ERC, Comuns i CUP s'oposen al fet que funcionaris de presons siguin agents de l'autoritat

ERC, Comuns i la CUP s’oposen a la proposta de resolució per a la modificació de la Llei de Funció Pública que es votarà aquest dimecres a la tarda al Parlament i amb la qual es pretén dotar de rang d’agents de l’autoritat als funcionaris de presons.

Representants dels tres grups parlamentaris han assistit aquest dimecres a una roda de premsa al Parlament juntament amb la xarxa Dret i Presó —formada per deu entitats que treballen en l’àmbit dels drets humans a la presó—, en la qual l’advocat David Aranda, d’Arrels Advocats i membre d’Alerta Solidària, ha afirmat que aquest fet “no té una transcendència real en la protecció dels funcionaris de presons”.

Segons Aranda, es tracta “d’una resposta a xantatges i pressions sindicals per part de determinats sindicats”, però no respon a una necessitat real del cos de funcionaris, sinó que és una acció de cara a la galeria, en paraules seves.

Així ho considera, ja que els funcionaris de presons ja estan emparats pel delicte d’atemptat contra l’autoritat, de manera que atorgar-los el rang d’agents de l’autoritat no els dotarà d’una protecció major, ha explicat l’advocat.

A més, ha recordat que el fundador de la Llei Orgànica General Penitenciària de 1979 —aprovada per unanimitat al Congrés, tot i que no al Senat, amb el vot en contra de Lluís Maria Xirinacs—, Carlos García Valdés, posava en valor que “per primera vegada els funcionaris de presons serien un cos civil”, cosa que suposava una despolicialització de les presons.

“Estem retrocedint a temps del franquisme en matèria penitenciària, tornant a voler policialitzar els cossos de funcionaris de presons”, ha assenyalat en nom de la xarxa, que defensa que s’hauria d’avançar cap al tractament penitenciari.

Presumpció de certesa

Les entitats consideren que, si s’aprova aquesta modificació, anirà en “detriment” de les persones privades de llibertat, que estan sotmeses a la disciplina penitenciària i que, si incompleixen qualsevol de les normes, es poden veure abocades a un procediment sancionador administratiu que pot comportar sancions.

Fins ara, ha explicat l’advocat, els interns gaudeixen de la presumpció d'innocència davant del jutge de vigilància penitenciària; és a dir, és el funcionari qui ha de demostrar que el pres ha fet alguna cosa negativa.

Tanmateix, amb aquesta modificació es dotaria els treballadors públics d’una presumpció de certesa, “de veracitat”, de manera que el seu testimoni prevaldria sobre el dels interns.

“Entenem que això dota de més poder els funcionaris que els interns, deixant els interns en una situació molt desequilibrada”, ha subratllat Aranda, que ha assegurat que, avui dia, els jutges ja tenen una tendència força accentuada a creure els funcionaris.