Turull reclama justícia fiscal i reafirma l'aliança estratègica amb el PNB en defensa de l'autogovern

Jordi Turull, secretari general de Junts, ha aprofitat la seva presència aquest diumenge a les campes de Foronda, a Vitoria-Gasteiz, on participa en l’Alderdi Eguna del PNB, per reafirmar la relació de confiança i col·laboració amb els “jeltzales”. Segons Turull, aquesta complicitat s’ha traduït al Congrés dels Diputats en un suport mutu constant per a mesures que "incrementin l’autogovern, surtin del cafè per a tots, en benefici de l’autogovern de Catalunya o Euskadi". "Sempre ens recolzem mútuament i per això tenim aquesta relació de complicitat", ha subratllat.

El dirigent ha destacat que la base de la cooperació és el respecte i el reconeixement mutu de les nacions. "Les nostres relacions amb el PNB des que es va fundar Junts són bones perquè compartim molt més del que ens separa. Ens reconeixem en les nostres nacions. Nosaltres evidentment reconeixem la nació basca i, per tant, tot el que decideixin des d’Euskadi els bascos ens sembla bé".

Segons Turull, aquest suport és recíproc i s’expressa en la forma com els dos partits respecten les decisions de l’altre: "Ens hem sentit recolzats pels ‘jeltzales’ cada vegada que Catalunya decideix alguna cosa, com en l’autogovern. Al Congrés, en tot allò que sigui incrementar l’autogovern, sortir del cafè per a tots, en benefici de l’autogovern de Catalunya o Euskadi, sempre ens recolzem mútuament i per això tenim aquesta relació de complicitat".

Preguntat sobre si el PNB li ha demanat recolzament a Pedro Sánchez, Turull ha reiterat que el respecte absolut implica que "cadascú té les seves pròpies dinàmiques, necessitats i realitats" i que "no li demanem ni li demanarem mai al PNB què ha de fer pel que fa a la governabilitat de l’Estat, ni ells ens han demanat res en aquest sentit".

L’expoli fiscal a Catalunya: un problema estructural

Al marge de la cooperació amb el PNB, Turull ha centrat bona part del seu discurs en la crítica al sistema de finançament autonòmic espanyol, que considera perjudicial per a Catalunya. Ha deixat clar que els seus retrets no van dirigits als andalusos, sinó al Govern central. "Tot el contrari, el meu retret és a l’Estat, que té un sistema de finançament que el que fa és expoliar Catalunya: 22.000 milions d’euros dels catalans se’n van i no tornen, i ens diuen que són aportacions a la solidaritat", ha declarat.

Segons Turull, aquest sistema impedeix que els catalans puguin garantir serveis essencials com educació, sanitat o infraestructura. "Que no ens diguin que tenir un gos, un gat o anar al gimnàs és un àmbit de solidaritat", ha afegit, fent referència a declaracions anteriors que havien generat polèmica mediàtica.

La seva crítica va dirigida especialment a la vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Jesús Montero, a qui ha demanat "canviar d’una vegada per totes aquesta injustícia des de l’Estat". Turull ha recordat que "a Catalunya hi ha un ampli consens sobre que no es pot continuar amb aquest sistema de finançament", i ha insistit que la reforma és essencial per garantir serveis bàsics i la sostenibilitat del model públic.

Context històric del finançament i l’autogovern

Les declaracions de Turull arriben en un moment en què el debat sobre el finançament autonòmic continua sent central a la política espanyola. Catalunya porta dècades reclamant un sistema que consideri la seva aportació fiscal i permeti garantir els serveis essencials. Alhora, la col·laboració amb el PNB reflecteix una estratègia de Junts de buscar aliances interregionals per reforçar les competències autonòmiques dins de l’Estat espanyol.

Experts en política autonòmica assenyalen que l’estratègia de Turull busca combinar la crítica al Govern central amb la reivindicació del respecte institucional entre nacions, reforçant així la imatge de Junts com a defensor de l’autogovern català sense antagonitzar els ciutadans d’altres comunitats.

Repercussions i reaccions polítiques

Les declaracions de Turull han tingut immediata repercussió mediàtica i política. Montero va respondre dissabte assegurant que "ningú finança els andalusos" i advertint que "no consentirem que diguin que aquesta terra viu del subsidi". Aquesta tensió posa de relleu les dificultats de l’Estat espanyol per equilibrar les demandes fiscals i les necessitats de les diferents comunitats autònomes.

Analistes polítics remarquen que el missatge de Turull és doble: denunciar el dèficit fiscal i, alhora, reforçar la imatge de Junts com a interlocutor responsable i pragmàtic, capaç de teixir aliances com la del PNB per defensar l’autogovern en el marc legal i institucional.

Futur immediat: reformes i estratègies

Segons Turull, el futur passa per continuar la cooperació amb partits afins a l’autogovern i mantenir la pressió sobre l’Estat per reformar el finançament: "Cadascú ha de decidir les seves pròpies necessitats, però és imprescindible que el sistema canviï per permetre als catalans respondre als serveis essencials".

L’exemple de la complicitat amb el PNB és, segons ell, un model que pot aplicar-se a altres territoris amb reivindicacions similars, combinant la defensa dels interessos propis amb el respecte i la col·laboració interregional.

En aquest context, les properes setmanes seran clau per veure si el Govern central atén les demandes catalanes o si la tensió sobre el finançament autonòmic escalfa encara més el debat polític.