El Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit retirar el projecte de Pressupostos de 2026, previst per a votar aquesta mateixa setmana en el Parlament de Catalunya, després de no aconseguir un acord amb ERC. La decisió marca un punt d'inflexió en la legislatura i obre una nova fase de negociacions amb l'objectiu d'aprovar uns nous comptes abans de l'estiu.

L'anunci, fruit d'un enteniment d'última hora entre l'Executiu i els republicans, arriba després de dies d'intenses converses que evidencien la fragilitat dels suports parlamentaris del Govern.

Un pas enrere per evitar una derrota parlamentària

La retirada dels pressupostos no ha estat una sorpresa total. Encara que aquest dimarts, Alicia Romero, consellera d'Economia de la Generalitat, assegurava que l'escenari que els comptes no iniciessin la tramitació divendres era "molt difícil d'imaginar", declarava. En les últimes hores, després de la jornada maratoniana de reunions entre PSC i ERC, aquesta opció havia guanyat força davant la falta de suports suficients per a garantir la seva aprovació. 

L'Executiu liderat per Salvador Illa comptava únicament amb el suport dels Comuns, la qual cosa resultava insuficient per a superar el tràmit parlamentari. La decisió d'ERC de mantenir la seva esmena a la totalitat deixava al Govern en una posició de derrota assegurada. Davant aquest escenari, totes dues parts han optat per frenar el procés i guanyar marge de maniobra, amb la intenció de reconstruir consensos i evitar un revés polític major.

L'IRPF, la clau del desacord

Un dels principals punts de conflicte entre socialistes i republicans ha estat el control i la gestió de l'IRPF a Catalunya, una qüestió clau dins del debat sobre el finançament autonòmic. ERC ha insistit en la necessitat d'obtenir garanties concretes en matèria fiscal, considerant-ho un element imprescindible per a donar suport als comptes. Aquest desacord ha estat determinant per a bloquejar la negociació.

Totes dues formacions coincideixen ara que aquest nou calendari permetrà avançar en modificacions legislatives que donin resposta als compromisos adquirits durant l'acord d'investidura.

Un pla provisional per a garantir els serveis públics

Mentre no s'aprovin els nous pressupostos, el Govern ha anunciat la posada en marxa d'un suplement de crèdit que permeti assegurar el funcionament dels serveis públics essencials.

L'objectiu és evitar que la pròrroga pressupostària afecti àmbits clau com:

• Sanitat
• Educació
• Serveis Socials

Es tracta d'una mesura de caràcter urgent per a mantenir l'estabilitat de l'administració catalana en un context d'incertesa política.

Negociacions al més alt nivell

El desbloqueig parcial de la situació ha estat possible després d'una reunió directa entre Salvador Illa i el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, celebrada en el Palau de la Generalitat. Aquesta trobada culmina una sèrie de contactes previs entre totes dues formacions, que han intensificat les seves reunions internes per a redefinir l'estratègia i validar el nou escenari.

L'horitzó polític queda ara fixat en l'estiu, amb el 23 de juliol com a data límit per a intentar aprovar uns nous comptes.

Reaccions polítiques: tensió, advertiments i noves condicions

El president Salvador Illa ha defensat la retirada dels comptes com un exercici de responsabilitat política i ha fet una crida a la "unitat" de les forces progressistes. Des del Palau de la Generalitat, ha subratllat la necessitat de treballar conjuntament per a adaptar els pressupostos a la realitat actual i garantir l'estabilitat institucional.

El cap de l'Executiu ha insistit que aquest moment exigeix “estabilitat i responsabilitat”, dos pilars que considera fonamentals per al funcionament del país. A més, ha advertit del risc d'afeblir l'escut social, clau per a protegir a famílies, treballadors i empreses.

En aquest sentit, ha assegurat que el Govern mantindrà els acords aconseguits amb els Comuns i amb els agents socials, al mateix temps que intensificarà les negociacions per a aconseguir uns comptes amb “la força d'una majoria progressista”.

ERC manté la pressió però continua negociant

Per part seva, el líder del partit republicà , Oriol Junqueras, ha reafirmat la voluntat del seu partit de continuar negociant, encara que ha justificat el seu rebuig inicial als comptes.

Junqueras ha criticat que el projecte presentat pel Govern era “unilateral i sense consens”, insistint que els republicans no podien avalar-ho en aquestes condicions. Així i tot, ha deixat clar que ERC no s'aixeca de la taula: “Continuem asseguts i amb voluntat d'acordar uns bons pressupostos”, ha afirmat.

La formació manté la seva posició d'exigir el compliment dels acords d'investidura i ha llançat un missatge clar: no renunciaran als seus objectius polítics en matèria de finançament i autogovern.

Els Comuns avisen: hi haurà noves exigències

Des d'En Comú Podem, el seu líder en el Parlament, Jéssica Albiach, ha valorat la retirada com “una mala notícia, però no la pitjor”. Albiach ha reconegut que la decisió evita una ruptura total entre PSC i ERC, però també ha advertit que l'escenari futur no està garantit.

Els Comuns ja han anunciat que, si el Govern presenta un nou projecte abans de l'estiu, revisaran i actualitzaran les seves condicions per a donar suport. La dirigent ha assenyalat que els nous comptes hauran de tenir una visió més àmplia, incorporant mesures no sols per a 2026, sinó també amb projecció cap a 2027.

A més, ha alertat de la imatge de feblesa del bloc d'investidura, advertint que la falta d'acord entre les forces d'esquerres pot generar desafecció entre la ciutadania.

Vox demana eleccions anticipades

En el costat oposat, Vox ha reaccionat amb duresa. El seu portaveu en el Parlament, Joan Garriga, ha exigit la convocatòria immediata d'eleccions.

Segons Garriga, la retirada dels pressupostos evidencia la incapacitat del Govern per a governar amb estabilitat. En la mateixa línia, el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, ha criticat que l'Executiu continuï en el poder sense poder aprovar les seves principals iniciatives. Des de Vox consideren que, davant la falta de suports i de resultats, el coherent seria retornar la veu a la ciutadania en les urnes.

Un escenari obert i incert

La retirada dels Pressupostos de 2026 obre una etapa marcada per la pressió política i la negociació constant d'aconseguir un acord perquè la incertesa no tingui més impacte sobre la ciutadania. El Govern guanya temps, però també assumeix el repte de reconstruir una majoria sòlida en el Parlament.

Amb l'estiu com a horitzó, les pròximes setmanes seran decisives per a comprovar si les forces polítiques són capaces d'aconseguir un acord que garanteixi l'estabilitat econòmica i institucional de Catalunya.