L'ANC crida a la desobediència si s'aplica la sentència del TSJC sobre el català

La manifestació organitzada per la Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, el Consell de la República, la Associació de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical-#CSC, Ciemen i els CDR comença aquesta tarda a Barcelona, congregant a milers de persones en la plaça Urquinaona. Sota el lema “El combat és sempre llaura”, els assistents omplen els carrers amb estelades, pancartes i càntics que recorden que la defensa de la llengua catalana i la independència continua sent un objectiu central per als organitzadors.

El president de la ANC, Lluís Llach, llegeix el manifest oficial, subratllant la importància d'actuar enfront de la fallada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC): “Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència desobeïm a les aules, desobeïm al carrer i en les institucions perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina llengua hem de tenir. Cap jutge!”

La llengua catalana com a eix vertebrador

Llach emfatitza la rellevància del català com a element central de la identitat i cohesió de Catalunya: “La nostra llengua és l'eix vertebrador de la nostra nació, i ells el saben. Els nostres enemics ho saben!” Reclamant als ciutadans que preservin i enforteixin el seu ús en tots els àmbits, destaca que la llengua és fonamental per a l'educació, la cultura i la integració social.

El dirigent independentista alerta sobre la vulneració de drets fonamentals: “La vulneració de drets fonamentals a Catalunya i contra Catalunya és constant, planificada i escandalosa”, assegurant que aquestes actuacions empobreixen a la societat catalana i justifiquen la mobilització i la desobediència civil com a instruments legítims per a defensar la identitat i els drets del poble.

Connexió històrica i referència al 1-O

Llach recorda que la Diada de 2017 i el referèndum del 1-O són possibles gràcies a la desobediència civil: “Qui va ser el ruc que va dir que cremar contenidors era violència? Qui va ser el ruc?”, comenta, fent un paral·lelisme entre la mobilització històrica i l'actual resistència enfront de les decisions judicials que consideren perjudicials per al català.

Actes simbòlics i polèmics

L'acte inclou gestos de forta càrrega simbòlica, com el desplegament d'un gran retrat del rei Felip VI boca avall, presentat després de les crítiques de Llach al discurs del monarca del 3 d'octubre de 2017: “Amb el seu 'per ells' va proclamar i va donar impunitat a les forces d'ocupació per a salvar la seva absurda unitat d'Espanya”. Els assistents responen amb crits de “Fora el Barbó”.

Minuts abans d'iniciar la manifestació, un grup de cinc encaputxats crema una bandera espanyola enfront de la capçalera de la marxa en Pla de Palau. Vestits de negre, despleguen i calen foc a l'ensenya davant la mirada de representants de la ANC, Òmnium i el Consell de la República, incloent a Llach, Xavier Antich i Jordi Domingo. Posteriorment, un voluntari de la ANC retira les restes de la bandera.

Crida a la unitat i al compromís polític

En la part final del manifest, Llach crida als partits independentistes a buscar “camins d'entesa” i reforçar la unitat enfront dels reptes judicials i polítics. Afegeix: “Aprofitant la força de l'independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble”.

El missatge de desobediència s'emmarca dins d'un discurs més ampli sobre la construcció d'una societat més justa i equitativa, basada en els drets humans i en la defensa del català com a element central de la identitat nacional.