Salvador Illa, en temps de descompte: ERC i Comuns amenacen la viabilitat dels Pressupostos

El Debat de Política General celebrat en el Parlament de Catalunya ha deixat una conclusió política clara: el president Salvador Illa afronta un escenari de fragilitat en els suports que necessita per a tirar endavant els Pressupostos de 2026. El que havia de ser el punt de partida d'un curs parlamentari d'estabilitat s'ha transformat en un advertiment explícit per part de ERC i els Comuns, que no garanteixen en absolut el seu suport als comptes del Govern.

El socialista aspira a presentar els Pressupostos abans de cap d'any, convençut que són essencials per a desplegar el seu projecte de “política útil, noble i educada”. Però la realitat política que va emergir del debat apunta més aviat a un escenari de desconfiança i condicions sense complir, amb socis que reclamen fets i no anuncis.

ERC marca distàncies i acusa a Illa de “viure de renda”

El portaveu d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, va endurir el seu discurs contra el Govern. Va assegurar que Illa “viu de renda” de l'herència del expresident Pere Aragonès i del “prestigi que l'statu quo li va construir”, advertint que el PSC no ha complert els compromisos pactats. El seu missatge va ser inequívoc: “Governar de renda s'acaba”.

ERC exigeix que s'avanci en el finançament singular per a Catalunya, en la resolució del conflicte polític i en el traspàs de Rodalies, condicions que van ser part dels acords d'investidura i que, al seu judici, segueixen pendents. A més, Jové va recordar que la militància republicana va aprovar aquell pacte amb un marge molt estret, reflex de l'escassa confiança interna cap al PSC. L'advertiment va ser directe: sense avanços concrets, no hi haurà suport pressupostari.

Més encara, els republicans han volgut deixar clar que l'actual equilibri parlamentari no els compromet automàticament. Malgrat que la suma de PSC, ERC i Comuns aconsegueix la majoria absoluta, Esquerra es reserva el vot com a instrument de pressió. El seu objectiu: mantenir la iniciativa política i evitar quedar diluïda en l'agenda socialista.

Els Comuns endureixen el to i reclamen execució, no promeses

Des de l'altre flanc, Jéssica Albiach, líder d'En Comú Podem, va mantenir una posició similar en el fons: desconfiança i exigència. Va acusar el Govern d'haver imposat “zero sancions” als qui incompleixen la llei d'habitatge i va denunciar que l'acció de control ha recaigut sobre els sindicats. Va reclamar mesures urgents per a frenar desnonaments, rehabilitar barris degradats i blindar els serveis públics, especialment en sanitat i educació.

Albiach també va vincular el seu suport als comptes a compromisos verificables i a una orientació d'esquerres més clara. Sense avanços en política d'habitatge, memòria democràtica i serveis públics, els Comuns no avalaran el pressupost. En la seva intervenció, va demanar “no barrejar immigració amb seguretat” i va advertir a Illa que la “puresa de posicions no porta a cap part”, recordant que la coherència progressista també es mesura en l'execució, no en el discurs.

Els anuncis de Illa no buiden el dubte

En la seva rèplica, Salvador Illa va tractar d'exhibir resultats concrets. Va anunciar un acord amb la Sareb perquè la Generalitat gestioni unes 13.000 habitatges i 300 solars a Catalunya, la qual cosa va qualificar com “un pas important en matèria d'habitatge”. També va defensar la necessitat de modernitzar infraestructures i mantenir la competitivitat empresarial, en referència a projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat.

No obstant això, ni ERC ni els Comuns van interpretar aquests anuncis com a garantia suficient. Els primers els consideren insuficients si no s'aborden els compromisos estructurals de finançament i autogovern; els segons reclamen una aplicació immediata i visible de les polítiques socials. Tots dos coincideixen en un diagnòstic: el Govern no pot limitar a gestionar, ha de demostrar capacitat de transformació.

Una majoria en l'aire

La suma aritmètica del bloc d'investidura permetria aprovar els Pressupostos, però políticament aquesta majoria està en qüestió. ERC i els Comuns comparteixen una idea de fons: Illa ha de guanyar el vot amb fets. Els republicans no volen aparèixer com a crossa del PSC, i els Comuns busquen diferenciar després d'anys de suport a governs socialistes a Madrid.

Avui dia, cap dels dos grups ofereix garanties. Tots dos mantenen la porta oberta al diàleg, però la seva posició és més d'advertiment que de col·laboració. Si Illa no aconsegueix convertir les negociacions en compromisos concrets i visibles, el risc de bloqueig és real.

Les conseqüències d'un segon any sense Pressupostos

En l'horitzó apunta un escenari que Salvador Illa vol evitar costi el que costi: repetir un exercici polític sense Pressupostos aprovats. Seria el segon any consecutiu amb els comptes prorrogats, un símptoma de bloqueig estructural que ja sofreix el Govern central de Pedro Sánchez i que a Catalunya tindria un impacte polític immediat.

Seguir sense aprovar uns nous comptes significaria afeblir la credibilitat del Govern, dificultar l'execució de projectes estratègics i traslladar una imatge de paràlisi institucional. Per a Illa, a més, suposaria veure erosionat el seu principal actiu polític —la promesa de gestió i estabilitat—, just quan intenta consolidar com a referent del socialisme català.

En el pla polític, la falta de Pressupostos donaria una victòria simbòlica a Junts, que veuria confirmat el seu diagnòstic que el Govern de Illa no té majoria real i que Catalunya segueix sense una direcció clara. L'independentisme aprofitaria aquest bloqueig per a qüestionar la viabilitat del projecte socialista i presentar com a alternativa de governabilitat futura.

Per això, més enllà de la negociació tècnica, el repte de Illa és eminentment polític: aprovar els Pressupostos de 2026 no és només una qüestió de gestió, sinó d'autoritat i lideratge. En cas contrari, la legislatura podria entrar en un punt mort abans fins i tot de consolidar.