Més de 3.900 nínxols del cementiri de Lleida podrien ser desallotjats: la Paeria activa el procés
Les sepultures sense la concessió actualitzada revertiran a l'Ajuntament després d'esgotar la cerca de familiars
El cementiri de Lleida té actualment més de 3.900 nínxols susceptibles de ser desnonats perquè no tenen actualitzada la concessió administrativa, que té una durada de 99 anys. Si els titulars o els seus beneficiaris no la renoven, les sepultures reverteixen a la Paeria, que les buida i pot tornar-les a cedir per a noves inhumacions.
Tal com explica Segre, quan els titulars han mort i els beneficiaris no assumeixen la titularitat —abonant la taxa corresponent—, l’Ajuntament inicia un procés de localització de familiars. Només si aquesta recerca no té èxit s’activa el procediment que pot acabar amb l’exhumació.
El problema ve de lluny. L’any 2017, la Paeria tenia registrats uns 4.500 nínxols desactualitzats repartits en 14 departaments del cementiri. Els més afectats eren els de Nostra Senyora de Montserrat (gairebé 650), Sant Jordi i Sant Lleïr (prop de 600 cadascun), així com Sant Pere, Sant Josep, Sant Jaume i Sant Crist (al voltant de 450) i Santa Maria i Sant Miquel (més de 300).
Des d’aleshores, el consistori ha anat recuperant sepultures de manera progressiva. L’octubre de 2019 ja se n’havien regularitzat 264. Aquest any se n’han recuperat 103 més, però encara en queden 3.959 sense actualitzar, i hi ha en marxa un nou procés per revisar la titularitat de 187 nínxols més.
La Paeria assegura que aplica un criteri “marcat pel rigor, la prudència i el respecte”, atesa la forta càrrega emocional que tenen aquestes actuacions per a les famílies. Remarca que el procediment és complex i lent, i que es prioritza esgotar totes les vies per trobar familiars disposats a regularitzar la concessió abans de plantejar qualsevol exhumació.
En aquest sentit, s’analitzen primer els nínxols no actualitzats anteriors a 1993, especialment aquells amb titulars i beneficiaris difunts o amb el titular difunt i inhumat a la mateixa sepultura. La recerca de familiars es fa mitjançant el padró, registres d’impostos o el sistema de multes GTT. Si no s’obtenen resultats, es col·loquen avisos a les làpides, es publiquen anuncis al Butlletí Oficial de la Província, al BOE, al tauler virtual de la Paeria i als diaris, amb un termini de dos mesos.
Un cop finalitzat el termini, es revisa l’estat de la sepultura per comprovar si està cuidada o abandonada. Només quan s’han esgotat totes les vies possibles es procedeix a l’exhumació.
Escriu el teu comentari