Un nou plafó ret homenatge a les víctimes locals de camps de concentració nazis

La memòria històrica adquireix un paper central aquest diumenge amb un acte que reuneix familiars, veïns i autoritats per homenatjar els ciutadans locals que van ser víctimes de la persecució nazi. L’homenatge busca no només recordar els qui van perdre la vida, sinó també transmetre a les noves generacions la importància de la memòria, la justícia i els valors democràtics.

El memorial: un espai de record i dignitat

La Paeria ha inaugurat un plafó commemoratiu al cementiri, emmarcat dins del projecte Itineraris per a la Recuperació de la Memòria Democràtica. Segons el comunicat oficial, la iniciativa forma part del recorregut “El Cementiri: Un recorregut pels espais de memòria de la Guerra Civil i la repressió franquista”, coordinat per la historiadora Conxita Mir.

El plafó inclou els noms dels leridans assassinats en camps de concentració nazis, recordant cada persona com a individu. S’ha col·locat al costat de l’antiga làpida de 1983, creada per l’arquitecte municipal Francesc Bordalba, una de les primeres accions de memòria de la ciutat, reforçant la continuïtat del reconeixement històric.

Familiars protagonistes de l’homenatge

L’acte va posar en primer pla les famílies de les víctimes. Teresa Curià, filla d’un dels leridans deportats, va participar en la inauguració i va expressar les seves emocions: “Avui recordem aquells que no van poder tornar, i les seves històries ens han d’ensenyar la importància de la justícia i la memòria”.

Al seu costat, dos alumnes del col·legi El Carme van llegir amb cura els noms de cada víctima, establint un vincle entre generacions i destacant la responsabilitat de la societat actual de mantenir viva la memòria. Els familiars presents van compartir records dels seus éssers estimats, històries de resistència i supervivència que subratllen la dimensió humana de l’homenatge.

Autoritats presents i missatge de valors democràtics

El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, va subratllar la importància dels actes de memòria: “posar en valor aquests valors democràtics que avui dia estan fortament amenaçats pels discursos d’odi, sobretot promoguts per la dreta i l’extrema dreta”.

El regidor va assenyalar que aquests homenatges no són només rituals simbòlics, sinó eines educatives que permeten comprendre el passat per evitar que es repeteixin injustícies. A més, va destacar el compromís del consistori de mantenir i ampliar els espais de memòria històrica a la ciutat.

Veus de la memòria: relats de supervivents i famílies

Durant l’acte, diversos familiars van compartir testimonis sobre els deportats: històries de persones joves arrencades de casa seva, de mares i pares que mai no van tornar a veure els seus fills, i de comunitats senceres marcades per la repressió. Aquestes narratives van aportar profunditat a l’homenatge, mostrant que cada nom inscrit al plafó representa una vida truncada i una història única.

El recorregut de memòria que acompanya el memorial permet als visitants conèixer altres espais vinculats a la Guerra Civil i a la repressió franquista, creant un itinerari integral que connecta la memòria dels leridans deportats amb la història col·lectiva de la ciutat.

Un compromís amb el futur i l’educació

L’acte va concloure amb una crida a la ciutadania perquè la memòria històrica no es limiti a un record estàtic: “Cada nom en aquest memorial és una lliçó sobre dignitat, resistència i justícia”, va comentar Conxita Mir, historiadora i guia de l’itinerari.

Amb aquesta iniciativa, la ciutat reafirma el seu compromís amb la recuperació de la memòria democràtica, oferint a veïns i visitants l’oportunitat de reflexionar sobre els horrors del passat i de transmetre a les noves generacions els valors de respecte, democràcia i drets humans.