Els funcionaris de presons a Catalunya, un pas més prop de ser considerats agents de l'autoritat

El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la tramitació per via ràpida d'una proposició de llei que atorga als funcionaris i directius dels centres penitenciaris la condició d'agents de l'autoritat. La proposta, presentada pel PSC, ha estat recolzada per Junts, el PP, Vox i l'extrema dreta de AC , mentre que ERC, els Comuns i la CUP han votat en contra.

L'objectiu principal de la mesura és garantir "seguretat i protecció jurídica" als treballadors de les presons catalanes, els qui, segons els impulsors, estan exposats a un creixent nivell d'agressions i amenaces. A més, la proposta reconeix l'obligació de la Generalitat d'indemnitzar als funcionaris que sofreixin lesions o danys durant l'acompliment de les seves funcions.

La iniciativa arriba després d'anys de protestes dels funcionaris de presons, que han denunciat l'augment d'agressions en els centres. Segons un informe de la plataforma Marea Blava, elaborat amb dades oficials i altres informes històrics, el nombre d'agressions a funcionaris de presons en 2024 va aconseguir les 555, superant les xifres de 2023 i 2022, que van ser de 536 i 541, respectivament. Una dada alarmant és l'augment de les agressions sexuals a treballadores penitenciàries, que en 2024 es van xifrar en 25.

Reaccions i controvèrsia

El text ha estat rebut amb forta oposició per part de ERC , els Comuns i la CUP, els qui consideren que la mesura no respon a una necessitat real dels centres penitenciaris i que està motivada per pressions sindicals. En una roda de premsa conjunta amb representants de la Xarxa Dret i Presó, aquestes formacions han subratllat que la proposta podria ser una forma de "xantaje" per part de certs sindicats.

Per part seva, els impulsors de la mesura han defensat que aquest reconeixement legal no sols proporciona una major protecció jurídica als treballadors penitenciaris, sinó que també serveix per a dignificar la seva labor en un entorn de treball cada vegada més hostil. Segons Beatriz Pérez, portaveu del PSC en el Parlament, "no es tracta d'una mesura extraordinària, sinó d'un pas lògic cap al reconeixement de la dignitat i la seguretat dels empleats públics que treballen en condicions extremadament difícils".

Els pròxims passos

Amb la tramitació aprovada, els grups parlamentaris tenen termini fins a aquest divendres, 5 de desembre, per a presentar esmenes a la proposta. La mesura segueix el seu curs en un context de creixent preocupació per la seguretat a les presons catalanes.

El debat sobre la seguretat a les presons no és nou, però amb aquesta proposta, el Parlament s'endinsa en un terreny complicat, que podria marcar l'inici d'una nova fase en la legislació penitenciària a Catalunya, on les friccions polítiques podrien ser tan intenses com les tensions a les presons.