cada 100 ciutadans europeus. (La Fundació Alternatives)
 

Escenari Hipotètic: una extrapolació indica que si la dreta i l'extrema dreta pactessin en tots els Estats, més de dos terços dels països de la Unió estarien parcialment governats per l'extrema dreta.

El proteccionisme

L'afebliment del multilateralisme obliga la UE a accelerar la seva pròpia integració política i a aprofundir en l'autonomia estratègica. L'informe emfatitza que l'hostilitat externa està generant una cohesió interna, la qual cosa ha provocat avanços en la Política Comuna de Seguretat i Defensa i l'impuls a una reindustrialització enfocada en la innovació i la sostenibilitat. No obstant això, aquest avanç es veu amenaçat internament per la fragmentació política manifestada en l'ascens de l'extrema dreta, que encara que no domina el Consell Europeu, influeix en la presa de decisions i el respecte a valors fonamentals com l'Estat de Dret. En definitiva, la UE enfronta la urgent necessitat d'avançar cap a una unió política federal i una defensa pròpia per a assegurar la seva supervivència i lideratge en el nou i turbulent escenari mundial.

L'informe "L'Estat de la Unió Europea 2025"

Compte un prestigiós grup d'autors l'experiència dels quals abasta la política, la diplomàcia, l'acadèmia i la gestió pública, la qual cosa confereix al document una gran autoritat i pes analític. El director és Diego López Garrido, catedràtic de Dret Constitucional, Lletrat de les Corts i Exsecretario d'Estat per a la Unió Europea, la qual cosa subratlla la connexió directa de l'informe amb el coneixement institucional i polític d'alt nivell. Entre els col·laboradors es troben exeurodiputados com Carlos Carnero , generals retirats amb experiència en l'àmbit de la defensa europea com José Enrique d'Ayala , i acadèmics de reconegut prestigi en relacions internacionals i economia aplicada com Francisco Aldecoa i Isabel Álvarez. La participació d'experts directament involucrats en l'elaboració de la regulació europea, com Ibán García del Blanc (negociador de la Llei d'Intel·ligència Artificial) i José Candela (antic funcionari de la Comissió), assegura que l'anàlisi no sols és teòric, sinó que està informat per la realitat de la presa de decisions i la implementació de polítiques a Brussel·les. Aquest conjunt de perfils assegura que l'informe és una font robusta per al diagnòstic de la situació actual i la proposta d'estratègies futures per a la Unió Europea.
 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA