El Parlament de Catalunya va acollir la tarda d'aquest dimecres la signatura del Pacte pel Padró, una iniciativa impulsada per més de 200 entitats socials catalanes i recolzada per la majoria dels grups parlamentaris.

L'acord té com a objectiu garantir l'accés universal al padró municipal en tot el territori català, sense discriminació per situació habitacional, i promoure pràctiques comunes entre els ajuntaments per a evitar desigualtats en la seva gestió. L'acte ha comptat amb la participació de representants institucionals i entitats socials que han treballat durant anys en la defensa del dret a l'empadronament com a porta d'entrada a serveis bàsics com la sanitat, l'escolarització o les ajudes socials.

L'empadronament és un registre administratiu obligatori tant per als ciutadans com per a les administracions locals. Així ho estableix el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RD 1690/1986). No obstant això, l'aplicació d'aquesta normativa ha estat desigual entre municipis, generant controvèrsies en diversos municipis catalans.

Una radiografia amb llums i ombres

Barcelona ha aconseguit recentment el seu màxim històric de població empadronada, amb 1.718.149 habitants al setembre de 2024, segons dades oficials. Aquest creixement demogràfic va acompanyat d'una multiplicació per 16 del nombre de persones estrangeres residents a la ciutat des de 1997, la qual cosa evidencia una transformació social profunda i sostinguda.

Malgrat aquest creixement, un informe de la Xarxa d'Entitats pel Padró (2024) assenyala que més de 40 municipis catalans —incloent Badalona, Lleida, Martorell, Santa Coloma de Gramenet o Salt— presenten traves o exigències addicionals a l'hora d'empadronar a persones sense contracte de lloguer o en situació de vulnerabilitat.

Jurisprudència, informes i tensions polítiques

El Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensors Locals de Catalunya ja va advertir el 2019, en un informe elaborat per Juli Ponce i Amaya Orio, que utilitzar el padró amb finalitats diferents als previstos en la llei podia comportar la vulneració del dret a una bona administració, i fins i tot responsabilitats penals. Anys després, malgrat els canvis normatius, es continuen registrant problemes similars.

Per exemple, l'Ajuntament de Martorell, liderat per l'alcalde Xavier Fonollosa (Junts), ha rebutjat empadronar a persones que ocupen habitatges sense títol legal. "D'un delicte no poden néixer drets", ha argumentat l'edil en diverses ocasions, postura per la qual el seu consistori enfronta actualment demandes judicials. Des de Junts, fins i tot es proposa reformar la llei estatal per a impedir l'empadronament d'ocupes, proposant que la Generalitat s'encarregui dels casos no empadronables.

Guerra per l'empadronament a Martorell: Una veïna denúncia a l'Ajuntament després del seu silenci en les seves sis peticions

Un debat que divideix al món municipal

El debat sobre el padró ha crescut en intensitat en els últims anys. L'alcalde de Calella, Marc Buch, ha demanat una reforma completa del sistema, considerant que “no es pot tolerar empadronar a una persona en una cova o un banc”. Al seu judici, el padró actual genera efectes no previstos i sobrecàrrega els serveis públics. Sant Cugat, Figueres i Sant Vicenç de Castellet també han endurit els seus protocols de verificació per a evitar empadronaments que consideren “ficticis”.

Per contra, consistoris com Tarragona, El Vendrell o Vilafranca del Penedès, governats pel PSC, asseguren estar aplicant correctament la normativa vigent. Isabel Mascaró, regidora a Tarragona, sosté que segueixen el decàleg establert per la Generalitat per a garantir l'empadronament sense discriminacions.

Empadronar a qui viu al carrer?

Una de les frases que ha encès el debat en les últimes setmanes ha estat la del secretari general de Junts, Jordi Turull, qui va expressar que “no és lògic empadronar a una persona que diu que viu en el riu”, argumentant que això només serveix per a crear “bosses de marginalitat”. Les seves paraules han estat criticades per sectors que consideren que el padró ha de reflectir la realitat social, no invisibilitzar-la.

Segons el reglament estatal, les persones sense llar poden empadronar amb un informe de serveis socials, i negar-los aquest dret pot considerar una discriminació administrativa. Entitats socials com Càritas, sindicats d'inquilines i plataformes pels drets socials reclamen regles del joc clares i una harmonització legal que no depengui de la voluntat política de cada alcalde.

El Parlament es posiciona

La signatura del Pacte pel Padró ha estat també una resposta institucional a aquesta disparitat. El Parlament va aprovar recentment una moció que proposa sancions per a aquells ajuntaments que obstaculitzin l'empadronament, instant que tota persona resident de facto sigui registrada, independentment de la seva situació administrativa o tipus d'habitatge.

Des de ERC, l'alcalde d'Amposta , Adam Majó, subratlla que empadronar és un deure institucional, encara que reconeix que els ajuntaments sovint no tenen eines suficients. Per part seva, Jordi Viñas, alcalde de Salt i diputat republicà, reclama un pacte polític ampli per a definir criteris comuns, evitant que el padró es converteixi en un camp de batalla ideològic o electoral.

Més que un tràmit, un dret

L'acte d'aquest dimecres ha estat descrit pels seus impulsors com "un pas ferm cap a la igualtat de tracte en l'accés al padró en tota Catalunya". Encara que el pacte no té força legal immediata, s'interpreta com un full de ruta consensuat per a pressionar a les administracions locals i promoure canvis normatius a mitjà termini.

L'empadronament no és només un tràmit burocràtic. És, com han recordat nombroses entitats durant la presentació del pacte, la clau per a accedir a drets bàsics i el reflex més directe d'una política d'acolliment, inclusió i reconeixement. Que aquesta clau no es converteixi en un cadenat dependrà del compromís polític, legal i social dels pròxims anys.