"Oposició democràtica clara"
La intervenció d'Alejandro Fernández, en representació del PP, no va deixar indiferent a ningú. El diputat popular va iniciar el seu torn amb una pregunta directa i provocadora: "Va vostè a convertir en costum amenaçar amb denúncies a qui li demani explicacions per la seva gestió?". Aquesta qüestió va servir de preàmbul per a una crítica mordaç a la gestió del Govern i, en particular, a l'estil polític de Illa. Fernández va acusar a Junts i Esquerra de no exercir una "oposició democràtica clara i perfectament definida", al·legant que "prefereixen pastelear amb vostè que fer-li oposició de debò". El popular va arribar a titllar al President de "profeta del diàleg", "aiatol·là de la distensió" i "campió mundial del retrobament", un sarcasme que buscava evidenciar el que, al seu judici, és una falta de contundència i un excessiu acomodament del govern a certes sensibilitats. El moment de major tensió va arribar quan Fernández va qüestionar directament les" cessions al separatisme" de Illa, qualificant-les de "traïció a bona part del seu electorat". No content amb això, va criticar durament la política educativa del Govern, a la qual va qualificar de" un desastre que acumula resultats de qualitat catastròfics". En un desafiament explícit, va interpel·lar a Illa amb preguntes retòriques: "Em denunciarà per recordar-li l'evident? Em denunciarà per explicar el que tothom sap?". Fernández va insistir que el PP exercirà una "oposició de debò", "rigorosa, respectuosa amb la veritat i amb les persones", però amb l'objectiu d'oferir una "alternativa necessària de govern a la societat catalana". La provocació final no es va fer esperar: "amb el degut respecte, Senyor Illa, té vostè que menjar molta Nocilla per a intimidar-nos amb les seves amenaces judicials".
La calma amb una punxant ironia
Salvador Illa, lluny de deixar arrossegar per la confrontació directa, va triar respondre amb el seu segell personal: calma i una ironia mordaç. "Doncs estarem entretinguts", va replicar inicialment, presagiant un prolongat i segurament tibant pols polític amb el PP. El President va aprofitar l'ocasió per a reafirmar la seva visió de la "política útil", fins i tot llançant l'"exclusiva" que "es pot fer política útil des de l'oposició". Lluny de embullar en desqualificacions personals, Illa va optar per un desafiament directe al Partit Popular, convidant-los a posicionar amb claredat sobre la cooficialitat del català a Europa, la gestió de Rodalies des de Catalunya, i la necessitat d'un millor finançament per a la comunitat. Amb aquestes preguntes incisives, Illa va retornar la pilota a la teulada popular, suggerint que, abans de arrogar el paper de "oposició de debò", haurien de definir la seva postura en temes que afecten directament la ciutadania catalana. "Comencem per aquí, si li sembla, tenim feina", va sentenciar el President, deixant clar que el debat polític està obert i que s'esperen concrecions. La sessió va concloure amb un ambient notablement caldejat, la qual cosa anticipa que la relació entre el Govern i el Partit Popular seguirà tenyida de confrontació i la pugna per definir la narrativa de la "oposició útil" en el Parlament.
Escriu el teu comentari