Parlament

La Cambra ha rebutjat aquest dijous la decisió de Tribunal de Comptes de no acceptar els avals de la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances per a cobrir les fiances que demana el mateix tribunal a excàrrecs del Govern per l'acció exterior durant l'anomenat procés independentista.

Junts per Catalunya i Ciutadans són els partits més transparents i els que més desglossaments fan a l'hora d'especificar les seves despeses.

El Parlament ha aprovat aquest dijous el projecte de pressupost de la cambra per a l'any 2022, que és de 65,5 milions d'euros amb el suport de PSC-Units, ERC, Junts i Cs, el vot en contra de CUP, CatECP i Vox, i l'abstenció dels diputats de PP.

El president parlamentari, que ha recordat que l'executiu està format "per un empat tècnic", ha subratllat que és "un Govern de coalició i no de subordinació".

Ho ha dit en el seu primer discurs com a president  en el Debat de Política General al Parlament, a què el president ha arribat acompanyat de tots els consellers d'el Govern i després d'haver-se reunit al costat del vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, amb els diputats d'ERC i Junts.

El ple començarà aquest dimarts a les 16.00 hores amb la intervenció del president de la Generalitat sense límit de temps, en la qual presentarà les línies d'actuació del seu Executiu i previsiblement concretarà alguns aspectes del pla de Govern que es va aprovar la setmana passada.

El PSC-Units i En Comú Podem han anunciat aquest dimarts que s'uniran a la proposta que va fer ERC el divendres passat de tirar endavant una ponència conjunta per aprovar una llei electoral catalana. Catalunya és l'única comunitat autònoma sense normativa pròpia en aquest àmbit i, encara que s'ha intentat, els grups mai han arribat a un consens. 

Aquesta setmana ja és la definitiva. A partir d'ara tothom ja ha tornat a la rutina que, en el cas dels més petits, van deixar aparcada a finals de juny. Com si es tractés d'una escola, el Parlament també torna a la seva activitat, però en el seu cas ho farà a finals de setembre, concretament els dies 28, 29 i 30, amb el debat de política general.

La Medalla d'Honor ha aixecat polèmica des del primer moment, des que Borràs va anunciar que enguany es concediria a les "víctimes de la repressió". ERC i la CUP de seguida van constatar que s'estava fent un reconeixement, en part, a persones que estaven condemnades o enmig de processos amb la Generalitat com a acusació particular.

La presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha explicat que la Medalla es dipositarà al Museu d'Història del país, després de l'entrega que se celebrarà en la cerimònia del 10 de setembre al Parlament.