El toc de queda imposat davant la mirada impotent de l'oposició és encara insuficient per al que ve. El coronavirus ha servit a Maduro de pretext per asfixiar als veneçolans més del que ja estan.
Guaidó ha defensat a Twitter que "el protocol de seguretat aeroportuària d'autoritats europees és clar i estricte" i ha reptat Cabello a demostrar les acusacions contra el seu oncle.
Està comprovat històricament que la víctima del poderós desperta més empatia i solidaritat que el victimari. La victimització és més rendible políticament.
Fins i tot els famosos grafits de "Yanky go home" de la propaganda esquerrana, que es veien en els murs de Caracas en els anys 70, han estat substituïts pels "Russos go home" la traducció fonètica seria "Rusky na dg".
És hora de sortir al carrer, sí, però no només a manifestar-se: el coneixement, les institucions i l'altre esperen com mai abans en cada racó real i virtual per renovar a consciència els mitjans i els fins.
El líder de l'oposició veneçolana té la vista posada en les eleccions de 2020 per aconseguir la sortida de Maduro. Li queden pocs mesos i el temps corre de pressa. Entrevistem l'home que encarna l'esperança de la llibertat per a milions de veneçolans dins i fora del país.
Són uns 6.000 sergents de la Guardia Nacional, donats de baixa per la Força Armada Bolivariana, que Maduro planeja substituir amb milicians sense formació acadèmica.
Entre Nicolás Maduro i el seu segon al comandament, Diosdado Cabello, hi ha una rivalitat ferotge a mostrar quin dels dos llança majors amenaces contra el món i els veneçolans.
