Pas històric: el Parlament reconeix de manera definitiva la singularitat de la Val d'Aran

Aquest dimecres, el Parlament de Catalunya ha aprovat per lectura única la llei que reconeix i reforça la singularitat de la Val d’Aran i el seu autogovern. La proposta, presentada per PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, ha rebut 109 vots a favor, amb 11 vots en contra de Vox i 15 abstencions del PP.

L’objectiu principal és que el reconeixement legal de l’Aran vagi més enllà de la simbologia i tingui una aplicació pràctica dins el marc normatiu català, consolidant l’autonomia del Conselh Generau.

La diputada del PSC, Neus Comes, va afirmar que aquesta aprovació és “una resposta històrica a una demanda de l’Aran”, conferint competències plenes al Conselh Generau en tots els àmbits. Jeanine Abella de Junts va destacar que així s’evita que el Conselh Generau sigui equiparat a un ajuntament, reforçant el seu autogovern.

ERC i Comuns van considerar la llei com un “gran pas” cap a un autogovern real, mentre que la CUP la va situar dins el marc legal autonòmic. Vox i PP, en canvi, van assegurar que l’Aran ja compta amb un marc normatiu suficient, reconeixent però la càrrega simbòlica de la mesura.

La síndica d’Aran, Maria Vergés, present durant la votació, va qualificar el moment com un “dia històric”. Vergés va subratllar que el nou model de finançament augmentarà gairebé 4 milions d’euros els recursos actuals, situant-los al voltant dels 43 milions, clau per reforçar l’autonomia i la gestió de competències pròpies, especialment en sanitat i serveis essencials.

Xavier Amor, secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, va destacar que aquest reforç legal i financer estableix les bases d’un autogovern més sòlid, tot i que va advertir que la manca de pressupostos generals condiciona la implementació total dels acords. La bilateral entre el govern català i el Conselh Generau ha de concretar el pla el proper mes.

La Val d’Aran avança així cap a la consolidació de la seva identitat institucional, la llengua pròpia i l’autogovern, marcant un abans i un després en la política i la societat catalana.