Salvador Illa reivindica: “Catalunya s'ha fet, i es continuarà fent, amb gent diversa”

En el marc de l'11 de setembre, Salvador Illa llança un missatge a la ciutadania a través de la xarxa social X. Afirma que el projecte català s'aixeca gràcies a la diversitat i que aquesta condició continuarà marcant el futur del país. Amb les seves paraules transmet una visió inclusiva i oberta de Catalunya.

La Diada, efemèride que recorda la caiguda de Barcelona el 1714, es transforma sota aquest enfocament en un espai per projectar valors compartits: respecte, diàleg i pertinença col·lectiva. Illa planteja que, malgrat la diversitat cultural, social i política que caracteritza Catalunya, tots comparteixen “un batec comú: la voluntat de ser i de conviure”, ressaltant la unitat com a pilar fonamental per afrontar desafiaments presents i futurs.

La Catalunya de tots: inclusió i centralitat

En la seva intervenció, el president emfatitza la necessitat de construir “la Catalunya centrada, la Catalunya de tots”. Aquesta idea busca consolidar un país que no exclogui cap sector, on la diversitat no sigui motiu de divisió, sinó de fortalesa.

El concepte de “Catalunya de tots” es projecta com una crida a la reconciliació entre ciutadans i forces polítiques, promovent la cooperació institucional i el respecte mutu. Illa subratlla que el futur del país depèn de la capacitat d’integrar diferents perspectives sense perdre l’objectiu comú de convivència i desenvolupament social.

Context històric i simbòlic

La Diada de Catalunya, commemorada cada 11 de setembre, recorda la resistència de la ciutat de Barcelona davant l’ocupació borbònica el 1714. Aquest aniversari s’ha consolidat com un espai per a la memòria històrica i la reivindicació cívica. Sota la presidència d’Illa, l’acte adquireix una dimensió inclusiva, posant l’accent en la pluralitat i la cohesió social.

El missatge d’Illa s’insereix en un context polític complex, marcat per tensions socials i desafiaments institucionals. La defensa de la diversitat i la centralitat no només té un valor simbòlic, sinó que projecta un model de lideratge que busca reforçar l’estabilitat i la unitat a Catalunya, evitant la polarització i promovent el diàleg.

La convivència com a bé preuat

Un dels eixos centrals del missatge del president és la convivència, qualificada com “el bé més preuat” dels catalans. Illa subratlla que, més enllà de diferències culturals, lingüístiques o ideològiques, existeix un consens implícit: la voluntat de viure junts i de respectar la diversitat com a força integradora.

Aquesta perspectiva situa la Diada com un moment per reflexionar sobre la construcció de ciutadania, l’educació en valors cívics i la necessitat de reforçar la cohesió social com a base per a la governabilitat i el desenvolupament econòmic i cultural del país.

Projecció política i social

El discurs d’Illa no es limita a un gest simbòlic: projecta una estratègia política clara. En emfatitzar la centralitat i la inclusió, la Generalitat busca enfortir el seu paper com a institució capaç d’integrar la diversitat i liderar processos de diàleg entre ciutadans i entitats.

La Diada es converteix així en plataforma per consolidar la idea d’una Catalunya que combina memòria històrica, pluralitat i projecció cap al futur, reforçant el missatge d’unitat davant reptes socials, culturals i polítics.

Missatge cap a la ciutadania

Salvador Illa conclou el seu missatge desitjant una bona Diada i subratllant la importància de la participació activa de tots els ciutadans. La convocatòria no només rememora fets històrics, sinó que convida cada català i catalana a formar part del projecte comú: una societat centrada, cohesionada i capaç de superar divisions a través del respecte, la diversitat i la col·laboració.

Impacte i rellevància

El missatge d’Illa projecta la Diada com un acte que transcendeix la commemoració històrica, convertint-se en una eina per enfortir la identitat, la cohesió social i la participació cívica. El seu enfocament inclusiu i centrat reforça la legitimitat del lideratge de la Generalitat i posiciona Catalunya com un exemple de convivència plural.