El CNI va investigar a Jordi Sànchez i Elizenda Paluzie amb l'aval del Suprem entre 2019 i 2020

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va investigar les comunicacions dels expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, entre 2019 i 2020.

Així ho ha explicat aquest dilluns l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, que ha comparegut en qualitat de testimoni i per videoconferència davant del Jutjat d’Instrucció 23 de Barcelona, que investiga el presumpte espionatge a Sànchez i Paluzie, així com a 3 exsecretaris nacionals de l’entitat —Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé—, segons han informat fonts judicials a Europa Press.

Casteleiro s’ha remès a informació desclassificada, dos autos de l’alt tribunal de 2019 i 2020, si bé des de l’ANC sostenen que hi ha proves que acrediten que Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015 i que el seu mòbil va ser infectat de nou amb aquest programari entre l’11 i el 13 d’octubre de 2017, dates que quedarien fora del període autoritzat judicialment.

L’actual directora del CNI no ha aclarit si els mòbils dels exlíders de l’ANC van ser investigats en dates anteriors a 2019, emparant-se en el dret de reserva que impedeix als funcionaris del CNI parlar sobre l’activitat que realitza el servei d’intel·ligència.

La pericial dels Mossos

El novembre de 2024, una pericial dels Mossos d’Esquadra va corroborar l’espionatge amb el programari Pegasus, de l’empresa israeliana NSO Group, dels mòbils de Sànchez, Paluzie i Urpí entre 2015 i 2020.

En declaracions als mitjans, Sànchez va assegurar haver patit un total de 26 atacs, segons la pericial de Citizen Lab i d’Amnistia Internacional, dels quals l’informe pericial dels Mossos d’Esquadra corrobora 19 intrusions entre setembre de 2015 i juliol de 2020, les últimes durant un permís penitenciari.

Sànchez va assenyalar que “la major part d’atacs es concentren entre setembre de 2015 i el 13 d’octubre de 2017, dos dies abans de la presó preventiva”, quan era president de l’ANC, i va afegir que, entre setembre de 2017 i octubre de 2017 hi va haver, amb tota probabilitat, extracció d’informació.

Paluzie va rebre un total de 4 atacs, segons la pericial dels Mossos que va analitzar dos dels mòbils que utilitzava en aquella època.

En el primer es van trobar dos SMS d’aquest 'spyware': el primer d’agost de 2019, anterior a la sentència del 'procés', i el segon del 29 d’octubre de 2019, que utilitzava amb vector ‘zero clic’, cosa que significa que ella, com a usuària, no havia de fer cap acció perquè es produís la infecció.

En el segon dispositiu es van localitzar altres dos SMS de març i juny de 2020, respectivament, coincidint aquest últim amb la data en què se celebrava la votació electrònica al secretariat de l’Assemblea en la qual es presentava a la reelecció i que es titulava ‘Eleccions ANC’; en ambdós casos, va accedir als enllaços pensant que eren notícies.

Sònia Urpí va explicar que, en el seu cas, va rebre dos atacs al juny de 2020, coincidint amb la seva elecció com a secretària nacional de l’ANC.