Illa aprova uns Pressupostos de 50.000 milions per a 2026 sense el suport d'ERC

El Govern de la Generalitat ha donat aquest divendres un pas polític clau en aprovar en una reunió extraordinària del Consell Executiu el projecte de llei de Pressupostos per a 2026, uns comptes que freguen els 50.000 milions d'euros. Es tracta del primer pressupost elaborat sota la presidència de Salvador Illa, que ara inicia el seu recorregut parlamentari en un context de suports encara insuficients.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, té previst lliurar el text al president del Parlament, Josep Rull, per a activar formalment la seva tramitació. No obstant això, el projecte neix sense el suport d'ERC, soci clau en la investidura de Illa, la qual cosa deixa en l'aire la seva aprovació definitiva.

Un pressupost expansiu després d'anys de pròrrogues

Els nous comptes contemplen un increment de 9.100 milions d'euros respecte a l'últim pressupost aprovat —el de 2023, que ascendia a 41.025 milions—. De confirmar-se la xifra final durant la tramitació, Catalunya gestionarà en 2026 el major volum de despesa de la seva història recent.

Des de 2023, la Generalitat ha operat amb pressupostos prorrogats. Ni el Govern de Pere Aragonès en 2024 ni l'actual Executiu en 2025 van aconseguir tirar endavant nous comptes. Per a mantenir l'activitat financera, l'any passat es van aprovar fins a tres ampliacions de crèdit, pactades amb ERC i Comuns, que van injectar prop de 4.000 milions d'euros addicionals.

El pressupost de 2026 pretén tancar aquesta etapa de provisionalitat amb una proposta expansiva que reforça la inversió pública i la capacitat de despesa de l'Executiu català.
 

El suport dels Comuns i l'escull d'ERC

El Govern sí que compta amb l'aval dels Comuns, formació liderada en el Parlament per Jéssica Albiach, després de tancar la setmana passada un acord polític que inclou compromisos en matèria de limitació de la compra especulativa d'habitatge. Aquest pacte garanteix un primer bloc de suport parlamentari, encara que insuficient per si sol per a assegurar l'aprovació.

El principal obstacle és la falta d'entesa amb Esquerra Republicana. Els republicans sostenen que les negociacions sobre la recaptació de l'IRPF per part de la Generalitat estan “encallades” i reclamen al PSC que pressioni al Govern central per a complir els compromisos adquirits durant l'acord d'investidura d'Illa.

La qüestió fiscal s'ha convertit així en l'eix central de la discrepància política. ERC considera que sense avanços en la gestió directa de determinats impostos, els comptes no reflecteixen plenament el pacte aconseguit per a facilitar l'arribada de Illa a la presidència.
 

Les línies mestres del projecte

Després de l'aprovació en el Consell Executiu, la consellera Romero iniciarà una ronda de contactes amb els diferents grups parlamentaris per a explicar les línies estratègiques del pressupost i explorar possibles suports addicionals.

L'Executiu defensa que els comptes consoliden una política de reforç dels serveis públics, increment de la inversió i estabilitat institucional. L'augment del sostre de despesa es presenta com una eina per a impulsar polítiques socials, econòmiques i de transformació estructural.

No obstant això, el debat parlamentari s'anticipa complex. Sense el suport d'ERC, el Govern necessitarà articular noves aliances o introduir modificacions durant la tramitació per a garantir la seva aprovació definitiva.

Un desafiament polític per Illa

Més enllà de les xifres, el projecte de Pressupostos de 2026 representa la primera gran prova política per a Salvador Illa al capdavant de la Generalitat. Aprovar els comptes suposaria consolidar el seu lideratge i dotar d'estabilitat financera a la legislatura; fracassar en l'intent prolongaria la dinàmica de pròrrogues que arrossega l'administració catalana des de fa tres anys.

Reaccions polítiques

Les primeres reaccions polítiques als Pressupostos de la Generalitat per al 2026 no s’han fet esperar i evidencien un clima parlamentari tens i sense majories garantides.

Des del Partit Popular, el seu portaveu al Parlament, Juan Fernández, ha anunciat que el seu grup registrarà una esmena a la totalitat aquest mateix divendres. Segons ha explicat en roda de premsa, el rebuig del PP no respon a desacords puntuals, sinó a una oposició frontal al plantejament global del projecte: “No és una discrepància en una partida concreta, és una discrepància absoluta amb el model”, ha subratllat.

Fernández considera que els comptes presentats pel Govern busquen principalment “resistir i mantenir equilibris parlamentaris” per satisfer els seus socis, sense abordar —al seu parer— els problemes estructurals de Catalunya. Tot i que el pressupost preveu un increment de la despesa, el dirigent popular sosté que no s’acompanya de mesures orientades a estimular l’activitat econòmica, com ara reduccions fiscals o simplificació administrativa. En aquesta línia, ha qualificat el projecte d’excessivament intervencionista i ha defensat un model amb serveis públics forts, però que no limiti la iniciativa privada ni incrementi la pressió burocràtica.

Preguntat sobre la possibilitat de recórrer els comptes davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), Fernández ha assenyalat que el seu grup analitzarà primer el detall del text, tot i que ha mostrat escepticisme sobre el paper de l’òrgan consultiu.

Per la seva banda, el portaveu de Junts per Catalunya, Salvador Vergés, també ha expressat crítiques contundents al projecte pressupostari. En la seva compareixença a la Cambra catalana, ha afirmat que els comptes estan “marcats per les polítiques extremes” dels Comuns, fins i tot en el supòsit que es materialitzés la cessió del 100% de la recaptació de l’IRPF. Per a Junts, la qüestió no és només financera, sinó d’orientació política.

Vergés ha insistit en la necessitat d’articular un “front comú” amb ERC per defensar el que considera els interessos del país, tot i que ha avançat que el seu grup estudiarà el document amb detall abans de decidir si presenta també una esmena a la totalitat. Al seu entendre, el Govern mostra inestabilitat parlamentària en presentar uns comptes sense tenir assegurats els suports necessaris per aprovar-los, comptant únicament amb el suport explícit dels sis diputats dels Comuns.