Illa i Niubó, protagonistes de l'últim ple: El 'cas Cerdán' i la crisi educativa marquen l'agenda del Parlament

El president de la Generalitat , Salvador Illa, compareixerà aquest dimarts a la tarda en el Parlament per a donar explicacions sobre el cas Santos Cerdán i la seva possible afectació a Catalunya. Serà l'última sessió plenària del període abans de l'inici de les vacances parlamentàries.

En l'última Junta de Portaveus, el Govern ja va traslladar la voluntat de Illa de comparèixer, encara que abans que es produeixi la seva intervenció, la Cambra debatrà i votarà una sol·licitud presentada per Junts amb el mateix objectiu. El president obrirà el torn d'intervencions sense límit de temps, seguit pels grups parlamentaris en ordre de major a menor representació, amb el PSC-Units tancant els torns. Illa podrà respondre'ls de manera individual o conjunta.

A més de la sessió de control al president i als consellers, el ple —que s'allargarà fins al dijous a la tarda— abordarà altres assumptes destacats. Entre ells, el debat final del projecte de llei que proposa el canvi d'adscripció comarcal i veguerial d'Aiguafreda, que vol deixar de formar part del Vallès Oriental per a integrar a Osona. De aprovar, el municipi passarà de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central, culminant un procés iniciat en 2022 després d'una consulta ciutadana i un acord municipal basat en vincles territorials, històrics, econòmics, socials i culturals.

En matèria educativa, es debatrà un decret llei de mesures urgents en escolarització per al pròxim curs, impulsat per la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó. El text respon a necessitats educatives inajornables i a la pròrroga pressupostària, que limita la capacitat del Govern per a afrontar compromisos de despesa ordinària. El decret actua en tres fronts: conservació i adequació d'equipaments escolars, finançament del primer cicle d'educació infantil, i oferta de programes formatius per a joves que no han completat l'educació obligatòria.

En l'àmbit d'Interior, la consellera Núria Parlon presentarà el decret llei que modifica la regulació del cos de bombers i crea una nova escala de suport, a la qual s'incorporaran perfils com a tècnics de sala de coordinació, especialistes en operacions de vol, personal de prevenció forestal activa i tècnics de logística.

Per iniciativa del PSC-Units i ERC, el ple debatrà també la totalitat de la proposició de llei per a modificar la llei catalana d'erradicació de la violència masclista. El text amplia el concepte de violència amb els denominats "feminicidis vinculats" —assassinats de persones de l'entorn de la víctima—, incorpora la violència vicària, digital, obstètrica i en la vida política i pública, i contempla mesures institucionals de reparació.

Compareixença de Niubó per l'error en les adjudicacions docents

La consellera Esther Niubó també compareixerà aquest dimarts, davant la Comissió d'Educació i Formació Professional del Parlament per a explicar els errors detectats en el procés d'adjudicació de places docents, que han obligat a repetir-lo.

Aquest dilluns, el departament ha publicat ja la "correcció" de les resolucions definitives per al curs 2025-2026. Segons fonts de la Conselleria, el procés es va detenir en constatar que no s'havia seguit la normativa vigent, i s'ha obert un expedient informatiu “per a ser el més transparents possible”.

En declaracions a Europa Press, Niubó va afirmar que l'error no va ser ni informàtic ni humà en el sentit convencional, sinó que existeixen indicis que una persona va poder prendre “una decisió unilateral contravenint la normativa i les resolucions” del propi departament. La consellera va qualificar els fets de “greus” i va assegurar que s'esclariran i es depuraran responsabilitats.

Segons va detallar, al voltant de 3.000 docents —el 5% dels 57.000 aspirants— veuran modificada la seva destinació, encara que va assenyalar que “el més probable és que millorin la seva posició”.

Per part seva, el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Josep Maria Garcia, va demanar disculpes i va explicar que es van mantenir entre 700 i 800 places perfilades que havien de haver transformat en places ordinàries, la qual cosa va afectar un volum important “” de docents.