Mentre Maragall demana a l'alcaldessa visitar a Joaquim Forn a la presó per aproximar postures, Colau prefereix una negociació a tres que inclogui el PSC.
Colau ha defensat que han canviat el rumb de l'Ajuntament en aquests quatre anys, però ha ressaltat que el consistori és un gran transatlàntic al qual li costa canviar de direcció.
"Et veig molt nerviosa, no és culpa meva que en quatre anys no hagueu convençut a la gent", li ha respost Alamany a Sanz en un debat organitzat per Deba-t.org.
El diputat explica que la millor manera de defensar les idees originàries dels comuns és a través d'una coalició entre Sobiranistes --el espai més independentista del partit de Colau-- i ERC.
El diputat dels comuns al Parlament està ultimant la seva incorporació a la llistes d'ERC per a les generals en un lloc entre els cinc primers per Barcelona.
El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, ha exigit al president que triï una de les dues opcions, mentre el PP dóna suport fins i tot una moció de censura.
En un comunicat, el partit liderat per Ada Colau ha lamentat "haver-se assabentat a través dels mitjans" de la decisió d'Alamany i la commina a lliurar la seva acta de diputada.
Morral ha defensat que en aquesta candidatura haurien d'estar tots els partits de l'espectre independentista com ERC, JxCat, el PDeCAT i la CUP, però també els comuns -formació que no defensa la independència de Catalunya però sí un referèndum-.
Dimecres, durant la sessió de control al president, la líder dels comuns a la Cambra, Jéssica Albiach, va acusar Torra ia Aragonès de ser "incapaços de presentar uns pressupostos socials", i el president va anunciar la contraoferta del Govern.
Reiteren la seva voluntat d'acord però veuen "molt difícil" arribar a uns mínims, en vista de la informació que els dóna el Govern sobre el seu projecte i el seu marge de negociació.
El text, argumenta que aquesta proposta implicaria "superar l'actual marc estatutari" i obligaria a emprendre una reforma de la Constitució Espanyola en clau plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació política.
Els comuns defensen que es tracta d'una reforma similar a la impulsada a la Comunitat Valenciana que afectaria al 2 per cent de la població a Catalunya i que permetria reduir "la desigualtat i augmentar la recaptació de la Generalitat".
"Si el president de Catalunya es surt d'aquesta via, queda totalment deslegitimat com a president. El senyor Torra en algun moment haurà de decidir si opta pel diàleg i l'acord o opta per deixar de ser president, perquè estarà deslegitimat per a la majoria la ciutadania catalana ", ha tancat el seu portaveu.
