La xarxa ferroviària a Catalunya i la casualitat

El transport ferroviari a Espanya està revifat (no és la primera vegada) pels accidents ocorreguts fa pocs dies a Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona), a més d’alguns petits despreniments de terra en certes vies a Catalunya, que han fet que la circulació hagi estat interrompuda durant diversos dies. Una situació que ha motivat el descontentament dels usuaris. El sistema ferroviari a Catalunya necessita més inversions per millorar-lo. És una cosa que ningú posa en dubte: més inversions en una xarxa que necessita millores, atès que és un dels mitjans importants que utilitza la ciutadania per desplaçar-se.

Això no treu que es porti uns 20 anys en què el boicot a la xarxa ha estat important: robatoris de cable i vandalisme. Accions contra la infraestructura d’Adif, que ocasionen talls de tensió i fallades, a més de les pintades als trens, que suposen una despesa considerable. Sabotatges sospitosos en situacions d’alta tensió política han significat incidents a les vies i al sistema de senyalització. Fallades en la infraestructura, en més d’una ocasió, sent la més significativa la que es va produir a l’estació de Sants al juliol de l’any passat, on es va aturar tota la xarxa. Són massa casualitats en tantes ocasions.

Catalunya està sent el focus dels atacs a la xarxa ferroviària; els números ho demostren. No és casualitat. A qui interessa políticament que això passi? La resposta cadascú pot donar-la; la realitat només és una: debilitar Pedro Sánchez i Salvador Illa. Debilitar la imatge de Renfe i Adif per demanar (ja s’ha fet) el traspàs de Rodalies al govern de Catalunya (clar, sense els socialistes), perquè es gestiona millor… de debò?

Aquest dilluns, quan gairebé s’havia restablert la circulació, a les 6 del matí, una hora després es va interrompre per un incident al centre de control d’Adif a l’Estació de França, que va provocar la detenció de tots els trens durant un temps. Més tard, la circulació es va tornar a reiniciar. Una situació que va deixar els usuaris amb un enfado justificable. Es desconeix què va passar i no s’ha descartat un ciberatac, cosa que no és improbable. Amb la revisió de la xarxa, s’han descobert 23 punts crítics en 7 línies de la xarxa de Rodalies. Això vol dir que cal fer actuacions d’urgència.

Davant aquest panorama i després dels “últims” incidents d’aquest dilluns, el Ministeri de Transports ha cessat el director operatiu de Rodalies (que no portava ni un any en el càrrec) i al responsable d’Adif. Són els primers càrrecs cessats.

Com era d’esperar, els partits polítics de l’oposició no han perdut el temps a criticar el govern d’Espanya i el de Catalunya per la mala gestió de Renfe i Adif. No s’esperava una altra cosa. Especialment el partit de Puigdemont, que ha dit de tot i ha demanat la dimissió de gairebé tots, a més de requerir a la gent que surti al carrer. És curiós el paper del fugit. No se’n recorda que els convergents i pos van governar bastants anys? I no es detenen a aclarir que Junts tenen una persona al consell d’administració de Renfe, Eduard Gràcia. Per a què té al consell aquest representant? Per cobrar i informar sobre coses internes?

L’estratègia de Junts és col·locar els seus peons a empreses públiques. Ho fa per dues raons: perquè cobrin un bon sou i per tenir la informació de primera mà i utilitzar-la quan convingui. Cal recordar que, fins ara, tenen “col·locats” Mikimoto a RTVE, on cobra 120.000 euros anuals; Pere Soler a la CNM, 100.000 euros; Ramón Tremosa a AENA, 120.000 euros; i Elena Massot a Enagàs, amb 75.000 euros, la que menys cobra, i és dona.

Sota l’interès per la ciutadania, els partits treuen pit, demanen responsabilitats pels successos i aprofiten situacions com aquesta per fer política que consisteix a desprestigiar el govern amb crítiques poc constructives, deixant en evidència com de malament ho fan.

La casualitat no existeix, es fabrica amb bastant facilitat. I a la xarxa ferroviària de Catalunya s’estan produint massa situacions complexes. Casualitat? Deia l’escriptor controvertit francès Léon Bloy que “No existeix la casualitat, perquè la casualitat és la providència dels imbècils i la justícia vol que els imbècils no tinguin providència”.