Més de 100 periodistes i els líders polítics: el futur del Mediterrani es decideix a Barcelona

Barcelona s'ha convertit aquest divendres en el centre d'atenció de la política internacional. La rellevància d'aquest 10è Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani (UpM) no sols es mesura pel calibre dels seus assistents, sinó per l'expectació generada: mitjans acreditats de més de 40 països han estat testimonis d'una cita crucial per al futur de la regió.

Canvis en el tauler polític i cultural

En les tres dècades transcorregudes des de l'inici del Procés de Barcelona, la panoràmica del Mediterrani ha canviat radicalment. No es tracta només de canvis en el tauler polític o cultural; la regió ha vist com les noves guerres es convertien en els principals vectors d'influència, tot això sota l'ombra de la disrupció tecnològica i la imminent arribada de la intel·ligència artificial. En aquest context d'incertesa neix el Nou Pacte pel Mediterrani, presentat davant la premsa internacional no com un simple document burocràtic, sinó com un veritable pla d'acció operatiu.

Durant la presentació del Pacte, va quedar patent que l'objectiu no és només resoldre problemes abstractes, sinó afrontar els desafiaments diaris dels països . La comissària pel Mediterrani, Dubravka Šuica , va ser clara en explicar la lògica darrere d'aquesta cooperació: l'harmonització d'estàndards és innegociable. Šuica va advertir que aplicar normes estrictes en la riba nord però ignorar-les en la sud derivaria inevitablement en un "Mediterrani contaminat".  Una analogia que la vicepresidenta va estendre més enllà del medi ambient, aplicant-la als drets humans i les regles de joc comuns, al mateix temps que anunciava la mobilització de 1.000 milions d'euros per a 2030 a través de la nova "Associació Blava".

L'impacte global: D'Ucraïna a la seguretat a Gaza

El Mediterrani s'enfronta a desafiaments de seguretat que transcendeixen les seves pròpies fronteres. Conflictes que semblen llunyans tenen repercussions immediates a la regió: la guerra a Ucraïna, per exemple, ha derivat en crisis inflacionàries i un augment dels preus dels aliments que sacseja les economies locals.

Sobre aquesta interconnexió va parlar l'Alta Representant de la Unió Europea, Kaja Kallas. Kallas va vincular el desenvolupament econòmic amb la seguretat, destacant que la digitalització i la connectivitat podrien augmentar el PIB regional en un 50% en les pròximes dècades. No obstant això, la seva intervenció més rellevant va girar entorn de la seguretat física a Gaza. 

La cap de la diplomàcia europea va revelar que la UE està treballant amb Jordània i Egipte per a entrenar a la policia palestina, subratllant que "la responsabilitat de la seguretat a Gaza recaurà en última instància" sobre aquest cos i confirmant la disposició europea a estendre les seves missions sobre el terreny.

Israel i Palestina en la mateixa taula

Inevitablement, l'atenció del fòrum es va centrar en la guerra a Gaza. La Unió pel Mediterrani es va reivindicar  com l'únic fòrum internacional on representants d'Israel i Palestina s'asseuen actualment a la mateixa taula, un fet d'enorme simbolisme polític.

El ministre d'Afers exteriors d'Espanya i amfitrió de la trobada, José Manuel Albares, va aprofitar aquesta singularitat per a llançar un missatge contundent: "La resposta multilateral, el diàleg i la cooperació són la manera d'avançar". Albares va insistir que l'Estat de Palestina "no és un concepte, és una realitat que es pot encarnar en persones", i va reiterar que la solució dels dos Estats és l'única via transitable per a l'estabilitat, agraint que, malgrat les diferències, el diàleg es mantingui viu a Barcelona.

No obstant això, el contrapunt el va posar Ayman Safadi, Vice-primer Ministre de Jordània. En una declaració molt més dura, Safadi va lamentar que la promesa de prosperitat i cooperació del Mediterrani s'hagi "fet fallida davant la barbàrie d'una ocupació israeliana". El representant jordà va denunciar que la regió és testimoni de formes horribles de violència després de "dos anys de genocidi que han deixat més de 70.000 màrtirs palestins", contrastant les aspiracions del Nou Pacte amb la crua realitat del conflicte.

Una aposta pel capital humà

Malgrat la gravetat del context geopolític, el fòrum va tancar amb una mirada posada en el futur i en el teixit social de la regió. En el tram final, Dubravka Šuica va parlar sobre la importància de l'educació i l'intercanvi cultural com a motors de canvi a llarg termini. Ella va advocar per la creació d'un Institut Mediterrani i el desenvolupament de programes de mobilitat educativa tipus Erasmus per a la regió, apostant per les noves generacions com l'única garantia sostenible per a un partenariat mediterrani durador.