Veneçuela revisarà les condemnes per "odi" després del pacte històric per l'amnistia en l'Assemblea

L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha donat llum verda a una llei d'amnistia que podria marcar un punt d'inflexió en el panorama polític i judicial del país. La norma, promoguda per la presidenta encarregada Delcy Rodríguez, contempla la possibilitat d'excarcerar a persones processades o condemnades per delictes comesos des de 1999, sempre que s'emmarquin en determinats esdeveniments polítics recollits en el text legal.

L'aprovació es va produir per unanimitat en el Parlament presidit per Jorge Rodríguez, després de superar discrepàncies internes sorgides entorn d'un dels articles que exigia que els beneficiaris es posessin “a dret”, és a dir, que compareguessin davant les autoritats competents. Finalment, el text manté aquesta obligació, encara que introdueix matisos rellevants.

Què implica la nova llei d'amnistia?

La denominada Llei d'Amnistia per a la Convivència Democràtica estableix un mecanisme jurídic mitjançant el qual determinades persones podran sol·licitar l'extinció de la seva responsabilitat penal per fets vinculats a episodis de confrontació política ocorreguts en les últimes dues dècades i mitja.

Entre els esdeveniments inclosos figuren l'intent de cop d'estat contra Hugo Chávez l'abril de 2002, l'atur petrolier de 2002-2003, el referèndum revocatori de 2004 i diverses protestes antigovernamentals registrades en 2007, 2013, 2017 i 2024, entre altres episodis assenyalats en l'article 8 del text.

Un dels punts clau és que les persones que es trobin a l'estranger podran estar representades per un advocat de la seva elecció durant la tramitació de la sol·licitud. A més, la llei prohibeix la detenció dels sol·licitants mentre s'estudia el seu cas, la qual cosa introdueix una garantia processal addicional en comparació amb marcs anteriors.

Límits clars: quins delictes queden fora

Encara que l'abast temporal és ampli, l'amnistia no és generalitzada. El text exclou expressament els delictes de corrupció, les violacions greus de drets humans, els crims de lesa humanitat, els crims de guerra, l'homicidi intencional, les lesions gravíssimes i el tràfic d'estupefaents.

Aquestes exclusions busquen delimitar la mesura a fets considerats de naturalesa política o vinculats a conflictes institucionals, deixant fos conductes tipificades com a delictes greus en l'àmbit internacional.

Una comissió especial per a supervisar la seva aplicació

La nova legislació contempla la creació d'una comissió especial de seguiment, encarregada de vetllar per la correcta execució de la norma i de supervisar el seu desenvolupament pràctic. Aquest òrgan tindrà la responsabilitat d'interpretar l'abast de la llei i garantir el seu compliment conforme als criteris establerts.

Debat polític i revisió de la llei contra l'odi

Durant la sessió parlamentària, Jorge Rodríguez va reconèixer que la llei contra l'odi per la convivència democràtica, que contempla penes de fins a 20 anys de presó, va poder haver estat aplicada de manera inadequada en determinats casos. Segons les seves declaracions, el programa governamental de convivència i pau estudia ara possibles ajustos per a corregir el que va qualificar de “mala utilització” d'aquesta normativa.

Aquest reconeixement obre la porta a una eventual revisió d'un dels instruments legals més controvertits del marc penal veneçolà en els últims anys.

Reaccions de la societat civil

L'aprovació de la llei ha generat reaccions immediates en organitzacions de drets humans. L'ONG Fòrum Penal va recordar que els crims de lesa humanitat no prescriuen i va expressar reserves sobre l'abast real de la mesura, assenyalant que el text resulta “restrictiu” en excloure a determinades persones perseguides políticament.

El seu president, Alfredo Romero, va instar a rebre la iniciativa “amb optimisme”, encara que va insistir en la necessitat de mantenir la pressió per a aconseguir l'alliberament de tots els presos polítics.

Per part seva, el Comitè per la Llibertat dels Presos Polítics va informar de la suspensió d'una vaga de fam iniciada per familiars de detinguts en la seu de la Policia Nacional Bolivariana a Caracas, al·legant desgasti físic i absència de respostes oficials.

Com transforma aquesta llei el marc jurídic veneçolà?

Més enllà de les excarceracions concretes que pugui generar, la nova llei introdueix un canvi significatiu en l'enfocament institucional cap als conflictes polítics acumulats des de finals del segle XX. L'amnistia no sols té un efecte penal, sinó també simbòlic: pretén establir les bases d'un nou relat de convivència democràtica després d'anys de polarització.

No obstant això, el seu impacte real dependrà de la interpretació que realitzi la comissió de seguiment, del nombre de sol·licituds admeses i del grau de consens polític que aconsegueixi consolidar en la pràctica.