Trump s'apodera de Veneçuela i bloqueja Ormuz: el pla per fer-se ric venent petroli

Per entendre per què comença una guerra, normalment cal seguir el rastre dels diners. Aquesta anàlisi parteix d’aquesta premissa: després de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i del bloqueig efectiu de l’estret d’Ormuz en el marc de l’ofensiva contra Iran, el tauler energètic mundial ha canviat de manera radical.

Durant anys, el cru veneçolà —pesant, més costós de refinar i de menor qualitat comercial en comparació amb el del Golf Pèrsic— tenia dificultats per competir amb el petroli lleuger de l’Orient Mitjà. Però amb el tancament de facto d’Ormuz, per on transita aproximadament una cinquena part del comerç mundial de petroli transportat per mar, el subministrament del Golf queda bloquejat o severament limitat. I aquí apareix l’oportunitat.

Amb menys cru disponible des de la regió, el petroli veneçolà sota control nord-americà troba espai al mercat internacional sense necessitat de competir en igualtat de condicions.

Les petrolieres es disparen a la borsa

Els moviments borsaris acompanyen el gir geopolític. El 27 de febrer, un dia abans de l’atac que ho va canviar tot, les accions de Chevron cotitzaven a 185,74 dòlars. El 2 de març van tancar per sobre dels 190 dòlars, un nivell no vist en els darrers cinc anys.

En paral·lel, Exxon Mobil va passar de 151 dòlars el 27 de febrer a 159,50 dòlars el 2 de març, també marcant el seu millor registre borsari en un lustre.

El mercat energètic va reaccionar immediatament a l’escalada militar que involucra Iran i Israel, amb impacte regional que també arriba al Líban. El tancament pràctic de l’estret d’Ormuz tensiona els preus i reconfigura els fluxos comercials.

Indonèsia gira cap a Washington

Les conseqüències ja es reflecteixen a l’Àsia. Indonèsia ha anunciat que augmentarà les seves importacions de cru nord-americà per substituir part del subministrament procedent de l’Orient Mitjà.

El ministre d’Energia, Bahlil Lahadalia, va confirmar que una quarta part del cru importat pel país prové d’aquesta regió, juntament amb el 30% del gas liquat del petroli. “L’escenari actual és que el cru que importem de l’Orient Mitjà el redirigirem cap als Estats Units, perquè hi hagi certesa de disponibilitat per a nosaltres”, va afirmar.

Dos vaixells de l’energètica estatal Pertamina romanen a la zona de l’estret, tot i que la companyia ha assegurat que estan fora de perill i que prioritza la seguretat de les tripulacions.

Exportacions veneçolanes a l’alça

Segons dades publicades per Bloomberg, citant informes d’enviament i la firma d’intel·ligència marítima Kpler Ltd., Veneçuela va duplicar les seves exportacions al febrer fins a assolir uns 788.000 barrils diaris, enfront dels 383.000 del gener.

L’increment es produeix després de la captura de Nicolás Maduro per forces especials nord-americanes i del control efectiu per part de Washington de les vendes de cru veneçolà.

Els Estats Units van recórrer a les comercialitzadores internacionals Trafigura i Vitol Group per col·locar fins a 50 milions de barrils de petroli veneçolà. Des del gener, totes dues han mobilitzat almenys 35 milions de barrils —incloent cru, fueloil i asfalt—, aproximadament el 70% del volum cedit.

Part del cru s’ha emmagatzemat al Carib i als Estats Units, mentre que la Xina, comprador tradicional clau, no ha fet adquisicions des del canvi de control polític a Caracas.

Un moviment estratègic

El cru pesant veneçolà no substitueix directament el petroli lleuger de l’Orient Mitjà, però es pot barrejar amb altres varietats per crear substituts funcionals. A més, la recuperació de l’accés a diluents —cinc carregaments rebuts al febrer davant de dos al gener— ha facilitat l’augment de la producció.

El resultat, segons aquesta anàlisi, dibuixa una jugada clara: bloquejar el Golf, tensionar el mercat, elevar els preus i obrir espai comercial al petroli veneçolà sota control nord-americà. En un context en què l’energia defineix els equilibris globals, el negoci del cru torna a situar-se al centre de la geopolítica mundial.